llovizna
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
14°

El president del Parlament reivindica a Brussel·les la protecció de les llengües minoritàries

27-09-2018

El president del Parlament de les Illes Balears, Baltasar Picornell, ha participat aquest dimecres a Brussel·les, amb motiu del Dia Europeu de les Llengües, en una sessió de treball dels parlaments europeus per la diversitat cultural i lingüística en la qual s’ha presentat el ‘Document de València’, un text en què es recullen les conclusions de la passada Conferència de les Assemblees Legislatives Regionals d’Europa (CALRE), que es va celebrar a la ciutat del Túria el passat mes de març i que incideix sobre la diversitat cultural i la promoció de la diversitat lingüística del vell continent.

En la seva intervenció, Picornell ha volgut «evidenciar el consens amb el que s’aprovà la Llei de normalització lingüística l’any 1986» a les Illes Balears per «protegir un patrimoni que patia un procés de deteriorament i això va ser crucial per a la seva recuperació». Per al president del Parlament, Europa pot «estar orgullosa del patrimoni lingüístic», perquè «a més de 24 llengües oficials, comptam amb 60 llengües regionals que fan del nostre territori un espai de diversitat i de riquesa incalculable».

Durant la seva intervenció, Picornell ha volgut incidir en la necessitat de conèixer, protegir i conservar allò que ell anomena les 'llengües regionals'. «Només conservarem les nostres llengües si aprenem a estimar-les, i per estimar-les i valorar-les les hem de conèixer, perquè és impossible estimar allò que no coneixem». Per això, ha afirmat Picornell, «totes les llengües haurien de tenir el major grau de reconeixement oficial, per tal d’assegurar una protecció i una difusió adients. Hauríem d’apostar per una política lingüística comuna que iguali la protecció de les llengües independentment del nombre de parlants. Hauríem de donar suport als mitjans de comunicació i a la indústria cultural en llengües minoritàries, així com a les organitzacions que treballen a favor de la diversitat cultural».

Picornell ha afegit que «A més, hauríem de dotar-nos d'eines capaces de fer un seguiment i diagnòstic de la salut de les nostres llengües. Sense un bon diagnòstic, sense un seguiment real, és molt difícil avançar cap a una situació de millora».

Finalment, i durant les conclusions de la seva intervenció, Picornell ha manifestat que «les llengües i la seva protecció no han de ser una eina per dividir i crear polèmiques, sinó uns ponts per apropar i enriquir les nostres formes d’entendre’ns i de comprendre el món».

A més del president del Parlament, a la jornada de treball, hi han intervingut representants procedents de Galícia, Navarra, del Vèneto, Valònia, Llombardia, Galícia, Gal·les, Bèlgica o Valònia com també tècnics de la Unió Europea, membres de la Comissió Europea i de les xarxes ELEN i NPLD, de promoció i defensa de la diversitat i la igualtat lingüística. El document resultant d’aquesta sessió de treball, serà ara sotmès al coneixement dels 74 parlaments regionals europeus per si volen fer les seves aportacions i, finalment, s’aprovarà el 21 de novembre a l’assemblea general de la CALRE.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris