cielo claro
  • Màx: 11°
  • Mín:

[VÍDEO] Vicenç Vidal: «Podem aspirar als Països Catalans des de la sobirania de cada territori i d'igual a igual»

08-12-2019

El Senador per designació del Parlament, Vicenç Vidal, ha estat un dels protagonistes del programa del dissabte vespre a TV3, 'Preguntes Freqüents'.

Durant la seva intervenció al programa ha declarat que «és clar que podem aspirar als Països Catalans des de la sobirania de cada territori i d'igual a igual» i ha afegit que «som de cultura de pacte i confederal».Per a Vidal, els Països Catalans s'han de construïr a partir de la «sobirania de cada territori» i els pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera han de poder parlar de tu a tu amb els pobles català i valencià».

El Senador sobiranista també ha declarat que «no podem fer una passa enrere amb la llengua. Tampoc amb la llibertat d'expressió».

D'altra banda, Vidal també ha expressat la seva opinió sobre la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol: «ERC hauria de facilitar aquest govern si aconsegueix els objectius que s'ha fixat, si aconsegueix la taula de diàleg que demana».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Fatxes, bufes i desinformats, fa devers d'un mes

@De cap manera.
Me pareix que amb el seu nom,el transcriptor deixa ben clar ell que sel.lecciona textos i els deixa aquí, perque als que els interessi ho llegesquin.
El greu problema el teniu vos, que no sabeu que significa transcriure, ni altres paraules, però que vos atreviu a fer befa d'ell i a humil.liar lo, abans de mirar el diccionari.

Valoración:3menosmas
Per Sebastià, fa devers d'un mes

@ de cap manera,- potser tú deus tenir alguna informació de tanta vàlua com la de "transcriptor ||*||," ja que et permets de criticar-lo, i a qui jo, agraeixo les seves aportacions, que deixen amb el cul enlaire a qualsevol pixafreda que s'atreveix acriticar-ho, de des de l'alçada d'un Garrulo.

Valoración:4menosmas
Per Biel, fa devers d'un mes

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

Valoración:6menosmas
Per de cap manera, fa devers d'un mes

Al tal "transcriptor", le han dado unos papeles escritos por alguien que tenía sus ideas, como las tenemos todos y en algunas ocasiones en sentido totalmente diferente, y de tarde en tarde los saca a ventilar.

Valoración:-5menosmas
Per arg, fa devers d'un mes

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoración:6menosmas
Per arg, fa devers d'un mes

1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoración:4menosmas
Per arg, fa devers d'un mes

1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)

Valoración:5menosmas
Per arg, fa devers d'un mes

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoración:6menosmas
Per Joan Josep Llull, fa devers d'un mes

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoración:7menosmas
Per Cadascú a ca seva. I Déu a la de tots, fa devers d'un mes

Aqui s'escriu en Català. Per fer castellanades, mentides engonellades i faltar al respecte als que no son dels seus , tenen dos diaris que no publiquen més que els seus comentaris i censuren als altres malgrat ser correctes i no faltar a ningú. No fa cap falta que també venguin per aquí a molestar i a faltar.

Valoración:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris