Estoy de acuerdo con s'olivera lo mejor que podrían hacer, si por fin deciden hacer algo coherente es cesar a Enric Molina y después seguir por ese camino e ir limpiando un poco las instituciones en las que está UM, esa quizás es la única manera de poder recuperar un poco de credibilidad y del prestigio perdido, pero en lugar de eso con este incidente los lumbreras que dirigen el partido son capaces de nombrarlo conseller..... el colmo de nuestras desdichas.
Sabeu que vos dic, que en Molina comença a recollir lo que ha sembrat aquests anys, conque lo unic que sap sembrar es tempestats i maldats, doncs ara li toca menjar oli,,,,, ranci...
Mallorqui, yo soy de casta s´olivera... no me confundas con el Ullastre, pero me reafirmo.... cesen a ENRIC MOLINA
Som un ullastre nascut al llevant d mallorca, NO soc olivera pq no m'han empeltat, pero n'hi ha molts d mallorquins que no saben que ha Mallorca ses oliveres son empeltades... meam si tu que dius que ho sap tot, resulta que no saps encara com es en Molina...
Ullastre, te reto que a la misma hora mandes un mensaje, a las 10,45 y asi demostraremos al mallorqui que no somos el mismo, pero no me importaria conocerte porque mas o menos pensamos igual, te invito a un wiskito.
Uep, jo et conec, tu "Ullastre de s'olivera": ets el mateix, i tu mateix t'estàs nomenant, pillin, pillin,... T'ho diu un Mallorquí.
Avís als navegants d'UM: S'ha de tenir en compte que els estatuts del partit deixen clar que qualsevol militant pot reclamar un congrés si aconsegueix l'aval del 25% dels afiliats.
La cara es el espejo del alma, miren la cara de Enric Molina... miren sus ojos... su mirada... y si estan a su lado alejense.. les aconsejo que me hagan caso porque lo se de buena tinta. Sra Rodriguez , no la conozco pero al él no le creo.
Em dol en l'ànima que el meu partit enlloc de sumar resti. En aquests moments hauríem de voler ser els aglutinadors d'el pal de paller, (ja sé que és una expressió molt gastada). Vull deixar constància que el què ha passat no m'agrada (traïcions, mentides,…) Suposo que puc. Algú veurà UM com un orgue de gats. Jo sempre l'he vist com un cos capaç d'acollir la diversitat. Com el mateix país. Amb nexes comuns, amb sensibilitats diferents. Amb uns objectius que vagin més enllà que un simple objectiu utòpic. Jo vull la utopia per avui, no per demà. Potser arribarà demà, però vull treballar per fer-la possible avui. Això dibuixa un partit complexe, difícil de gestionar. Potser sí. I què? Qui no vulgui pols que no vagi a l'era. Els humans ho volem controlar tot. Potser d'aquí ens vénen molts dels nostres mals. Qui vulgui organitzacions simples, jeràrquiques, monolítiques potser les hauria de buscar en un altre lloc. Ara cal rejuntar les ferides i l'esperança, és un Congrés extraordinari. UM a de buscar una transversalitat que permeti sumar, que ens ultrapassi a nosaltres mateixos. Però crec que aquest objectiu no és criticable. Em dol el que passa al meu partit. Per molt que m'ho miro no sóc capaç de veure les virtuts d'aital cohesió. Acabo. Em dol en l'ànima tot el que ens està passant. No sóc capaç d'entreveure ara les conseqüències de tot plegat. No crec que tot s'hagi acabat. Jo vull una UM que serveixi múltiples objectius. Uns d'immediats, altres a mig termini. On governar sigui un objectiu per alguna cosa, no en si mateix. On donar-nos la confiança sigui perquè volem fer una sèrie de coses que altres no volen fer. Si a cada bogada perdem un llençol, no hi arribarem mai. Em dol en l'ànima i l'ànima se sent esgotada. Ferida. Però no vençuda. Sóc d'UM perquè vull, treballant colze amb colze amb uns companys i companyes, amics i amigues, ferms, amb els que compartim moltes coses, molts anhels, principalment a Palma. Però l'ànima, la meva, està de dol. PD: El que firma per Mallorquí aquí abaix no soc jo.
Aquí teniu la millor solució: que UM no tregui ni un punyetero representat a cap institució, i així s'acabarà aquesta pesadilla de partit que no ha fotut res pel bé de Mallorca.