cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 14°
13°

Els presidents dels consells parlen de la independència de Catalunya

06-05-2017

Jornada històrica ahir a Barcelona. Poques vegades han coincidit els quatre presidents dels consells insulars en un acte públic. Ahir, a la Capital participaren en un acte organitzat per l'Associació Illencs, col·lectiu format per mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers que viuen al Principat i treballen per difondre-hi la realitat de les Illes. Va ser a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Miquel Ensenyat de Mallorca, Maite Salord de Menorca, Vicent Torres d’Eivissa i Jaume Ferrer de Formentera protagonitzaren un animat debat sobre present i futur de cada una de les illes.

Abans de l’acte, els representants dels quatre consells varen visitar la consellera de Presidència de la Generalitat, Neus Munté, al Palau de la plaça de Sant Jaume. Després, es dirigiren a la Universitat de Barcelona per participar de l'acte d'Illencs.

Vos oferim algunes de les frases més destacades del debat:

Jaume Ferrer: «Aquí tots estan d'acord en millorar el finançament, però quan arribam a Madrid ens trobam amb un no.»

Maite Salord: «S'ha d'equilibar l'arribada de turistes i s'ha de treure pressió a l'illa quan no és temporada alta».

«El repte que tenim és demostrar que els nous governs donam resposta a les peticions dels ciutadans».

«A Menorca tenim dos problemes principals: el finançament i la insularitat».

«Menorca és l'illa que té més lligams amb Catalunya. Cal enfortir els lligams polítics entre els Països Catalans».

«La independència a Catalunya és veu possible gràcies a la mobilització ciutadana.»

Vicent Torres: «Els illencs no tenim AVE».

«Els consells són una institució hereva de l'antiga Universitat, i que ha d'estar al servei de les persones, treballar per un millor futur per a tots i totes, i vetlar per la defensa del territori, del nostre patrimoni i la nostra cultura.

Miquel Ensenyat: «Catalunya, Madrid i Balears són les comunitats que donam més a l'Estat. Si Catalunya se'n va, a nosaltres ens convé partir.»

«La protecció del territori és una lluita contra l'oligarquia.»

«Mallorca ha de diversificar el model econòmic. El model de turisme actual ens fa viure una falsa realitat».

«És Aena qui decideix qui entra i surt de ca nostra, si volem canviar el nom de l'aeroport per Ramon Llull ens ho fan pagar».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per De Salses a Guardamar, fa dervers d'un any

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoración:2menosmas
Per Siurell Vermell, fa dervers d'un any

Escut banda diagonal VI Armeiro-MorEs catalanisme insular mos ha volgut fer creure, i molts s’ho han begut, que ses quatre barres que trobam a molts d’escuts i banderes de Balears demostrarien sa nostra catalanitat. S’història i s’heràldica, emperò, ho desmenteixen.

Tampoc és vera sa llegenda des dits banyats en sa sang des Comte de Barcelona Wilfred, en es segle IX, que demostraria que ses quatre barres foren originàriament catalanes. No hi ha cap document que certifiqui aquesta llegenda més que s’imaginació des catalanisme romàntic. Ademés, en es segle IX no existien ses armes personals.

¿D’on vénen, idò, ses quatre barres o es quatre pals de sa nostra bandera? S’origen des pals els trobam a Aragó, no a Barcelona, i els trobam a dos segells, un de l’any 1150 i s’altre de l’any 1187. A s’armorial de Wijnbergen (1265-1270) apareixen es quatre pals familiars de “le roy darragon”. En canvi, an es mateix temps, es color representatiu de sa Casa de Barcelona era sa Creu de Sant Jordi, documentada per primer pic a un segell de 1288 i que podem observar a una còpia dets Usatges de Barcelona de 1300.

Durant s’Edat Mitja es pals familiars aragonesos varen passar a formar part des colors propis de cada territori aragonès. Mallorca va agafar es pals a partir de s’otorgament de s’escut de la Ciutat i el Regne que va fer en Jaume I el 1269, ”de la una part sia lo senyal nostre e en laltre part lo senyal del Castel nostre de la Almudayna de Malorques”, mentres que Barcelona va incorporar es pals en es seu escut més tard, el 1345, quan en Pere IV “el Cerimoniós” va autorisar afegir-los a sa Creu de Sant Jordi, “signo nostro et signo dicte civitatis”.

A diferència de Barcelona, es Regne de Mallorca va tenir uns reis independents que no va compartir amb cap altre territori. Per això, es Reis de sa Casa de Mallorca, per distingir es seus colors familiars des colors de sa Casa d’Aragó, introduiren una brisura, o sigui, una modificació que consistia a suprimir una de ses quatre barres. Per això, sa bandera des nostro regne privatiu té tres barres, no quatre, tal com veim en es Saló des Trono des Castell de Bellver. Es nostro rei Sanxo, l'any 1312, inspirant-se en s’escut de 1269, va convertir es colors familiars de sa Casa de Mallorca en sa bandera des Regne. Era una insígnia dividida en quatre quarters, dos amb so Palau de s’Almudaina i ets altres dos amb sos tres pals de sa dinastia mallorquina.

Desapareguda sa dinastia mallorquina el 1343 i integrada una altra vegada dins sa Corona d’Aragó, es Regne de Mallorca va tornar adoptar es quatre pals aragonesos mentres els hi afegia una banda blava travessada. Això és s’escut actual des Govern de ses Illes Balears i que ja el 1558 observam a un quadro des funerals d’Anvers de l’Emperador Carles V.

En resum, durant molts de segles s’escut quarterat de sa ciutat de Barcelona va representar es Principat de Catalunya. S’escut travessat amb sa barra blava es Regne de Mallorca i es quatre pals reials es Regne d’Aragó. No va esser fins a la Renaixença, a finals de segle XIX, que Catalunya se va apropiar des bastons aragonesos per fer sa seva bandera. I de llavors ençà mos han volgut fer creure que ets escuts quadribarrats que trobam a Balears demostren sa nostra catalanitat. Fals, més fals que un bitllet de dotze euros. En realitat, representaven es colors del Rei d’Aragó al qual mos hi havíem tornat incorporar.

Valoración:-4menosmas
Per arg, fa dervers d'un any

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoración:-49menosmas
Per Pau, fa dervers d'un any

Enmig de la mar
s´aixeca ma terra
fins tocar el cel
que es besa en la serra
banderes de blau
jo sóc balear
jo sóc de Mallorca
català insular.
Pere Capella
Poeta,dramaturg,glosador i mestre mallorquí.

Valoración:-100menosmas
Per t, fa dervers d'un any

Tomeu:mallorquí és igual a català insular.

Valoración:-69menosmas
Per Tomeu, fa dervers d'un any

Ningú que se definición a si mateix con catala insular es pot considerar mallorquí.

Valoración:100menosmas
Per Joan Josep Llull, fa dervers d'un any

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoración:-43menosmas
Per Joan Capó, fa dervers d'un any

Catalans insulars al Cap i Casal.

Valoración:-25menosmas
Per remigio III, fa dervers d'un any

Sí, Catalunya ens marca una vegada més el camí a seguir. La família que camina unida, prospera unida i amb futur. Com més temps passa més ens extorsionen. Ara ja ens roben fins i tot els diners que ens envien d'Europa, per al Corredor de la Mediterrània i se'ls gasten amb el seu corredor madrileny. Ja no en tenen prou amb les extorsions diàries.

Valoración:-28menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris