A "el cant dels ocells": Sí... i l'esvàstica generava el sentiment de pertinença als nazis.

Bernat a mi tampoc me fan falta individualment, però són molt necessaris a nivell col·lectiu. Els símbols (himnes, carnet d'identitat, certificat d'aprofitament d'un curset...) generen el sentiment de partinença i reforcen els llaços amb aquells que també posseeixen el mateix símbol. Els agrupaments escoltes duen un fulard que els identifica a tots com escoltes i a cada agrupament en particular segons el color. El xandall dels equips de joves esportistes que se posen quan encara no ha començat el partit també reforça aquest sentiment. La camiseta d'en banya verda de cada any a Montuïri és just per aquest motiu igual que les firmes per les parets de quintos'noséquinany. L'adhesiu de la UIB que du molta de gent al cotxe... Necessitam símbols creïbles i agultinadors en cada activitat col·lectiva. Necessitam un himne nacional (si és que no el tenim) i símbols propis per a cada comunitat (ep! en el sentit estricte, no en el constitucional).

Per a mi Mallorca es ca meva, i jo quan estic a ca meva no necessit cantar-li "Oh, ca meva preciosa, què molt que t'estim..." Jo a ca meva l'estim i ja està. No necessit himnes.

No lin doneu més voltes: l'himne nacional dels Països Catalans és "El cant dels ocells", sense lletra, amb poesia i sentiment, amb emoció i commoció. No hi ha millor melodia al món millor que aquesta. I és nostre, de tots els catalans, popularitzada internacionalment per Pau Casals.

Aquesta gent que diu que els països normalitzats no necessiten himnes crec que van errats. El Barça és un equip de futbol mot fort i arrelat però la gent encara necessita l'himne per cantar... Na Munar volia fer el mateix a Mallorca i hem quedat amb aquesta cançó com ho hauria pogut ser "en Joan petit quan balla" o "la jota de Llevant". Esper que l'OCB reconsideri fer sonar aquest himne a Menorca i ho recordi quan a Mallorca facin actes: "La Balanguera" no és el nostre himne. Fins i tot n'hi ha que diuen "Sa Balanguera"...

Som català de Mallorca, i el meu País és Catalunya. No necessit himnes que m'ho recordin. Ho tenc sempre ben present.

Trob que tens molta raó, Bernat. Crec que aqueixa obra de N' Alcover és una favada, molt bé escrita, això sí, però una favada. Diuen que mal de molts consol de bèsties, però si això li pot servir de consol a qualcú, pensi que en altres llocs encara ho tenen pitjor, com per exemple a Astúries.

Els catalans ja tenim un himne: Els Segadors.

el mot "balenguera" és més difús, però que un articulista no conegui el mot "parca" és ben significatiu de manca de cultura

No crec en els himnes. Em recorden, per una banda, batalles territotorials, sotmetiment, repressió i per l'altra inseguretat, complex, necessitat de reafirmar-se com a poble...Un País normalitzat no necessita himnes. Però el cas de la Balenguera és encara pitjor, perquè parla de mort, no de vida. I, a més, és mal de cantar. Si no hi ha un director, ningú no sap quan toca entrar.