algo de nubes
  • Màx:
  • Mín:

Ensenyat: «El camí que hem de seguir és el de la independència»

Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca, en els estudis d'Ona Mediterrània.

11-09-2017 | dBalears

Miquel Ensenyat és el president del Consell de Mallorca. Ens parla sobre l'inici del nou curs polític, els nous reptes que afronta la Institució insular i l'actualitat de la política illenca.

- A partir de la tornada de vacances, què ha passat amb aquest objecte sospitós que va aparèixer davant el Consell de Mallorca?

- No hem arribat a aclarir res, senzillament va ser que un senyor venia a la càrrega amb un turbant i va deixar un objecte davant el Consell i va marxar. El personal de seguretat es va alertar i van activar el protocol d'emergències. Al final no va ser res més que una figureta de porcellana amb forma de cuiner.

- Parlam també d'un succés que ha estat d'actualitat. Recordam que a principis d'agost, vàreu rebre una carta amb un dibuix homòfob, però vàreu decidir no denunciar. L'autor es va identificar i vàreu rebre aquesta persona. Què ens podeu contar?

- Poc temps després de rebre l'anònim ja sabíem qui era. Es tracta d'una persona que té més de vuitanta anys i vaig considerar que el més oportú era veure'ns i poder-ne parlar, abans que anar als jutjats o denunciar. Era un home fruit del seu temps i les seves circumstàncies. En aquestes qüestions hem d'esgotar la via del diàleg.

- Pot endevinar què pot passar a Catalunya a partir de l'1-O?

- A Catalunya crec que el més interessant és el que està passant abans, què pot passar després i què passarà el mateix dia. Tot el procés és prou interessant i es pot veure-ho des de diferents perspectives. Ens hem de treure el capell davant el poble català. També és important veure la reacció de l'Estat espanyol davant una cosa que és tan bàsica com un referèndum i que es qüestioni si és democràtic. En aquestes alçades fa molt mal entendre que un president del Govern digui que això és antidemocràtic o anticonstitucional. Si una democràcia no permet un referèndum, no és democràcia, ni ho ha estat mai. Crec que tot el que ha passat a Catalunya s'encamina a forjar un altre model d'Estat, d'entendre el Govern, d'entendre la democràcia i especialment des de la participació activa i des de la cohesió social. Això és una lliçó davant l'Estat i davant tot el món.

- En una entrevista fa uns mesos explicàveu que el PP i Ciutadans tenen por que Mallorca es contagiï d'aquest procés català. Què volíeu dir exactament amb això?

- Tenen pànic. Pensa que a Catalunya fa quinze anys a les manifestacions de l'11 de setembre no hi havia ningú. Què ha passat amb aquests anys? El procés català ha nascut bàsicament a partir que Catalunya reivindicava una sèrie de qüestions que en un moment donat es resumien en la proposta d'un nou Estatut. Però si això no pot ser per aquí o per allà, els catalans van dir: anirem drets i això vol dir la independència. Nosaltres vivim en un procés que és molt semblant, amb un sistema molt deficitari, en Sanitat en Educació, etc. Estam en el mateix procés, estarem anys negociant fins que un dia direm que ja n'hi ha prou. Ja no volem plorar més pels racons i volem agafar el bou per les banyes. Aquest moment ens arribarà, perquè solucionar el problema de finançament de les comunitats autònomes que tenen manca de finançament, vol dir desmuntar moltes de paradetes. Ha arribat el moment de posar-nos més seriosos amb aquestes qüestions, però aquí ens falta camí per recórrer. Mallorca i les Illes Balears som una societat que necessita molta més cohesió de la que tenim. Els mallorquins tenim una desgràcia, som pocs i mal avinguts. És una de les qüestions que hem de resoldre, sinó no tindrem mai la veu forta i suficient perquè ens escoltin.

- Parlau d'aquestes similituds d'un procés que a Mallorca encara no es comparteixen, d'aquestes grans manifestacions. Però, confirmau que això arribarà?

- Hi ha molts de sectors que són claus, evidentment el sector econòmic. A Catalunya és un dels sectors que ha tengut més empenta a causa del Corredor Mediterrani. Crec que els empresaris de Balears i especialment els de Mallorca comencen a adonar-se'n. Aquests tenen un poder que arribat el moment utilitzaran.

- En aquesta arribada que es preveu llarga, es pot dir que Mallorca i les Balears entendran que l'únic camí és la independència?

- Sí. Ja som grandets i no hem de necessitar ningú que ens governi. Ens podem governar nosaltres mateixos i ho vàrem fer fins a l'any 1716. Per què en un futur no ens hem de governar nosaltres mateixos i hem de decidir nosaltres mateixos? A més, pel que fa a la proposta federalista, hem de saber sobre què estam parlant. Perquè amb el tema català una solució hauria estat apostar per una idea d'un estat federal i en aquest sentit s'ha d'entendre Catalunya, Illes Balears i València. Però la proposta ja arriba un poc tard i no hem vist cap proposta seriosa sobre la taula. Sabem que les coses no van en aquesta direcció.

- Què esperàveu i què no esperàveu de la vostra etapa com a president del Consell de Mallorca?

-Duim dos anys de legislatura i en queden dos més. Jo venia de l'Ajuntament d'Esporles on hi havia estat batle durant 10 anys, però el meu gran emperò és que hem trobat una administració anquilosada i molt mala de moure. Sempre dic que el Consell és com un elefant que és molt mal de moure i veníem d'una paràlisi absoluta; Maria Salom sempre deia que havia aturat motors i la veritat que, a l'hora de tornar a encendre les màquines, aquestes han estat rovellades i males de posar en marxa. Entrava a la Institució insular amb molta d'il·lusió, amb ganes de fer moltes coses, amb moltes idees i he trobat molts d'entrebancs. Hi ha hagut una feina important en l'àmbit intern, a nivell poc visible, de reestructuració total i absoluta del Consell en tots i cada un dels seus departaments. Ha estat una feina que hem aconseguit fer en dos anys i crec que ara, aquests dos darrers que queden, pot donar resultat. Així, hi ha hagut reformes estructurals importants, sobretot al departament d'intervenció, per tal d'aconseguir més agilitat i eficiència. Crec que ben prest se'n podran veure els resultats. Es tracta d'aconseguir una Administració que doni resposta a les necessitats que tenen els ciutadans de Mallorca.

-Fa uns dies Joan Pau Jordà publicava un article al web 'L'altra mirada' en relació a l'aprovació del desdoblament carretera Llucmajor-Campos. Explicava que MÉS avui no pot fer cap discurs positiu sobre la carretera i afegia que qualsevol valoració sobre l'opció triada que en fes Miquel Ensenyat resultava negativa; també afegia que suposa acceptar, entre d'altres, el model econòmic imperant, confirmar que el seu partit no pot transformar aquest model econòmic i ressaltava la manca d'audàcia per governar. Quines conclusions creus que s'acostarien més?

-És mal d'explicar, sobretot amb el temps que tenim, la veritat que hauria sigut molt més feliç de presentar el projecte de l'arribada del tren fins a Artà que no aquest desdoblament. Però el Consell té competències en carreteres; no les té en transport ferroviari, almenys per ara. A principi de legislatura férem unes propostes que implicaven retirar projectes faraònics, com el segon Cinturó fins a Son Sardina. El tema del desdoblament Llucmajor-Campos era, efectivament, una patata calenta. S'agafa el projecte que hi havia sobre la taula, en tramitació, es descartà i es va fer un projecte nou intentant minimitzar tot el possible l'impacte. Què és un desdoblament? Sí, ho és; però tècnicament no hi havia forma de solucionar els problemes que comporten l'actual carretera. És una carretera perillosa on es produeixen molts d'accidents a causa de les seves característiques. Davant aquesta recomanació tècnica s'optà per fer el desdoblament, perquè és la solució tècnica que va millor per aquella carretera.

-Entendríem, per tant, que és la solució menys dolenta?

-També és veritat que s'ha donat molt de rebombori amb aquesta carretera, que la gent tampoc no ha tengut la possibilitat de comprovar quin projecte hi havia sobre la taula i quin és el que finalment es farà. S'ha procurat reduir i suavitzar l'impacte ambiental considerablement. La nostra gent, els Ajuntaments i les agrupacions de MÉS, tant de Llucmajor com de Campos, demanaven el desdoblament. A més, una de les competències que reclamam com a Consell són els transports terrestre ferroviaris, per ser capaços de plantejar un model de mobilitat que tengui en compte tots els elements. Després d'aquesta carretera, no se'n faran més de noves. Sols farem un projecte de millora i seguretat, sobretot a les carreteres que ja existeixen.

- Des del GOB i altres sectors explicaven aquesta perseverança que es té per utilitzar el verb 'suavitzar'; per exemple, finalment es fa un Hospital de Son Espases 'suavitzat' pel que fa a l'impacte que tendrà sobre el terreny, etc. Entén que si la gent, si fa memòria, aquest verb li comenci a repicar una mica a les orelles quan ve de partits progressistes?

- La qüestió s'entén, especialment quan hi ha un desconeixement del funcionament de l'administració pública, hi ha coses que encenen més a la gent o que la gent manco ho entén. Duim dos anys de Govern i s'han aconseguit fites importants i d'altres no s'han aconseguit. Evidentment estem parlant en un context on hi ha tot un conjunt de polítiques neoliberals imperants, tant de l'Estat, com a la Unió Europea i això ens ferma de braços i mans a l'hora de fer segons quins projectes. L'exemple és la moratòria de centres comercials. Moltes vegades hi ha una lluita encoberta que els ciutadans no entenen. El ciutadà el que vol, en moltes ocasions, és que quan tu entres a governar les coses siguin de manera immediata. En dons anys, reiter, s'han aconseguit coses prou importants, com ara tota la feina feta per l'Agència de Disciplina Urbanística, etc. S'ha de saber valorar les coses que s'han fet i tenir un poc més de paciència.

- Dia 1 de setembre s'havien d'aixecar les barreres del túnel de Sóller per acabar amb el peatge més car de l'Estat espanyol. Ara bé, dia 18 d'agost el jutge del Contenciós Administratiu número 3 suspenia la decisió del Consell de Mallorca en resposta a una demanda de l'actual concessionària. Com esperau que es resolgui aquesta situació?

- Resulta simptomàtic que després de dos anys de governar, curiosament tenim plets de les grans superfícies de Mallorca, de Globaldia, de l'Associació de propietaris de la Serra de Tramuntana, del Círculo Balear. Crec que és simptomàtic i el tema del Túnel de Sóller va en aquesta direcció. La decisió del Tribunal no es pot entendre, perquè és essencialment una simple qüestió econòmica, on el Consell a partir de tota una sèrie d'estudis i peritatges arriba a una datació d'uns 17 milions d'euros que s'han de pagar i ells en reclamen 30. És una qüestió purament econòmica. És una resolució que no compartim de cap de les maneres i hem presentat un recurs a l'Audiència, qui haurà de resoldre finalment.

- L'oposició assegurava que si s'haguessin esperat cinc anys que acabàs la concessió del Túnel aquest retorn hauria estat possible sense gastar cap dobler. Heu pensat, en algun moment, que la mesura es va prendre massa ràpid?

- A l'oposició li hauria de caure la cara de vergonya i el primer que haurien de reconèixer és que es varen equivocar. Quan es va construir el Túnel de Sóller, Canàries ja tenia conveni de carreteres, perquè l'havia negociat amb l'Estat. Llavors a Mallorca no s'havia negociat conveni de carreteres i això ja els hi hauria de fer-los callar. A més, tots els casos de corrupció que s'han destapat després. Aquí el que passa és que queden cinc anys i en aquest temps hi ha 12 milions d'euros compromesos per la Comunitat Autònoma per pagar la bonificació que tenen els ciutadans de Sóller i Fornalutx. Per tant, aquests 12 milions són a part del rescat; però sobretot un dels missatges que s'ha donat durant tots aquests anys és que el túnel és un dels més insegurs d'Europa i tot això es fa perquè és necessari fer tota una sèrie d'intervencions per fer-lo més segur, entre les quals un túnel d'evacuació. Hi ha un projecte sobre la taula que és una connexió del túnel del tren de Sóller amb el túnel dels cotxes, el què solucionaria el problema dels dos túnels. Per tant, una possible solució per finançar aquestes obres seria que es prorrogués el contracte, que de fet veient com actua l'empresa crec que és cap allà on van. I el que volem evitar és aquesta renovació i especialment acabar d'una vegada per totes amb una situació que és completament injusta.

- Per cloure, com avança la zonificació del lloguer turístic?

- El tema del lloguer turístic, que sempre s'ha plantejat com un problema, crec que s'ha de matissar. Consider que en el seu conjunt no és un problema, ho és a determinades bandes; com per exemple a Palma. Ara bé, a determinats llocs de la Part Forana és un estímul important per a l'economia dels pobles, perquè hem estat anys intentant canviar el model turístic i que tingués una repercussió directa dins l'economia de Mallorca i ara aquest ho té. És a dir, és un perfil de turista que ve i no ve a un 'tot inclòs', que fa ús de la xarxa de botigues que hi ha, de supermercats, de productes ecològics i que és sensible a determinades qüestions com les culturals, les lingüístiques, les gastronòmiques, etc. Per tant, no ho hem de tractar en el seu conjunt com un problema perquè segons el lloc és un estímul econòmic important. Però és cert que, a segons quins llocs, el tema s'ha 'desmesurat'. Aquestes grans temporades turístiques que tenim, que també vénen donades per una conjuntura a escala internacional, han provocat que la situació s'hagi desbordat. La zonificació pot ser una bona solució, tractem-ho com a problema allí on ho és i un estímul allí on és un estímul. Amb això hi haurà diferents zonificacions. Els pobles hi tenen molt a dir i a final s'ha d'aprovar la proposta.

Podeu escoltar l'entrevista completa en el següent enllaç

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per PlusUltra, fa dervers d'un any

O el de aplicar la ley y si hay pena, también se puede seguir el camino de ir a la cárcel.

Valoración:1menosmas
Per Mg, fa dervers d'un any

N'Ensenyat és tant bon home que ha picat, s'ha cregut això del referendum i la independència. Però no veus que tot és una comèdia ? Ni en Junqueres s'ho creu ja. Té el pla B ben preparat

Valoración:-5menosmas
Per unaperaqui, fa dervers d'un any

Exacte, Miquel! Independència és el camí. A la fi un polític valent que ho diu estant en posició institucional destacada!!!

Valoración:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris