nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

MÉS per Menorca presenta una proposta perquè IB3 sigui un servei públic normalitzat i normalitzador de la llengua catalana

Més per Menorca ha presentat una proposició de llei al Parlament balear perquè IB3 torni a ser un «servei públic normalitzat i normalitzador» de la llengua catalana. Segons el diputat menorquí dels ecosobiranistes, Nel Martí, durant la passada legislatura es va produir un intent de marginar el català i per això ara demana no només revertir la situació sinó impedir que la cadena pública sigui «un instrument al servei dels interessos de partit».

Martí ha assegurat que el PP va treballar per «diluir i evitar els imperatius recollits a l’Estatut d’Autonomia, la Llei de Normalització Lingüística i la Llei d’IB3 en relació a l’ús, la promoció i la normalització del català». A més, Martí subratlla que els conservadors varen aprovar «un text que en cap moment deixava clar que el català havia de ser llengua preferent i vehicular a IB3».

Davant aquest abandonament de la llengua, el diputat ecosobiranista considera que la televisió pública ha de complir la seva funció de servei, més enllà de les audiències. «L’ús, la promoció i la normalització del català són irrenunciables en la funció de servei públic», ha dit el diputat que reclama recuperar «la normalitat a IB3 perquè sigui també normalitzadora».

IB3 i el desmantellament del català

En l'anterior legislatura del govern de José Ramón Bauzà es multiplicaren els atacs contra el català a la cadena pública. Primer va eliminar l’equip de lingüistes que treballava als informatius, després va començar a emetre films que no estaven doblats en català i finalment va estendre la parla no estàndard a tots els espais de la cadena.

Des de l’entrada del nou govern, el maig de 2015, aquestes mesures s’han anat revertint.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Idò sí, fa mes de 4 anys

I tan difícil ha de ser fer el que fan pertot arreu, o sigui usar en el mitjà de comunicació la llengua de la nació o de la comunitat autònoma en la seva versió literària, i així contribuir a la normalització lingüística i al desenvolupament cultural d'aquells qui habitualment miren o escolten en tal mitjà de comunicació? Preniu exemple del que fan a Castella, els qui sou admiradors del castellà. Hi ha cap emissora castellana, de ràdio o de televisió, en la que utilitzin la llengua vulgar de la regió? No utilitzen en totes la llengua literària comuna? Idò això mateix hauríuem de fer a les Illes.

Valoració:3menosmas
Per IB3 en català!, fa mes de 4 anys

16h 15', 10-8-2016: IB3, per desgràcia, emet una altra pel·lícula en foraster.

Valoració:-1menosmas
Per Emigrante, fa mes de 4 anys

Nueva propuesta para que con dineros públicos, mantengan una TV partidista e ineficiente, cuyo principal motivo de existencia, parece ser la difusión de la religión catalana: la lengua.

Valoració:0menosmas
Per Bunyoli, fa mes de 4 anys

Jo ja no mir ib3, o sigui que ara el mirare menos.

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments». Antoni Salvà (1932)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:-1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

Fragment del discurs, amb ortografia obsoleta, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873

"Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una
sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam, que açò se tany entre'ls
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n'hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s'era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vos-
altres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.
Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p'els avis mes qu'una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d'Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa: en lo Cançoner de París no s'hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d'Aragó que hi dexaren sos bells dictats; y fins Fra
Anselm Turmeda, qu'havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué, teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca, sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n'haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No, per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vullam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen, si son de gent nostra, y rebujem sens mirament tot lo
qu'entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p'el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament, com los aucells en l'aubada, la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:1menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 4 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana. De Catalunya sortim, d’allà vengueren els nostres majors. No volem res amb ells? Idò som uns renegats: renegarem la nostra sang. Desgraciat del poble que en renega! Quin lloc més ignominiós li reservarà la història? (…) La nostra personalitat ètnica, si l’hem de recobrar, ha de ser amb Catalunya. Allunyar-nos de Catalunya, pretenir refermar la nostra tradició sense Catalunya, és una al·lotada, una ximplesa». Antoni Maria Alcover (1909)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-1menosmas
Per Mallorquina, fa mes de 4 anys

Mallorquins, menorquins, eivissencs, i formenterencs, sempre agermanats contra es feixisme panmadrileñufo
Som balears! Mai forasters!

Valoració:6menosmas
Per M, fa mes de 4 anys

Fomentar la cultura i la llengua de la comunitat, informar i distreure, son els principals objectius de totes les televisions autonòmiques,

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris