Idò jo per Nadal vaig rostir una porcella comprada al mercat de la Boqueria de Barcelona que em va quedar per llepar-si els dits, supòs que les mans de la cuinera també i compten o per ventura som com en Xecs i no ho sé destriar. Bon any Xesc, cocou i llumereta, antincs amics.
També els productes de la mar que ens enrevolta són millors que a la resta del món?
"A la ciutat i al món". Ho sol dir el Papa.
Perfecte, ni en Pla ho hauria dit millor. Per cert, urbi et orbi.
Perfecte. Per a vós lo foraster i per a mi lo mallorquí. Ah, és "urbi et orbi". Els que vàrem estudiar quatre anys llatí ho sabem.
Un article molt ben escrit, irònic, que fa pensar, i amb prou "understatement". M'ha fet recordar l'acudit de la persona que es queixa de que el producte alimentari que li serveixen no és de la seva terra. "I per qué el voleu? Per menjar-lo o per parlar amb ell?", li responen.
Quan jo era nin, els pagesos sembraven i recollien al compàs de la lluna. Els fruits i cereals que creixien al aire i cap amunt, els sembraven quan hi havia lluna nova (quan no es veu) de tal manera que la planta (o els cabells tallats aquest dia) creixien amb la lluna i la seva llunyana atracció. Pel contrari, els aliments que es feien i creixien baix terra, patates, moneatos, xufes, etc, les sembraven en lluna plena. Tot això feia que cada planta tengués les seves particularitats. Els pollets nascuts quan passava un cometa prop de la terra, els costava molt arribar a tenir el cap plomat totalment. I no són contes de velles.
M'he confós aquest pic, mi sargento... Salut!
A Menorca hi creix una herba (no record el seu nom) que acumula salitre de la mar. La vaca menorquina se la menja, i de la seva llet, un piquet salada, fan el formatge menorquí "sui géneris", que amb la llet d'un altre lloc que no fos Menorca, no sortiria igual.
A Raó: Hi ha productes del Mediterrani que són els millors del món i únics. Altres del turbulent Cantàbric, que també. I així a tots el mars de la Terra. Cadascú té allo seu i irrepetible.