Ara no ens hem de posar a dir si ens quedam en la versió de MJ Rodríguez (en tot cas, la que està nafrada), o amb la d´E Molina. Ni si ens cau millor un o l´altre (una munarista radical vs un nadalista igualment radical, amb actuacions extemporànies defensant els seus líders respectius a ultrança en més d´una ocasió). L´espectacle grotesc a nivell humà aquí queda. Crec que és a nivell polític on hem de treure alguna conclusió d´aquesta mostra descarnada de misèria humana. Dos models de partit que no van més enllà de la lluita del poder pel poder, i de la mitificació malaltissa dels seus líders. Dilluns hi ha consell polític. Els de Nadal ja fa mesos varen optar per quedar-ne fora, mentre que el reducte munarista pugna per recuperar el pastís del que durant lustres han gaudit en exclusiva... i que ja veim dia rere dia a on ha duit el partit. El futur només té un nom, i la cita és dia 25: Melià.
"Legaza, Delgado, Nàjera, Molina, Rodríguez, Guerrero...Aquesta notícia d'on és, de Mallorca o d'Almeria?" ja trobavem a faltar el típic comentari nacionalista-racista.