algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 13°
13°

Antoni Verger es retira de la política

Tampoc es presentarà com a candidat a substituir el fins ara secretari general de PSM i coordinador i coportaveu de MÉS, Biel Barceló

El que va ser candidat de MÉS a les passades eleccions del 20 de desmbre al Congrés espanyol i exregidor de l'Ajuntament de Palma, Antoni Verger, ha anunciat aquest dijous que es retira de la politica.

28-01-2016 | FB Antoni Verger

El que va ser candidat de MÉS a les passades eleccions del 20 de desembre al Congrés espanyol i exregidor de l'Ajuntament de Palma, Antoni Verger, ha anunciat aquest dijous que es retira de la política.
Verger, en una entrada en el seu perfil personal de la plataforma Facebook, explica que tampoc es presentarà com a candidat a substituir el fins ara secretari general de PSM i coordinador i coportaveu de MÉS, Biel Barceló, en el congrés del partit i l'Assemblea general de MÉS. En principi, Barceló no aspira a revalidar els càrrecs i deixarà pas a un procés de renovació interna de la direcció i les executives de PSM i MÉS.
El que va ser regidor de l'ajuntament de Palma en la passada legislatura explica també que «després de 8 anys dedicat de ple a l'activitat política, sent que necessit ara un temps de pausa, tornar a exercir la meva professió de tècnic de transports a l'administració, i sobretot, poder dedicar el màxim de temps possible a la meva filla Roser, de 15 mesos».
Verger es va estrenar en la política l'any 2007 com a director general de Transports del Govern havent de dirigir el procés de les obres de reparació del «Metro submarí que havia acabat d'inaugurar amb moltes presses Mabel Cabrer i Jaume Matas».
Finalment, Verger assegura que no és un «adéu definitiu» i que en un futur no descarta aportar la seva feina a l'exercici d'algun càrrec de gestió pública o política «si sorgeix la possibilitat i consider que puc estar capacitat. I per descomptat, seguiré participant en el PSM i MÉS com a militant de base».
Acaba el seu escrit demanant disculpes «per les errades que he pogut cometre (no sempre surt tot bé) i a totes aquelles persones que s'hagin pogut sentir perjudicades o defraudades per les meves decisions». I dóna les gràcies «a tantes i tantes persones amb les quals tots aquests anys he fet feina, col·laborat, intentant tirar endavant projectes polítics en favor de la gent, del territori, i de la cultura d'aquesta terra».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 6
Siguiente
Per llorens, fa mes de 2 anys

Gracias al anónimo que se ha dirigido a mí, preocupándose si pierdo el tiempo o no, o si se va a leer lo que escribo o no.
La verdad..me importa muy poco, pero poder expresar y poder corregir los embustes histórico lingüísticos que hasta ahora habeís podido verter,, ya me es suficiente.

Pero gracias por intentarlo.

Valoración:0menosmas
Per A Llorens, fa mes de 2 anys

Una persona se pot permetre llegir un totxo com els que amolles tu, quan se tracta d´un text ben escrit o que almanco és interessant o aporta alguna idea.
Treure-se els ulls llegint mentides i dois és de masoquistes, i francament crec que tothom passa, ja que hi ha coses millors per fer.
T´ho dic perquè no cal que t´esforcis perquè no serveix per res.

Valoración:3menosmas
Per llorens, fa mes de 2 anys

Per Malespuces.com

Ni mirar un diccionari.....

Fíjate en la primera y tercera definición.....a que es idéntico a la actitud del catalanismo rancio? O no és un movimiento nacionalista????

RAE

fascismo

Del it. fascismo.

1. m. Movimiento político y social de carácter totalitario que se desarrolló en Italia en la primera mitad del siglo XX, y que se caracterizaba por el corporativismo y la exaltación nacionalista

2. m. Doctrina del fascismo italiano y de los movimientos políticos similares surgidos en otros países.

3. m. Actitud autoritaria y antidemocrática que socialmente se considera relacionada con el fascismo.

Valoración:0menosmas
Per llorens, fa mes de 2 anys

Voltro negre i marga: No hagas caso de ciertos trolls catalanistas, me ha gustado esta definición, porque, cuand no hi ha mes....

Arg..sois muy cansinos...ya dicen que cuando una mentrira se repite en el tiempo..se convierte en verdad? NOOOO sigue siendo mentira.

Deixa de dir beneitures:
Es complexe d'inferioritat des catalanisme a Balears està causat per una sèrie de punts que ara resumiré aquí. Jo entenc que, haver de viure de mentides i més mentides, i que, aquesta necessitat de manipular i re-interpretar s'història, vé d'un complexe d'inferioritat notori, producte d'una sèrie de "putadetes" que s'història els ha reservat.

Aquí van aquesta sèrie de punts:
- que es "seu" nom de Catalunya surt per primer pic documentat a un llibre que tracta sobre es mallorquins i una croada pisana (Liber Maiolichinus), quand es nom de Balears vé d'un nom que mos donaren es fenicis
- que mentres es catalanistes estan obsessionats amb s'arribada des grecs a Ampúries com un fet de que sa civilisació arribàs a ells, es fenicis ja mos havien batiat amb so nostro nom actual: Baleyaroh - Balears
- que mentres ells mai, mai, mai han estat independents, noltros hem estat regne independent, i, a sa mateixa època, "ells" eren un grupet de comtats
- que mentres Barcelona no tenia ni port, perquè tot era una platja (com bé documenten ses cròniques pisanes de 1118), noltros teníem mig Mediterrani aterrorisat per ses ràzzies pirates i es port de Mdina Mayurqa tenia un tràfic marítim impresionant.
- que mentres "ells" mai han posseït territoris nostros, noltros sí que hem posseït territoris seus (per exemple, sa Corona de Mallorca tenia com possessió part de s'actual Catalunya)
- que mentres "ells" mai foren província romana, noltros sí que ho fórem
- que mentres n'Alí el Mallorquí conquistava el nord d'Àfrica (Bugia, Tunis, etc), ampliant es territoris des regne almoràvid de Mallorca-Balears, allà per final des S. XII, a sa Península, ses assemblees de pau i treva, fixaven, de forma indirecta, es límits geogràfics de Catalunya entre Salses, Tortosa i Lleida (aquesta encara no hi formava part), ès a dir, ni tenien fronteres fixades ni hi estaven d'acord entre ells a l'hora de fixar-les
- que mentres "ells" varen anomenar Rei d'Aragó a un rei de Castella, cosa que amaguen, es soldats des Regne de Mallorca lluitaren pes drets des llegítim rei
- que mentres "ells" varen anomenar rei de Catalunya a un rei francès, es soldats de Balears varen lluitar, un altre pic, pes rei llegítim.
- que mentres a s'antiguitat es nom des foners balears era, arreu del món civilisat, conegut com un símbol de bravura, duresa, honor i coratge, de Catalunya no tenim absolutament res. Important recordar que es foners balears, en no esser ateses ses seves peticions de pagament per tal de formar part de s'exèrcit cartaginès, posaren setge a sa ciutat de Cartago, setge que aixecaren en aprovar-se dites demandes.
que es lingüistes i folòlegs més importants de sa "llengua catalana" han estat i són balears: Mossèn Alcover, Francesc de Borja Moll i Joan Veny.
- que "ells" no saben quand salar ni quand lalar i noltros sí, i per això se volen carregar es nostro (sí, ara ja nostro) article salat, renegant d'ell i volent marginar-lo a ses escoles i a sa vida habitua

- que catalans con Mn. Griera o en Jordi Quingles reconeixien/reconeixen que es soldats d'en Jaume I no dugueren es català a ses Balears

- que mentres en Jaume I mai va esser rei de Catalunya (cosa que, després de Corbeil, pogué fer perfectament i no va fer), sí que va crear es regne cristià de Mallorca, amb dinastia pròpia
- que mentres ells mai varen tenir una dinastia real pròpia, noltros sí que la tenguérem

que es fill d'en Ramón Berenguer i na Petronila va baratar es seu nom de "Ramon" per "Alfons" i es seu llinatge per "d'Aragó", posant fi an es casal de comtes de Barcelona per via "barcelonina"

- que se creuen que ells varen afegir Aragó an es comtat de Barcelona, quand realment ets aragonesos varen guanyar una sortida a la mar, però d'això no s'han temut
- que fins i tot, es "catalaníssim" Pere el Cerimoniós, reconegués que es títol principal era de rei d'Aragó i que ses coronacions se seguirien fent a Saragossa

- que s'han de basar amb en Ramon Muntaner per dir que ells, es "cathalanesch", mos repoblaren, un senyor que data malament (i per uns anys de diferència!!) es naixement d'en Jaume I i que diu que va voure sa conquista de Múrcia p'en Jaume I, quand devia tenir (en Muntaner) 1 any d'edat!!
- que en Ramon Llull fos mallorquí, i no català, com pretenen
- que ses 4 barres (millor dit, pals) foren preses per n'Alfons (fill d'en berenguer i na Petronila) i que sa teoria de ses barres d'en Ramon Berenguer no tenga per on aguantar-se (es segells d'en Berenguer no mostren barres, com sí ho fan es de n'Alfons)

- que sa bandera més antiga del món sia sa mallorquina, des Regne de Mallorques, atorgada pel Rei Sanç expressament pes regne, i no ses "barres" catalanes (que de catalanes, res de res)

- que noltros fórem regne independent amb sos moros almoràvids i també després de sa mort d'en Jaume I per 1276, mentres que sa generalitat no té existència segura i "certificada" fins 1359 després d'unes corts celebrades a.... Montsó!!!

- que a sa guerra civil volgueren invaïr-mos per sa zona de Manacor per incorporar-mos an es nefast "Estat Català" i sa jugada els va sortir de pena, havent de morir molta gent sense culpa

Valoración:-3menosmas
Per Malespuces.com, fa mes de 2 anys

Voltor Negre, Si estàs tan fart de noltros, te convendria no mirar els nostres escrits i deixar-nos tranquils.
Jo per exemple no miro mai la pagina del Siluro Balear, ni tampoc m´en vaig a mirar els fòrums dels falangistes. No m´agraden però om que som una persona democràtica, els evito i punt.
Pensar que se és el centre del món, és cosa d´ infants molt petits o també d´immadurs.
Ah! I te recordaré que se diuen feixistes als militants de partits d´extrema dreta, no a la gent que no vol que se li esquarterin la cultura pròpia. Coses del diccionari, si no t´agrada protesta a VOX (la editorial).

Valoración:4menosmas
Per arg, fa mes de 2 anys

Per a VOLTOR NEGRE i Marga


-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoración:5menosmas
Per llorens, fa mes de 2 anys

Per Joan Josep Llull,

Una idea muy bonita para un libro de ciencia ficción, pero sabes, lo sabes muy bien, nunca ocurrirá. Baleares nunca será ni se anexionará a cataluña.
Por un mandato/castigo de un rey, se nos quería humillar a ser dependientes de las cortes catalanas, ya en aquel entonces, nos negamos a ser catalanes, y nos negamos a estar bajo el yugo de las cortes catalanas, otro rey, alfonso el magnánimo, tuvo que intercedir para resolver el problema, con un privilegio, el privilegio de gaeta..... Vuestras ilusorias intentonas de los países de Oz, son solo eso. una ilusón..

Por cierto al que ha dibujado la bandera cubana....ni siquiera los catalanistas teneis la originalidad de idear una bandera más acorde con vuestras expectativas independentistas. Y eso que todo lo conseguis a golpe de talonario.

Valoración:0menosmas
Per ||beeeee||, fa mes de 2 anys

||beee|| ||beee|| ||beee|| ||beee|| ||beee|| ||beee||

Valoración:-4menosmas
Per ||*||, fa mes de 2 anys

||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\ //*// \\*\\ ||*|| //*// \\*\\

Valoración:9menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 2 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoración:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 6
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris