nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
21°

El Govern i Porreres firmen un conveni per a les tasques d'exhumació pendents en la fossa número 5

18-05-2020

La consellera d'Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, i la batlessa de Porreres, Francisca Mora, han signat aquest dilluns un conveni de col·laboració per a la coordinació de les actuacions relatives a la fossa número 5 del cementiri de Porreres.

La Conselleria ha explicat que el document, que ha estat negociat entre la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern i l'Ajuntament de Porreres, concreta els compromisos i obligacions de totes dues parts en relació amb l'execució de la segona fase d'exhumació de la fossa de Porreres, paralitzada en aquests moments.

Les tasques d'exhumació, que formen part del Pla de Fosses de 2018, ja estan contractades i l'empresa adjudicatària, la Societat de Ciències Aranzadi, podria iniciar les actuacions previstes a partir de juliol, quan es compleixen dos anys des que una veïna fos enterrada en un dels nínxols afectats. L'inici de la intervenció dependrà de quan es tanquin els procediments administratius que estaven suspesos.

En aquest sentit, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, ha explicat que aquest conveni deixa clar la voluntat de coordinació que hi ha entre les dues institucions. «Ens permet garantir la màxima eficàcia a l'hora de continuar amb les tasques d'exhumació d'una de les fosses més importants de Mallorca, com és la de Porreres», ha matisat.

Entre els compromisos que assumeix la Consellera d'Administracions Públiques i Modernització està el de vetllar, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, per la correcta execució dels contractes d'excavació, exhumació i identificació de restes; de l'enderrocament i reconstrucció d'un bloc de nínxols i capelles al cementiri de Porreres, així com de la corresponent direcció d'obra.

De la mateixa manera, la Conselleria ha d'assumir les despeses d'aquests treballs de demolició, dels treballs de recerca i exhumació de les restes, així com de la reconstrucció de les unitats d'enterrament que hagin hagut de derrocar-se, retornant l'emplaçament afectat pels treballs al seu estat previ a la intervenció.

Això implica que, d'acord amb el projecte arquitectònic, ha d'edificar-se de nou el bloc de nínxols i capelles, conservant i protegint els efectes personals movibles de cada sepultura per a tornar-los a instal·lar una vegada que l'obra estigui finalitzada.

Quant a l'Ajuntament de Porreres, aquest ha de garantir la viabilitat de les tasques d'exhumació de la fossa i de les obres previstes. També ha de vetllar perquè les intervencions ocasionin les menors molèsties als veïns afectats i els assignarà, de manera temporal, l'ús d'enterrament en una altra sepultura.

Així mateix, l'Ajuntament ha d'encarregar-se de la gestió i coordinació de les actuacions de l'empresa funerària, tant pel que respecta a l'exhumació com la posterior inhumació en els nínxols i capelles de nova construcció, i ha de mantenir informades a les famílies de les actuacions que es duguin a terme. El consistori es farà càrrec de les despeses de trasllat de les restes i possible neteja dels nínxols.

Segons fase

Al novembre de 2016, es va realitzar una intervenció arqueològica en el cementiri de Porreres amb la intenció de trobar i exhumar els cossos de persones assassinades durant la Guerra Civil espanyola, segons el que es disposa la Llei 10/2106, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme. La intervenció va permetre exhumar 49 cossos.

L'excavació es va dur a terme al voltant d'un bloc de nínxols que es va construir en unes obres d'ampliació del cementiri municipal en 1957. Les parets d'aquests nínxols se situen en el recinte de l'antic cementiri i, en conseqüència, sobre la zona en la qual probablement encara estan els cossos de les persones represaliades durant la guerra.

Aquesta hipòtesi ha estat avalada per la Societat de Ciències Aranzadi, que afirma en un informe que sota els nínxols de la fossa número 5 podria haver-hi un nombre indeterminat de cossos pendents d'exhumació. De fet, mentre es realitzava l'excavació esmentada, arran de la paret dels nínxols (i parcialment coberts per aquests) varen aparèixer cinc cossos, que no es varen poder exhumar.

Aquesta segona fase de la fossa de Porreres s'incorpora al Pla de Fosses de 2018, aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de Balears. Una intervenció en la fossa número 5 del cementiri de Porreres que passa necessàriament per derrocar el bloc de 37 nínxols, 5 osseres i 2 capelles. Estructures que han d'edificar-se de nou, una vegada realitzada l'exhumació.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris