nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
15°

Els Jordis compleixen tres anys de presó entre mostres de solidaritat nacionals i peticions de llibertat internacionals

Aquest divendres s'han complit tres anys de l'inexplicable empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.

El president d'Òmnium i de la Federació Llull i de l'exlíder de l'ANC i ara secretari general de JxCat varen ser condemnats a 9 anys de presó i 9 anys d'inhabilitació absoluta pel delicte de 'sedició'. El Tribunal Suprem espanyol els acusa de dificultar l'actuació judicial del 20 de setembre del 2017 al Departament d'Economia en el marc de l'1-O.

Aquest divendres Òmnium i l'ANC han organitzat actes per denunciar la «repressió» dels seus líders.

Òmnium ha organitzat una 'instal·lació simbòlica' per denunciar que hi ha 2.850 persones represaliades a Catalunya quan es compleixen 3 anys de l'empresonament de Cuixart i Sànchez. Diverses fotografies per representar «la diversitat de la repressió» tapades amb bolígrafs que simbolitzen les cel·les i els barrots de l'Estat espanyol. La idea és utilitzar els bolígrafs per signar la petició d'amnistia.

Peticions internacionals de llibertat

Durant aquests tres anys han estat moltes les peticions de llibertat fetes des de diversos organismes internacionals.

Aquest divendres mateix, la relatora especial dels defensors dels drets humans de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), Mary Lawlor, i la ponent general sobre la situació dels defensors dels drets humans de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, Alexandra Louis, han demanat l'alliberament del president de Jordi Cuixart, quan es compleixen tres anys del seu empresonament.

Lawlor ha recordat que, el 2019, el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU va considerar que la presó de Cuixart violava la Declaració Universal dels Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i la va titllar «d'arbitrària». Per això considera que Cuixart «hauria de ser alliberat».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Mallorquí, 'ergo' nacional de la Catalunya sencera, fa devers 19 hores

@dic
En realitat no som nacionals seus; som d'una altra nació a la qual ells sí que volen rompre en set o més bocins.

Valoració:-1menosmas
Per dic, fa devers 20 hores

Itant: En el mon occidental no hi ha cap pais que tingui una part de nacionals tan maltractats.

Valoració:0menosmas
Per Claro que sí, guapi, fa 1 dia

Sólo tres?
El tiempo vuela.

Valoració:2menosmas
Per I tant!, fa 3 dies

Més els valdria als jutges posats pel PP, que se preocupàssin de tancar a la presó a tots els lladres i corruptes que han absolt i que deixássin de convalidar xanxulls acadèmics per màsters universitaris, enlloc de fer empresonar a unes bones persones per decisions polítiques.

Valoració:4menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 3 dies

«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de València i per les blaves i assolellades illes Balears». Pere Oliver i Domenge (1916)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 3 dies

Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)


“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 3 dies

"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981


Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral.

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 3 dies

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 3 dies

«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume». Miquel Ferrà (1932)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 3 dies

"Cal situar-nos en el calendari a l’entorn previ al llibre de Benvingut Oliver. Com a primer punt clau de referència, cal relatar que la primera meitat del segle XIX, La Renaixença va activar la represa de la llengua i de la cultura catalana i, amb elles, l’assumpció de pertinença a la nació catalana. Cal tenir en compte que el gentilici catalans, habitual als regnes de Mallorca i de València durant els segles XIII, XIV i XV (vg. al final ANNEX 1) i, amb menys mesura el XVI i XVII, s’havia vist gairebé arraconat el s. XVIII fora del Principat a partir dels Decrets de Nova Planta. Un segle després, sobretot a partir de La Renaixença (1833), la catalanitat reviu i el gentilici es recobra i s’usa amb gran normalitat i naturalitat al llarg de la segona meitat del segle XIX a les Illes Balears i Pitiüses."

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris