nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
21°

Benet Salellas: «L'esquerra espanyola ha perdut l'oportunitat de fer pedagogia»

Benet Salellas a la llibreria Quart Creixent de Palma

Benet Salellas és advocat penalista i exdiputat del Parlament de Catalunya. Es va llicenciar en Filologia a la Universitat de Barcelona i en Dret a la Universitat de Girona. Ha exercit com a advocat des del 2003, sobretot, defensant persones represaliades pel sistema polític i econòmic. Ha participat en l'activisme ecologista, antiracista, en els col·lectius pel dret a l'habitatge, entre altres. Ha estat advocat defensor en processos polítics a l'Audiència Nacional com ara l'Operació Estany, el cas de la crema de fotografies del rei, la defensa de Tamara Carrasco o dels encausats per encerclar el Parlament. El més recent i mediàtic és la defensa de Jordi Cuixart davant el Tribunal Suprem en el judici del Procés.


Quina valoració en fas del judici de l'1O?

Depèn de la perspectiva en què ho mirem. Crec que a nivell 'macro' la valoració que hem de fer és negativa, perquè ha sigut un acte repressiu de primer nivell que ha buscat escarmentar el moviment independentista i que en part ho ha aconseguit i, a més, significa el segrest d'uns companys nostres que encara no hem aconseguit posar en llibertat. Però d'altra banda, també penso que ha sigut una eina de maduració del moviment i que ens ha permès veure l'Estat que tenim al davant. Per tant, vull pensar que, si malgrat la duresa de la repressió, el judici ha estat seguit amb l'expectativa que ha tingut i ha generat tota aquesta resposta de solidaritat, doncs també em fa pensar que aquest judici encara que ha tingut una primera part que no ha acabat gens bé, penso que la partida està oberta. Per tant, diria que hem perdut aquesta primera batalla però queda molt de camí per seguir.

És evident que el judici ha marcat molt l'agenda política de Catalunya. Com veus ara el panorama del moviment independentista?

Hem passat una legislatura en la qual la presó i l'exili han estat protagonistes i l'agenda antirepressiva ha ocupat tot el panorama polític. En més o menys encerts i en més o menys capacitats. Però jo crec que ara el que tenim pendent com a moviment és tornar a passar a l'acció i tornar a tenir iniciativa política i fer una proposta per seguir mobilitzant-nos, seguir acumulant forces, sigui el que sigui que decidim però en tot cas, hem de passar a l'acció, perquè el que és evident és que l'Estat bàsicament de l'única cosa que sap parlar és de repressió i l'única manera que nosaltres tenim de combatre-la és seguir lluitant i reivindicant els nostres drets.

Per reivindicar aquests drets s'ha de parlar de democràcia o d'independència?

Jo ho veig com molt indestriable. És evident que fins que no es resolgui la qüestió del dret a l'autodeterminació, aquest conflicte estarà obert i difícilment podrem resoldre totes les conseqüències que està tenint, però també és veritat que aquesta no és només una lluita dels independentistes, sinó que és una lluita del conjunt dels demòcrates, perquè l'autodeterminació no l'hem d'entendre només des d'una perspectiva de construcció nacional, sinó que l'hem d'entendre també com una qüestió de la capacitat que tenim els grups humans per decidir el nostre futur. Per tant, hem de tenir clar que quan hi ha respostes repressives com les que hem tingut sobre la taula i les que estem tenint, qui no surti a defensar les llibertats, d'alguna manera està validant aquest sistema de repressió. Aleshores, el tema en si és el dret a l'autodeterminació, però el que està en joc és el conjunt del sistema democràtic.

I quin paper creus que ha jugat l'esquerra espanyola?

Crec que l'esquerra espanyola ha perdut l'oportunitat d'utilitzar aquest judici i, en aquest cas, per fer pedagogia i intentar que la societat espanyola surti d'aquesta espiral de catalanofòbia que la caverna, l'extrema dreta i els governs que hem tingut fins ara han alimentat. I malauradament, el que nosaltres estem veient és que el govern del PSOE que ha governat durant la repressió de les protestes, no ha tingut un tarannà diferent del del govern de Mariano Rajoy i que, per desgràcia, els inputs que ens estan arribant en aquest àmbit des del nou govern del PSOE i Unidas Podemos, no ens fan la impressió de canvi. El fet que Grande-Marlaska segueixi de Ministre de l'Interior, que Dolores Delgado continuï tenint un paper molt important en la direcció de la Fiscalia, ens demostra que és aquesta visió de l'Estat que té la seva Seu en l'Audiència Nacional i que sembla que és aquesta la que governarà a l'Estat en els propers anys.

El passat dijous dugueres a terme una conferència en el marc de la presentació de la Plataforma per la Llibertat que bàsicament farà feina a partir de tres eixos: Amnistia, drets i autodeterminació. Quina importància tenen iniciatives com aquesta?

Precisament el moment polític que vivim, ens està demostrant la ineficàcia i les dificultats que tenen institucions d'assumir una certa capacitat de confrontació amb l'Estat i, per tant, el que és evident és que la societat civil continua sent qui té la capacitat de liderar l'embat contra l'Estat que és necessari. Perquè si l'amnistia, els drets i l'autodeterminació no els defensem des del carrer, no es respectaran. L'Estat té aquesta actitud com d'anar esmicolant els drets i per això nosaltres hem d'anar construint aquests murs, per evitar-ho. I això s'ha de fer amb plataformes transversals, molt transversals. A Catalunya quan parlem de l'amnistia i de la fi de la repressió, estem parlant d'un 80% de la població, per tant, estem parlant de consensos molt amplis. I al final, tant que es parla de democràcia, tant que es parla de respectar la voluntat de la majoria, doncs no hi ha més majoria o majoria més clara que aquesta.

Feim l'entrevista a la llibreria Quart Creixent, minuts abans de la presentació de 'Jo Acuso'. Quin és l'objecte d'aquest llibre?

El que ningú hi trobarà, si ho busca és una anàlisi o un llibre sobre el judici del Procés. És un llibre que apareix abans del judici i que intenta donar una perspectiva històrica a la justícia política perquè volíem, i això és una idea que ve molt impulsada pel mateix Jordi Cuixart, generar un marc mental perquè la gent pogués entendre el que anava a passar en els mesos posteriors. Llavors, el que faig és com un repàs de diferents judicis polítics que han existit i diferents estratègies que s'han utilitzat. Algunes vegades ha funcionat, d'altres no. Però intento que cadascú extregui les seves conclusions sobre quina pot ser la millor manera d'afrontar la justícia política.

I com va ser posar en pràctica la teoria sobre la justícia política en el judici del Procés?

Hi ha algunes estratègies que vam fer en el judici que apareixen teoritzades en l'esquema que planteja aquest llibre, i d'altres no. Però en qualsevol cas, sí que he de dir que després del judici i després de la sentència, el que sí que tenim clar és que si l'haguéssim de repetir el faríem igual i que pensem que la nostra estratègia va ser correcta, ja que vam aconseguir que Cuixart fos un dels acusats amb menys pena de presó, i això sempre és important. Però d'altra banda, també vam aconseguir situar la discussió sobre els drets com el centre del judici, vam intentar acusar l'Estat de tot el que estava passant i, sobretot, convertir el judici en un acte de reivindicació política. Aleshores, vam intentar que el judici no fos un acte de reculada i l'exhibició d'una derrota, sinó que fos sobretot, l'expressió d'una batalla més en defensa del dret a l'autodeterminació.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Sebastià, fa 9 mesos

Es que no és la seva especialitat. Ells son més (o només) de demagògia.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris