nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
14°

Reaccions a un decret de català «extravagant»

23-03-2018

El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres el decret que regula els requisits de català per al personal del Servei de Salut (Ib-Salut) a les Balears.

Així ho ha anunciat la consellera de Salut, Patricia Gómez, durant la roda de premsa posterior al Consell de Govern, on ha recordat que el Consell Consultiu va emetre un informe favorable a l'aprovació del text i ha insistit que el decret és «fruit del consens del consens de les parts implicades» en la seva elaboració. Cal recordar que hi hagut diferents opinions dins el Consell Consultiu, una d'elles és la que l'ha considerat «extravagant».

A continuació, recollim les reaccions a l'aprovació del decret (hi haurà ampliació):

Més per Menorca ha insistit: «No es pot renunciar a que el català sigui requisit». Els menorquinistes han demanat al Govern que, si el decret aprovat acaba als tribunals, es trobi una fórmula alternativa per aplicar la llei en matèria de normalització lingüística. Quant al nivell de coneixement, Més per Menorca creu que, poc a poc, s’ha de fer una transició «cap a un nivell d’exigència superior a la sanitat, perquè allò exigit sigui igual per a tots els treballadors de l’administració pública».

Per la seva banda, el partit Ciudadanos a les Balears ha mostrat la seva disconformitat amb l'aprovació del decret de català a la sanitat i ha considerat que aquest decret «és un despropòsit i atempta contra la igualtat de tots els espanyols en el seu accés i promoció a la funció pública». El seu portaveu, Xavier Pericay, ha dit: «És evident que, malgrat els seus intents per desmarcar dels seus socis de MÉS, la presidenta Armengol és presa del nacionalisme pancatalanista».

Cal recordar que l'Obra Cultural Balear va demanar al Govern que retiràs el decret de català a la sanitat abans que s'aprovàs. L’entitat va recordar que el dret a ser atès en català per part dels funcionaris públics està recollit a l’Estatut d’Autonomia, a la Llei de normalització lingüística i a la Llei de funció pública. Així, va explicar que el text del decret «comporta un tractament discriminatori per part de l’administració cap als catalanoparlants i persones que desitgen emprar la llengua pròpia de les Balears, que passen a ser tractats com a ciutadans de segona». A més, «suposa un tracte distint al que tenen la resta d’àrees de l’administració, la qual cosa fa que la sanitat quedi com un cos estrany».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per jbm, fa dervers d'un any

Un atemptat contra els drets lingüístics dels indígenes mallorquins, es fet de que puguin ocupar places fixes gent que no entén sa nostra llengua. I una malifeta contra els joves que han estudiat aquí i sa gent qui ha fet s'esforç de reciclar-se. Propi d'un govern colonialista aquest decret. Quina llàstima!!! Quin greu de popones i cadirers de polítics, aquells qui haurien de ser des nostros!!!

Valoración:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris