Idò no, buscaret, no estic d'acord. La glucosa no sempre es la mateixa; pot ser dextro, levo o ciclarse en forma de pirano i furano i el que és més important, dins un ésser viu dóna lloc a polímers com ara el midó, el nostre glucògen o la celulosa, és a dir, és una molècula orgànica, reactiva, tridimensional i influenciable per factores externs. Són els mateixos factors externs els d'aquí que els d'una altra part del món?;no, i per tant puc dubtar que les consequències químiques d'aquesta reactivitat siguin les mateixes. Què aquesta possible reactivitat sigui la responsable d'un millor sabor en uns productes que en altres? no sé, ni ho afirm ni ho desmenteix,El que sí tenc clar és que s'han de defensar i consumir els produtes pròpies, no cal dir que són els millors, tan sols dir que tenen o que no tenen.Les quellys tenen oli d'oliva i no oli de palma o olis vegetals, així sense identificar quines. Per què és tan dificil trobar als supermercats ous mallorquins? perquè he de menjar ous peninsulars, si n'hi ha de mallorquins? i el mateix amb la llet i altres productes. Com em poden assegurar que els productes de fora no han romput la cadena de fred, i que els aliments no han perdut valor nutritiu? Ja sabem que la producció loocal es limítada i que necessitam productes de fora, però precisament per ser una illa podem dir, amb tota tranquilitat, que els productes locals tenen més garanties de ser més frescos i nutritius

Idò, els gastronacionalistes han contestat, però hem sembla que pixen fora del test.. Senyors, la glucosa sempre és la mateixa.

Idò, jo sí crec que es discutible. Les raons de jordi L. son certes però són per manipulació,-temps de recollida, refrigeració,etc.Ara bé, pot existir diferencies entre les mateixes varietats botàniques-mateixa materia prima- entre dos paisos o regions amb climes o condicions parescudes?.Jo crec que dependeix de com siguin els terrenys on es dessarrollin Tothom coneix els riscs dels contaminants en la cadena tròfica; record fa temps el problema del lindano que contaminaba els praus, la menjaban les vaques i passava a la llet.Tenia un sabor diferent la llet de vaca amb lindane que sense? potser no, però és evident que no es tan sana com la llet de vaca mallorquina, per exemple.I crec que el mateix pot passar amb qualsevol fruita o vegetal.

Pobre Bujosa: diu que la glucosa –C6H12O6– mallorquina i la forastera són iguals i tenen, en conseqüencia, les mateixes propietats i encara l discuteixen. Pobre país!

Una mol·lècula de glucosa serà igual a Mallorca i a Israel. Però que la fruita dugui glucosa (fructoses...) no vol dir que s'hi pugui practicar el sil·logisme lògic. Factors: 1.- la fruita madurada a l'arbre té més glucosa (per tant és més dolça) però això fa que es passi més depressa, amb la qual cosa no es pot comercialitzar a grans distàncies (està tan toveta que es maca desseguida i posa lletja). la fruita mercaderia de comerç industrialitzat mai serà tant bona com la menys manipulada i més madurada. la primera vindrà normalment de lluny, la segona d'aprop. la lògica del factor 1 fa que la fruita propera si no és industrial sigui més bona. A Mallorca, a Sicília o al Perú. Factor 2: la mateixa dinàmica industrial fa que les espècies de comercialització a grans distàncies siguin les de calibre més regular, millor aspecte visual i millor conservació durant més temps, i que es puguin collir més verdes i dures. Això descarta les variants que tot i tenir bon aspecte o bon calibre duren menys o cal collir-les madures. Atenció: ja no varia només el moment de collir la peça, varia el propi tipus de pera. Dues glucoses són el mateix, però no és igual una poma golden que una starking, una reineta, una fuji o una massana, encara que totes duguin "glucosa". A Anglaterra hi ha centenars de variants diferents de pomes. A Mallorca hi ha variants pròpies. Aquest factor no és negligible i pot ser saborosament determinant. factor 3: el tractament. dues peces de fruita de la mateixa mena collides en el mateix moment de maduració tindran un gust i textura diferent segons si han hagut de patir llargues temporades en cambres frigorífiques-congeladores o si, al contrari, han pogut arrivar al consumidor més fresques (el valor de la proximitat). i hi ha més factors, però ja m'he allargat prou. Humilment crec que menystenir el major valor gustatiu i nutricional del prodcute balear, subjecte a unes dinàmiques menys industrials i estandaritzades que el forà, és no haver avaluat tots els factors intervinents amb prou atenció, potser degut a preconcepcions que tenen menys a veure amb un anàlisi científic racional que amb una posició subjectiva o ideològica.

Estic bastant d'acord amb Un de ciències, ja que ses pomes que vènen de Xile o Nova Zelanda no tendran es mateix gust consumides a Xile o a Nova Zelanda que a Eivissa, on visc i les menj (no en trob d'eivissenques)

Hem d'anar molt alerta amb els tecnicismes. Jo vaig conéixer a un pagés mallorquí que quan sentia isomeros se pensava que eren els mascles de les someres, en castellà. Sentia a dir isótopos i someros i se pensava que parlaven de "sopes" i "someros". Un dia un foraster li va dir: - ¡Idiota! i ell li va respondre: - Jo no som cap indiota! i li va pegar un cop de puny que el va deixar estormiat. Va esser dins el Restaurant "Quatre vents".

Jo també pens com A.L.M. De fet crec, però no puc assegurar-lo , que la composició del sòl-salinitat, alcalinitat, aigua, minerals-poden variar la composició de les plantes o vegetals, o, encara que tenguin la mateixa composició química- la mateixa fòrmula molecular- siguin diferents isomeros, amb diferent conformació espacial que donin lloc a canvis en les característiques organolèptiques com el sabor, o el que és més important, que siguin més o manco saludables o dolents, com passa amb els greixos trans.I alerta amb els experiments de la cuina moderna amb nitrogen líquid, mem que no mos vagin a enverinar, com passa amb els pinsos amb dioxinas o les malaties per priones. Si hi ha un nacionalisme que valgui la pena és el gastronacionalisme i més a Mallorca que per no tenir industria pesada ben que pot presumir de productes agrícoles i ramaders.

Hi ha una cosa que un fruit d'Israel (o onsevulla) no pot aconseguir: passar de la terra a la nostra taula en pocs dies (a vegades només un), i sense passar molt de temps d'una càmera frigorífica a una altra, i passant per mil mans. Això sí que canvia les propietats fisicoquímiques. Naturalment, reconec que el mateix raonament val per una taronja de Sóller si se'n va cap a Israel.

Sr. Bujosa, crec que per fer aquest viatge no feien falta tantes beasses.