Això, a banda de si existeix qualque altre document de l’època de Sanç (1311–1324) que descrigui la bandera, punt que desconec. No sé d’on treu Bestard que la bandera és de tres pals, però ell no ho diu i m’agradaria saber-ho. En tot cas, la utilització dels quatre pals està clara i ben consolidada al llarg de la història, fins i tot en època del regne de privatiu de Mallorca: l’exemple de les lleis Palatines és flagrant http://bibiloni.cat/simbols/imatges/leges_palatinae.jpg.

En resum, la bandera tribarrada que mostren certs gonelles no troba fonament documental ni gràfic sòlid des de dos punts de vista (al menys): - A nivell "simbòlic", la concessió de Sanç de 1312 no esmenta 3 barres, sinó tan sols "signum regale nostro". I aquest és, en general per tot on se'l coneix, quatribarrat. En podem veure un exemple a les Lleis Palatines (1337) de Jaume III de Mallorca: http://bibiloni.cat/simbols/imatges/leges_palatinae.jpg. - A nivell formal: no està clar que els símbols es distribueixin en una banda amb castell i els pals horitzaontals, ja que sembla que hi ha un error de transcripció al document original. El mateix val per la bandera oficial de Mallorca, és clar.

De tota manera, hi ha dubtes sobre la interpretació de l'escrit, ja que indica que tant el castell sobre fons "livido" (morat o, segons Bibiloni, més aviat blau) com l'ensenya reial (els pals) es situaran a la "parte superiore". D'això Bibiloni (http://bibiloni.cat/simbols/document_1312.htm), seguint Armand de Fluvià, n'extreu que hi ha un error de copista i que la bandera (terme que tampoc està esclarit a partir de l'original "vexillis") seria quarterada, tal com ho és l'escut de la ciutat de Mallorca. El mateix sembla que opinava (no tenc la referència) l'erudit i historiador Joaquim Maria Bover, un dels més rigorosos que tenguérem en el segle XIX (ho sé per altres temes que va tractar i que he estudiat). La interpretació utilitzada a la bandera actual és la de Pons i Fàbregues, que, com es veu, no està exempta de discussió.

Tronxo, He consultat el document a què crec que et refereixes, de 1312, disponible en línia (http://bibiloni.cat/simbols/document_1312.htm), i no hi he trobat cap referència a tres pals (tampoc a quatre), sinó que el rei Sanç diu que s'emprarà a la part superior "signum nostrum regale bastonatum". Cap referència, doncs, a tribarrades.

Bartomeu , sa tribarrada la crea en Sancho el 1312 amb escastell la va otorgar als Jurats de la Universitat.Tomeu Bestard D.M. 16/01/2011. pero Jaume II ja la usava precisament per diferenciarse del seu germa , sobre tot el temps que Mallorca va ser independent (1276/1279) despres s'infeudacio i sa privativa pot ser empraven ses dues i posiblement despres des desastre de Llucmajor sa quatribarrada

Cert, Tronxo, que se localitzin exemples d'escuts amb tres pals, així com s'en troben amb dos, amb quatre i amb cinc. Amb dos, en podem veure un exemple en el vaixell de Jaume Ferrer a l'Atles Català de Cresques Abraham, mentre que Mallorca està marcada amb quatre pals. Amb cinc, a l'escut de l'Hospital General de Palma, i a una de les claus de volta de la capella del Consolat de Mar. El número de pals, doncs, sembla que pot variar. I, per a més senyes, ja que esmentes el Regne Privatiu de Mallorca i la suposada necessitat de tenir un emblema propi, al llibre de les Lleis Palatines (1337), fet fer per Jaume III (1327-1347), hi trobam uns bons escuts quatribarrats, així com també al llibre de privilegis i franqueses del Regne de Mallorca (1230), fet fer abans per Jaume I. Hem d'entendre que, en aquests moments (segles XIII-XIV), aquests símbols no tenen un significat tant nacional com d’emblema dels llinatges i, evidentment, Jaume III de Mallorca i Pere el Cerimoniós eren de la mateixa família. A més, ja queda prou diferenciat l’escut de Mallorca amb els quartons, del de la casa d’Aragó i de Barcelona, amb quatre pals. I encara diré, que si el propòsit fos diferenciar una bandera de quatre pals d’una de tres, no seria molt reeixit, perquè des d’una mínima distància aquestes es confonen. Hem d’anar alerta a confondre els criteris que empram actualment amb les concepcions que s’han tengut en el passat. Cercaré el llibre d'en Planas que m'has comentat, gràcies pel suggeriment. Te recoman també consultar la plana http://bibiloni.cat/simbols/, on trobaràs un bon estudi sobre la simbologia de les Balears en general, però especialment de Mallorca, i on trobaràs moltes altres referències específiques sobre aquest tema. Salut.

Bartomeu Llibre Sindicat de Fora de Toni Planas Rossello editorial Font Pg. 309 reí Sáncho escut dos cortons amb tres pals i dos amb castell Pg 311 portada llibre determinacions del Consell del sindicat arxiu reine Mallorca No es posible que PereIII i JaumeII tenguesin sa mateixa bandera si eren reines independents i manco quant Jaume dona suport a Lluis de France quant va envair Catalunya

Per Bartomeu Mira si trobas es llibre el sindicat de fora ,de Toni Planas Rosselloi editad. Per Font Portada dos quadrats amb dos pals cada un Pg. 309 , reí Sancho escut dos cortons amb tres pals dos cortons amb castell Pg. 311 portada llibre determinacions del Consell , arxiu del regne de Mallorca , escut rodó amb dos triangles amb tres pals i dos amb una clau No pot ser mai ,que Pere III i Jaume II tenguessin sa mateixa bandera si eren dos reines independents i en Jaume dona suport al reí Lluis de France quant va envair Catalunya, per lo que era imposible que sa host d'en Jaume dugues sa quatribarrada

CUCARELL, el que dóna notícia de la importància de Sineu a l'edat mitjana són tota la sèrie de monuments que se'n conserven, i que s'han de potenciar. Personalment, no tendria res en contra d'una estàtua dedicada a Jaume II, però és que el mateix acte de col·locació d'aquesta estàtua ja va estar imbuït de gonellisme: amb una suposada recreació medieval molt mal feta i indocumentada, amb la presència del Círculo Balear (associació ultraespanyolista), i amb simbologia gonella que l'únic que pretén és desvincular els mallorquins dels seus germans de Catalunya, perquè no té cap fonament històrico-vexil·lològic i heràldic. D'altra banda, també l'estàtua du aquesta simbologia, i no pot esser que un monument a la via pública fomenti aquests errors. A més, Bosch va esgrimir fa poc contra els llaços pel català que la senyera no és un símbol de les Balears. A banda de que sí que ho és, perquè es l'estendart que s'honora el dia de l'Estendart a Palma, l'escut tribarrat que hi ha a l'estàtua no només no és ni oficial ni propi, sinó que a més històricament erroni. Els que donen imatge de "paletos" i de curts de gambals són els promotors i l'ajuntament, que no respecten les lleis ni els tràmits administratius. Per això lis féren llevar l'estàtua.

És foneria, no "fonera". Aprèn de llegir, "Sineuer". I riu tant com vulguis: el regne de Mallorca era un regne català.