Les formes que en Damià anomena "autòctones" de les Illes Balears no són tals; ja les usaven al Continent els nostres avantpassats abans que una part d'ells repoblàs aquestes illes. Per altra banda, l'Institut d'Estudis Catalans té, per llei, jurisdicció en tot el domini lingüístic.

Això que denuncia en Corbera no se resoldrà fins que a les Illes Balears tenguem un organisme de caire normatiu equivalent a l'Institut d'Estudis Catalans o l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per altra banda, aqiuests manuals que anomena en Corbera no donen prioritat a les formes pròpies de les Illes Balears, sinó que escampen la idea que tan correcte és 'jo som' com 'jo sóc', 'jo tenc' o 'jo tinc', 'pens' o 'penso', etc. Amb una "defensa" tan acomplexada de les formes autòctones, el lector pot pensar que, si tan correctes són unes formes com les altres, ja va bé si usam aquelles que usen es grans mitjans de comunicació. Aquesta qüestió no se resol perque políticament no interessa. No dóna vots. Interessa més parlar d'espanyolisme i catalanisme, sense matisos.

La llengua espanyola té 4 estandars x tv i radio: el d'espanya, el d mèxic(el de les pelis antigues d disney), el platero (argentina i uruguai), i un quart, q no m'enrecord del seu nom usat pdr a la resta. La catalana, "in facto" en té 2, el q empren els mitjans valencians, i el català, q per comoditat tbé s'usa aquí. Jo no veig cap desbarat usar-ne un per a les modalitats lingüístiques d les illes balears fent servir els manuals q en corbera esmena a l'article. Serviria pq els oients els sentíssin com a més propers.

Crec que ha dos problemes en aquesta qüestió: un que bastants mitjans de comunicació en català s'expressen traduint directament de l'espanyol i/o usant barbarismes, i l'altre -de caire més polític- que per allò de voler ser mitjans de comunicació "balears" (què m'agrada de poc aquest gentilici!) fan servir un estàndard una mica forçat per tal de quedar bé amb les modalitats illenques.

Bàsicament estic bastant d'acord amb es contengut de s'article i en tot cas aclariria que a Eivissa i Formentera sovent hi ha formes que s'acosten més a ses continentals, com ara "dut" o "esmorzar" i no "duit" o "berenar" i altres que en són específiques, com ara "sous" o "mica" per "doblers" i "gens", que també haurien de sortir pes mitjans balearics

Es veu que hi ha qui pensa que perquè un mità és en català es pot fer de qualsevol manera i no és susceptible de ser criticat. Bona concepció de la democràcia! Jo no hi veig, en aquest article, cap crítica gratuïta, tot està ben raonat, i a més el to és correcte i no maltracta ningú, només planteja un problema que afecta la llengua dels mitjans de comunicació, que segurament podria ser millor. Quant a l'afirmació que fa aquest "fart d'il·uminats" que el sr. Corbera és l'exemple dels qui els "agrada criticar massa i no fer res", jo diria que no s'aguanta per enlloc: precisament en Corbera n'ha feta molta de feina per la llengua, i ja fa molts d'anys! M'agradaria veure què fa aquest 'fart', a part de desbarrar... És curi¢s que tots aquests que s'han enfadat tant amb l'escrit no han donat ni un sol argument que el contradigui. És més fàcil agafar enrabiades que aportar dades al debat, ben segur. A mi em sembla molt bé que es plantegi aquesta qüestió i que es puguin criticar els mitjans en català, si no ho fan bé. L'època de la dictadura ja ha passat!

batuadeu! ja estem un altre cop pegant als nostres mitjans. Per ventura podrien ser millors però som els qui tenim i per tant els hem de cuidar i mimar i mai criticar-los tan gratuïtament com fa vostè. Mai s'han de donar arguments a la dreta espanyola per criticar-nos. Heu vist mai algú de filologia hispànica carregar contra El Mundo, El País, ABC...? vos ben puc dir que errades ortogràfiques i sintàctiques n'hi ha, i moltes. En aquest, el nostre, país ens agrada criticar massa i no fer res i el senyor Corbera n'és l'exemple. Si tan il•luminat és vostè presentis per voluntari per fer feina i no criticar a qualsevol redacció de tele, ràdio o premsa i veurà quina és la realitat.

Senyor Jaume Corbera, Trob que en el seu article es recrea massa criticant els mitjans de comunicació en català de les Balears, que tant ens ha costat aconseguir. Em sembla que és molt fàcil criticar sense tenir coneixements de com es fa feina en un mitjà de comunicació. Jo he fet feina tant en premsa escrita com en emissores, encara que no de corrector perquè no som filòleg. De tota manera, per l'experiència que tenc, sé que és una feina que s'ha de fer a corre-cuita i que massa bé surt per les circumstàncies en les quals s'ha de corregir. A més, en els mitjans de comunicació s'ha de tenir en compte l'espai que tenen per fer titulars; per tant, el redactors no es poden permetre el luxe de fer titulars tan llargs com els que proposa, encara que estic d'acord que podreien ser més correctes. Consider que si els assessors de mitjans de comunicació fessin feina en un despatx amb tanta feina que fins i tot tinguessin temps de crtiticar la tasca dels altres lingüistes, com fan alguns, segur que els mitjans de comunicació serien perfectes i no tendrien faltes. És molt fàcil ser lingüista de despatx.

Per un pic stic d'acord amb en corbera. Una ràdio o una tele destinada a les illes balears ha d utilitzar un llenguatge acostat als oients d les illes si vol ser considerada "sa nostra tele" o "sa nostra ràdio". Jo tenc la sensació que no hi ha diferències fonètiques entre els locutors de ib3ràdio i els d catràdio o rac1. Dit d'altra manera, d vegades sembla q hi ha més locutors catalans q no illencs.

El problema, bàsicament, és de cultura i autoestima. He dit en moltes ocasions que hauríem d'imitar els castellanoparlants en una cosa: en l'estimació per la pròpia llengua, en l'acceptació d'un estàndard vàlid per a totes les àrees, regions o estats on es parla. Un periodista que no conegués prou bé el castellà no li admetrien les cròniques o articles a un diari dels publicats en aquesta llengua. Perquè no podem fer el mateix, i hem d'admetre en els mitjans de comunicació incorreccions sintàctiques, gràfiques i fins i tot fonètiques?