Hi ha un país -no estat-, el corònim del qual és Catalunya (terra dels catalans), que s'estén de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer, territori trossejat per les fronteres de quatre estats europeus, i hi ha una comunitat autònoma d'un d'aquests estats que, oficialment, rep també el nom de Catalunya. Aquesta confusió, entre el corònim nacional i el nom regional espanyol, és la que produeix certes discussions que s'evitarien deixant clar cadascú quin sentit dóna al mot de què tractam. Per això, cada vegada som més els catalans de tot el nostre país que, per a evitar confusions, reservam el corònim nacional per a designar el territori complet i feim servir el tradicional "el Principat" per a anomenar la comunitat autònoma espanyola. Això demostra que així com, segles enrere, ens varen arrabassar la consciència nacional, ara s'està produint l'imparable procés invers de recuperació d'aquesta consciència.
Mucho se perdió entonces, pero nadie vive ahora para recordarlo. Todo comenzó con la forja de los Grandes Anillos. Tres fueron entregados a los Elfos, inmortales, los más sabios y honrados de todos los seres. Siete a los señores Enanos. Grandes mineros y artesanos de las cavidades montañosas. Y Nueve. Nueve fueron entregados a la raza de los hombres. Que ansían por encima de todo el Poder. En aquellos anillos residía el poder y la voluntad para gobernar a cada raza. Pero todos ellos fueron engañados. Pues otro Anillo más fue forjado. En la tierra de Mordor, en los fuegos del Monte del destino, el Señor Oscuro Sauron forjó en secreto el Anillo Regente, para controlar a todos los demás. En ese Anillo descargó toda su crueldad, su malicia y su voluntad de dominar todo tipo de vida.