"L'objectiu que persegueixo no és solament proporcionar un aperitiu, un vernís superficial o un resum esbiaixat i sotmetre'm al imperatius de vulgarització. Tractaré més aviat de fer possible un descobriment espontani de les idees filosòfiques que puguin cobrir dos tipus d'exigències: les d'un adult que vol saber què és la filosofia, però no pretén anar necessàriament més enllà, i les d'un adolescent que eventualment sí tal volta desitjarà estudiar filosofia, però que encara no disposa dels coneixements necessaris per començar a llegir per si mateix els autors difícils." (Del pròleg d' "Apprendre a vivre")
Luc no "Marc"
Marc Ferry des 2002 a 2004 (França), va ser ministre de Joventut, Educació i Investigació. Va presentar la renúncia davant el fracàs d'una reforma que va intentar, la què va topar frontalment amb l'oposició del professorat, dels alumnes i dels pares. Ferry és filòsof i com a pensador ha fet aportacions interessants –la seva crítica a certes conseqüències del maig del 68 en la planificació de l'educació a França no es basa es slogans de desqualificació simplista-. Però com a polític de dretes que es mostrà partidari de crear escoles d'excel·lència, va fracassar i va reconèixer personalment “trobar-se en terrible contradicció ja que el principal responsable del declivi cultural actual és el capitalisme. La veritat és –digué– que la dreta no s'interessa per l'escolaâ€.
Dubto que en Comes demanés això que diu vostè, pot ser no basta el que diu per haver de criticar-lo pel que no diu o diria si... etc. Un poc de seny. I llegim-lo bé, que si no resulta que li donem la raó amb comentaris de 'tonto'
Jo li demanaria una coseta sr. comes, si tornàs aquesta educació rigorosa, estricta, sense cap contemplació a aquestes teories del "aprendre jugant" i demés beneitures, si tornàs aquesta educació exigent, que predica l'esforç, que premia l'interès, si tornàs aquesta educació quan trigaria vostè en posar el crit en el cel en aquest mateix diari i demanar la tornada de tot el que ara critica? Molta hipocresia !!! Aquí tothom vol que els nins aprovin, si no tenen cap criteri critic, cap maduresa intel·lectual, cap hàbit lector, dona igual !! el que compta són els criteris de “productivitat aprovatòria†nins aprovats, pares contents polítics votats...
no afluixis
Anim Melcio no afluixia.. Els teus comentaris son molt encertats
Soy profesor en un Instituto y estoy plenamente de acuerdo con el Sr Comes. La situación de la educación en España es una vergüenza y va a peor. En vez de premiar el esfuerzo y la superación nos quedamos en la mediocridad. De la disciplina y del principio de autoridad mejor no hablar...
Efectivament dins les escoles no hi vèus més què molta irresponsabilitat per part des professors què no saben lletgir ni veure lo què està passant arribant inclús a posar en perill la vida dels seus alumnes davant una situació de perill real.Lo què podrán aprendre d'aquests professors, es alumnes, al cap d'un any serà a fer comèdia què és lo què haurán vist fer cada día.Però això si;uns gestes,unes parrafades...ha,ha,ha,unes cartes al Diari de Mallorca,un espectacle de llogar cadiretes...etc.Excel·lent article Sr Comes;ha encertat de ple i destruït l'enemic.
Ido te tota la raó. Apliquem també la pedagogía a la feina dels adults, per que la veritat això d'esforçar-se és molt cansat. Que mos ho donin tot ben fet i mastegat