Bé, veig que us ha fet enveja que jo dinàs amb na Lina!

Lina, hermoso encontrar tus notas y sensaciones de verano, siempre serás la reina de Cala Major, para mí, o no eras tú? Salud Miquel

Lina, enhorabona pel teu article; crec que, al marge del sexe, és molt bó... Jo no et conec, però et diria que mai deixis de ser tu mateixa, i sí hi han homes normals sensibles, carinyosos, amb gran passió i desitg i amb qui pots tenir una interesant conversa sensa necessitat d'anar al llit totduna! Situacions amb nins i estrés son molt frequents i tots ens sentim identificats!!! i tots, homes i dones, ens agradaria tenir bones amistats i molt bon sexe, reparador si cal... Et convit a no canviar i el que hagi d'arribar arribarà, no frisis...

Jo també estic a les teves ordres, Lina. D'ençà que vaig dinar amb tu i dos monstres just al costat de la boca d'un Port, sempre he quedat amb l'endarrer. El que passa és que tu triares el que no tocava.

Uep, que la llei d'igualtat no permet les violacions ni que m'hagin d'agradar el homes, per favor!

bergerac, allò que tu has de menester és una enculada!

Que m'he equivocat: no m'afegesc al comentari den Ginard (Déu em salvi) sinó al den Pere de sa Creu!!!!!

Estic astorat, Lina. Es una sorpesa veure que t'expresses tan bé damunt un paper, amb la seguretat que ho fas encara millor sobre un llençol. M'afegesc al comentari den Ginard, i m'encantaria saber si aquestes reflexions que fas són certes o fruits d'un joc intelectual.

Xisquet, no hi ha res més desesperant que fiar-se de la sort. Ho dic perquè em veig molt reflectit en les teves paraules (internet, cites a cegues...) i he passat pel mateix. Però també he vist que a força de trescar un troba, si és que ets dels que tenen els peus a terra perquè pel món hi ha cada somia-truites... Res, si al manco poguessis contar-nos com t'ha anat això del metge... Si algun dia tinc ocasió ja em presentaré.

Lina, reina, si no tens sexe és perquè no vols. Sempre em vares "posar un munter".