No comentau ni puntueu els comentaris escrits en espanyol. Així devaluam la nostra llengua. Ignorem l'espanyol aquí i en els màxims àmbits possibles.

Sabeu l'argument que donen els PPros per eliminar el català com a requisit a sanitat? Que els metges bons que no saben català han de poder fer feina aquí! QUANTS METGES D'AQUESTS DE PRIMERA LÍNIA CONEIXEU QUE HAURIEN VINGUT A TREBALLAR A SON ESPASES o a MANACOR I NO HI SÓN PER NO SABER CATALÀ??? Segons ells, deuen fer coa! Au, a fer trons! A mi m'ha operat del cor i m'ha salvat la vida un metge cirurgià català, i en el seu equip (de primera categoria IN TER NA CIO NAL!) tots m'entenien en català! I ja veis per on van els tirs: metges collonuts castellanoparlants? (i els encara millors que no parlen castellà, què? Els voldran, a Madrid?) NO! El que tenim són persones que fan feina a recepció i a finestretes (no importa haver estudiat a salamanca, ei!) que no són capaços d'entendre que una "reclamació" és, per a ells, una "reclamasión". Toca't els dallons!

Joan, no facis cas a na Sara, es veu que li fan por els textos amb massa paraules i sense dibuixets. On no n'hi ha, que no en cerquin. Aquesta situació que es denuncia a l'article és del tot surrealista i impensable en països civilitzats com Canadà, Bèlgica, Finlàndia o Suïssa. I el pitjor de tot no és que els forasters siguin tan maleducats com per no entendre'ns a ca nostra i a més insultar-nos amb injúries i menyspreu, el pitjor són tots els illencs que encara ho troben normal! Els espanyols es prenen per colonitzadors i ens tracten com a indígenes salvatger per civilitzar. Si els ho consentim, llavors ens mereixem aquest tracte indigne, prepotent i arrogant. De fora vingueren que de casa ens tragueren...

i ara que no serà un requisit sinó un mèrit no ens entendrà ningú "per collons". Tenim uns polítics ben curtets. A qualsevol altre país amb dues llengües oficials no hi ha aquests problemes que tenim per aquí. Són oficials les dues i ja està.

Joan, Moltes gràcies de les explicacions que dónes. Em són molt útils i n'aprenc moltes de coses. No ho deixis anar. A part enriquir-nos a tots, poses en evidència aqueixs semianalfabets malintencionats. Ah, aquell altre qui s'empegueeix del seu origen català, per què no diu altre tant dels andalusos o dels extremenys respecte als castellans, o espanyols, tant m'és com els vulgueu anomenar? Jo som d'origen català, som català (mai espanyol) i europeu, i quan faig viatges per Europa i explic qui som, com som, com estam i com esper que prest deixem d'estar, m'escolten. Val a dir que molts ja estan ben al corrent de la nostra realitat pels contactes, turístics almanco, que tenen i han tengut amb Mallorca. I (creu-me sota paraula) em solen dir que "vosaltres sou molt diferents dels espanyols". I vos assegur que sempre és en avantatge nostre, o meu. Espanya no té gaire bona anomenada, arreu d'Europa. "Y viva España, la sangria, el flamenco, la siesta, la fiesta... però molt poca serietat... i molt d'orgull i vanitat, i la violència. Com ja he dit, una espanyola em digué, una vega, tractant-se de la llengua que ells tant detesten, "Donde esté el español, que se quiten los demàs". I jo, que som a ca meva i estim el meu país i tot quant el caracteritza, no em "quito", ben al contrari. Ah, per si vos interessa: com més va (gràcies a la situació econòmics, la crisi i tot això, i la informació que es va divulgant entre els mallorquins del robatori fiscal de què som objecte), va pujant la idea de la independència, vull dir de fugir d'aqueixa nació-vampir que és Espanya. He sentit declarar-se independentistes, receptment, persones de qui jo no hauria esperat mai.En comprendre que li entren dins les butxaques, la gent perden les rialles. És ver que els mallorquins són, en bona part, passius, però (hi haureu de convenir amb mi) que raríssimament n'he sentit cap que es declari ardentment espanyol: aquest punt el conrfirmen les estatístiques que es van publicant periòdicament. N'hi ha i n'hi ha, de mallorquins, que si van a Madrid diuen "me'n vaig a Espanya". I jo, i tanta i tanta de gent orgullosa d'esser mallorquina, tenim el orgull i la satisfacció d'anar escampant aquesta consciència entre els nostres conciutadans. Ja ho veurem, en venir el cap, qui comptarà les voltes. Mentrestant, si escoltau pel carrer sentireu la quantitat de gent que diuen, referint-se al "Gobierno de las Baleares", " pel maig de l'any passat ens varen enganar". I que han pres molt tort aquesta empresa contra la nostra llengua que van desplegant. Ja s'ho trobaran.

I encara haurem de demanar perdó per ser qui som... Ben fet, xic.

Tiá, no me vayas de listo a mi. Jo si vull xerro mallorquí, però com també m'agrada el castellà, doncs xerro sa llengua de cervantes. Preocupeu-vos d'obligar a sa gent catalana de parlar mallorquí peninsular, que no feu res per mallorca. Imperialistes.

Joan, ets un manipulador. Primerament, van ser borbons, no castellans. També hi havien borbons catalans, mallorquins o valencians que lluitarin per Felip. I la llengüa catalana va ser imposada molt més bestialment, que la castellana. La catalana va ser imposada després d'un terrible genocidi, i és per això que molts mallorquins ens avergonyim del passat sanguinari català.

Tu, per exemple, Quique, "xerres": "xerres" de més, i només "xerres. Ni "parles" ni "converses", perquè no n'hi ha més de fetes. I de català, o mallorquí, o menorquí, o eivissenc o cabrerenc o dragonerí o alcanadenc, en saps tant com l'ase d'ensafranar. "Por qué no te callas?", que va dir el sogre de n'Urdangarin, i escoltes els qui en saben?

Coco... Entenc que no vulguis veure la realitat però discriminacions per xerrar en mallorquí n'hi ha coinstantment. Tots els mallorquins n'hem patit així que almenys no ho neguis. Sigues valent i reconeix que no està ben fet. La resta, és voler justificar l'injustificable.