algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 22°
24°

MÉS per Mallorca cartografia el futur... i li surt una república malloquina

MÉS per Mallorca ha fet durant aquests passats mesos un procés intern de reflexió, titulat 'Cartografiant el Futur' amb l'objectiu d'aconseguir un «rearmament ideològic del partit».

El procés ha estat coordinat per Toni Trobat i ha treballat quatre eixos: la sobirania, l’esquerra, l’ecologisme i el feminisme.

A banda de la militància de MÉS per Mallorca i dels seus referents ideològics històrics, el procés ha comptat amb els aportacions d'intel·lectuals de l'esquerra transformadora dels Països Catalans i d'altres nacions de l'Estat espanyol com el president de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras; la politòloga i membre de l’Institut Sobiranies, Gemma Ubasart, i l’activista ecologista i coordinadora de Rezero, Rosa Garcia, la intel·lectual gitana, Pastora Filigrana, la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra; l’activista i professor David Pujol; l’exdiputat d’En Comú Podem, Xavier Domènech; la diputada del BNG, Alexandra Fernández; l’escriptor i expolític, Josep Lluís Carod-Rovira; la diputada d’Adelante Andalucía, Teresa Rodríguez; l’eurodiputat d’EH Bildu, Pernando Barrena o l’escriptora, activista feminista i diputada d’ERC, Jenn Díaz.

Tot i que el plantejament inicial era prou ambigu, les conclusions finals apunten a les arrels del PSM, formació de la qual procedeix la majoria de militants de MÉS. Amb un llenguatge actualitzat, però amb la contundència dels plantejaments sobiranistes del mallorquinisme polític de sempre.

Una república mallorquina, feminista i ecosocialista. Aquest és l'horitzó. Aquest és el mapa que ha sortit de cartografiar els enhels esperances i compromisos de les persones que, des dels pobles de Mallorca i de les barriades de Palma duen tota la vida compromesos amb el progrés i l'alliberament de Mallorca.

El mapa està dibuixat. L'objectiu és claríssim. El camí per arribar-hi és, segons el secretari general de l'organització Toni Noguera (que recupera ERC com a referent) «reteixir complicitats i ampliar la base».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Balearium, fa devers d'un mes

Cuanta gilipollez

Valoració:0menosmas
Per Toni, fa devers d'un mes

Totas las Illas han de esser independents.
Pacific: Fiji, Kiribati, Marshall Islands, Nauru, Nova Zelandia, Palau, Samoa, Tonga, Tuvalu, Vanautu,
Mediterrania: Malta i part de Txipre i no són independents: Pitiusas, Mallorca, Menorca, Còrsega, Sardenya, Creta.
Mallorca ha de aconseguir la independència per el seu compte i no comptar amb cap part del continent, ni catalans, valencians, bascos, castellans, gallecs, andalusos, ...

Valoració:-3menosmas
Per tonietlo, fa devers d'un mes

M'agrada. Jo ja imagin amb humor i ficció que potser hi ha qui vulgui un regnat? I que pentura serviria una reina mallorquina honorífica. Potser una comedianta, reina en funcions de transició... I una cort honorífica, tot de comediants i gent de faràndula.
I convidam líders poderosos, com ara de petrodòlars i grans empreses.
I els seduïm amb amb sa cort a plaers, i tours de petites coses, sense telèfons ni feines. P. e. saber pelar taronges i moments familiars i acollidors, i contar rondalles devora es foc. O festes naturistes i carpe diem.
I a poc a poc omplir vídeos a xarxes que els facin records guapos.
I quan ens reconeguin, els deixam partir, si no es volen quedar. Però crec no voldran tornar a ca seua després. Diran ara 'VISC A es regne de Mallorca!, per mi té millor cales i sirenes que Andorra, Luxemburg i Suïssa.
I si queden, o ens fan regals, molta cibermoneda i bens, els repartim socialment equitativament.



Valoració:0menosmas
Per UNITAT, fa devers d'un mes

L'estat que convé a la nació catalana (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer) és la República catalana. Mallorca, com a part fonamental de la nació, ha d'intervenir en la formació del nou estat fomentant-ne la unió, no el secessionisme intern. L'intent de construir republiquetes regionals, provincials o comarcals només provoca feblesa davant dels imperialistes estats espanyol, francès i italià.

Valoració:4menosmas
Per Joan Josep Llull, fa devers d'un mes

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"




Fins aquí Joan Fuster, "Qüestió de noms", el 1962; però ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:2menosmas
Per República catalana (descentralitzada, és clar)!, fa devers d'un mes

La sobirania correspon al conjunt del nostre poble; és a dir, correspon a tot el poble català, no a una part d'aquest (Mallorca, Eivissa, el Principat, València, Catalunya Nord, Menorca, Formentera, l'Alguer, etc.). Posar l'èmfasi en una república diferent per a cada territori no és sobiranista; és fomentar la divisió dels catalans, cosa que col·labora a la perpetuació dels imperialismes del Regne d'Espanya (UN regne), de la República francesa (UNA república) i de la República italiana (UNA república).

Valoració:4menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa devers d'un mes

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")



Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya

Valoració:2menosmas
Per Teories, fa devers d'un mes

Més o manco les teories de sempre amb una mica més de color que la realitat tornarà a desmentir.

Valoració:0menosmas
Per No passem l'arada devant del bou, fa devers d'un mes

Jo pens, que una confederacio de repúbliques seria millor que no tot un estat català centralitzat. I més tenint en compte que noltros som un país insular,amb tot elque suposa.
Però aquest fet s'haura de decidir entre tots i mitjançant votació. I abans s'ha d'assolir la ibdeptndència, que és la part més difícil.

Valoració:2menosmas
Per malloquina... quina, fa devers d'un mes

"república malloquina" (sic)

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris