Es Joan de Balàfia que ha escrit abans que jo torna a ser es meu suplantador o un des meus suplantadors i l'he puntuat negativament
Els mallorquins som "Tomeus" i, els forasters, "Pacos".
A una reunió de veins que es va fer a l'Escola Graduada de les Avingudes, hi havia de moderadors, una senyora francesa, la presidenta, que parla mallorquí, na Rosa Bueno i crec que en Pere Sampol i un altre polític també mallorquí. La sala estava farcida de gent. Quan va començar la cosa, la presidenta francesa ho va fer en mallorquí, i totd'una ja es va aixecar una dona jove dient molt férreament: - En castellano, La francesa va dubtar, i al punt jo em vaig aixecar i li vaig dir: - Continui en mallorquí, que ho fa molt bé. Aquí ja va començar la discussió. Els dos polítics es posaren a favor del mallorquí i el parlaren tot el temps. Na Rosa Bueno es va posar a favor dels espanyols i va girar de cop. Uns dies després la vaig trobar a la plaça de Cort i li vaig dir. Ella em va respondre: - Jo també som forastera. - Aaaah...Me pensava que ja era mallorquina. O això li he sentit dir...
Toni Parreta, perquè no hi vas tu? boques...
Idò què? Ells ens diuen tomeus, collonut. El que està clar és que els que no ho són, uns tomeus, són uns forasters o uns estrangers. No és que els hi diguem, és que ho són.
A una reunió de veins que es va fer a l'Escola Graduada de les Avingudes, hi havia de moderadors, una senyora francesa, la presidenta, que parla mallorquí, na Rosa Bueno i crec que en Pere Sampol i un altre polític també mallorquí. La sala estava farcida de gent. Quan va començar la cosa, la presidenta francesa ho va fer en mallorquí, i totd'una ja es va aixecar una dona jove dient molt férreament: - En castellano, La francesa va dubtar, i al punt jo em vaig aixecar i li vaig dir: - Continui en mallorquí, que ho fa molt bé. Aquí ja va començar la discussió. Els dos polítics es posaren a favor del mallorquí i el parlaren tot el temps. Na Rosa Bueno es va posar a favor dels espanyols i va girar de cop. Uns dies després la vaig trobar a la plaça de Cort i li vaig dir. Ella em va respondre: - Jo també som forastera. - Aaaah...Me pensava que ja era mallorquina. O això li he sentit dir...
En Rafel l'estima tant a la terra que te els diner fora del pais. Aixo es diu solidaritat . Caldria cercar un exempla millor, no ho troba, Sr. Marti?
A veure, si fins i tot en Xesc F. sen fotia dels Tomeos! En es Tall se pot estar ben fresquet, veura ses darreres novetats en llibres i, perfumar-te sense que te costi res p ex, a mes d'anar a pegar hi l'orella esquerra als que xarren i fer de soplón.
Què putes hi fa un dirigent de la OCB al "Corte Inglés"? No entenc com hi ha cap mallorquí que pugui comprar a uns magatzens forasters i a més de pijos.
També he de dir que s'odi a sa cultura autòctona no és xenofòbia sinó endofòbia (crec jo) i que en Rafel no és molt autoctonista que diguem