algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
17°

Guillem d'Efak, vellut sonor

dBalears posa punt final avui a la seva col·lecció discogràfica amb un músic que féu ressonar la seva veu compromesa per tots els territoris de parla catalana

La veu vellutada i fonda de Guillem d'Efak tanca avui la segona temporada de la col·lecció dBàsic. Després de dos mesos de música, dBalears clou el seu cicle musical amb les cançons del cantautor i escriptor manacorí que portà les seves músiques i la seva empenta arreu dels territoris de parla catalana.

Guillem Fullana Hada d'Efak (Guinea Equatorial, 1929 - Palma, 1995) conrà aspectes musicals ben dispars: des de la cançó popular fins al blues i el jazz. Això sí, fent bandera de la llengua catalana com a gran ensenya i convertint-se en una referència cultural a les Balears i les Pitiüses. El disc que regala avui dBalears als seus lectors presenta un tast de dotze dels temes més emblemàtics del cantautor. La lletra més popular d'Adéu Andreu es combina amb altres temes més sòlids i carregats de contingut com la Balada d'en Jordi Roca i Cançó per a les dones. Tampoc no hi falta un dels seus temes principals, en el qual narra la realitat de Simó lo Tort o, segons com es miri, la crua realitat que patiren molts de manacorins afusellats al cementeri del seu poble. És Sa cançó de Son Coletes.

Guillem d'Efak nasqué a Rio Muni l'any 1929 i quan només tenia dos anys va arribar a Manacor de la mà de son pare. El seu malnom, Cremat, sembla com si fes befa de la condició de ‘negre'. Com ell bromejava: "Mon pare hi posà la llet i ma mare, el cafè", deia.

Home polifacètic, visqué a Manacor fins a 25 anys, quan partí cap a Palma. Treballà com a guia turístic, veremador a la Catalunya Nord, miner a Lorena, actor, poeta, cantant. La seva curolla per conèixer i aprendre el portà a fer feina de tot i a trescar per les seves inquietuds. Val a dir que quan el 1980 decidí partir cap a Barcelona, hi obrí diversos cafès teatre com la Cova del Drac i La Cucafera. Aquests noms es mantenen encara avui dins la memòria col·lectiva de molts barcelonins i serviren de plataforma d'animació cultural.

L'any 1954 aconseguí el seu primer guardó literari i el 1956 va veure editat el primer llibre, El poeta i la mar. Debutà amb un gran èxit el 1965 al teatre Romea de Barcelona i també participà en el moviment de la Nova Cançó, igual que Joan Manuel Serrat, Joan Ramon Bonet i Maria del Mar Bonet.

La seva discografia no és gaire extensa. Entre els anys 1965 i 1968 publicà un seguit de discs petits amb cançons pròpies i algunes versions. Aquests, però, s'exhauriren i no foren reeditats. No fou fins al 1997 que Blau en va recuperar tota la producció discogràfica; ara, però, en un sol disc. El cedé d'avui és només un tastet d'aquell treball i d'aquella vida que es movia entre música, teatre i escriptura.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris