algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
15°

Armengol dóna suport a Sánchez i critica el «repartiment de càrrecs» d'Iglesias

La reunió dels socialistes ha començat amb un minut de silenci en record de la dona britànica assassinada dissabte a Calviá pel seu marit.

23-01-2016 | PSIB

La secretària general del PSIB-PSOE, Francina Armengol, ha apostat aquest dissabte per un govern «progressista» a l'Estat espanyol presidit per Pedro Sánchez i ha criticat el líder de Podem, Pablo Iglesias, pel seu plantejament «de repartiment de càrrecs, més que de polítiques necessàries» en benefici dels ciutadans.

El PSOE, amb Pedro Sánchez al capdavant, ha de liderar i «comprometre's» amb l'engegada un govern «reformista», però, en primer lloc, s'han de pactar amb la resta de partits les iniciatives de govern a desenvolupar en la nova legislatura, ha defensat Armengol.

«El PSOE ha de ser més que mai el partit de la responsabilitat, del sentit comú i del diàleg», ha subratllat Armengol, que ha requerit «tot el suport» del seu partit per a Sánchez en aquest procés.

En aquest context, la líder socialista ha advertit que «no es pot governar a qualsevol preu» i ha insistit que, sobretot, l'important «no és parlar de càrrecs, sinó de projectes i iniciatives polítiques».

La també presidenta de Balears ha assenyalat que, en aquest sentit, a l'Arxipèlag es va fer «bé» després de les eleccions autonòmiques de maig perquè els partits d'esquerra -PSIB, MÉS i Podem- es van asseure a parlar de polítiques i de gestió i, finalment, es va signar el Pacte per la Governabilitat de les Illes Balears.

Condemna a Rajoy
Armengol també ha criticat «amb totes les lletres la decisió covarda» de Mariano Rajoy (PP) de no optar a presidir el govern d'Espanya i que «li resolguin uns altres el problema», la qual cosa «demostra que no és la persona adequada» per estar al capdavant del país. És una «irresponsabilitat absoluta», ha afegit.

El PSIB-PSOE ha celebrat aquest dissabte un Consell Polític Extraordinari a la seva seu de Palma per, entre altres objectius, analitzar la situació 'política extraordinària' en la qual es troba l'Estat després de les eleccions generals del 20 de desembre. La reunió dels socialistes ha començat amb un minut de silenci en record de la dona britànica assassinada dissabte a Calviá pel seu marit.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Francesca, fa mes de 2 anys

Ignacio Varela escriu a el nacional.cat:


"Acte primer: Iglesias a Zarzuela. “Et faré l’immens favor de treure’t del búnquer i casar-me amb tu, menyspreable producte de la casta. Acabo de dir-li-ho al teu pare sense consultar-te perquè el que tu opinis m’importa un rave. Això sí, dormiràs al soterrani i t’alimentaràs de les meves sobres. He posat el pis a nom dels dos per allò de les aparences però, per descomptat, dels diners i tot l’important, me n’encarrego jo. I dóna gràcies a aquest regal del destí, inútil, que en la teva vida t’has vist en una altra d’igual”.
Aquesta és la traducció al llenguatge comú del que Pablo Iglesias li va dir públicament a Pedro Sánchez en sortir de la seva entrevista amb el Rei. I no es va tallar un pèl a l’hora de reclamar la seva part del botí: la vicepresidència del Govern per a si mateix (una copresidència de fet) i la presentació en societat dels futurs ministres de Defensa, Interior, Economia i Hisenda, Exteriors, Educació i Plurinacionalitat!
És clar que aquest paladí de la nova política entén com ningú de què no va això del poder. No creguin que va demanar el Ministeri de l’Habitatge per lluitar contra els desnonaments, el de Treball per defensar els drets de la classe obrera o el de Sanitat per tornar als immigrants, als ancians i als malalts crònics el que Rajoy els va treure. Tot això estava bé per a la Puerta del Sol, però ara l'”assalt al cel” es converteix en l’assalt al nucli de l’Estat: per a Iglesias i els seus els ministeris d’Adam Smith, que és on es mana de veritat.
Acte segon: Sánchez a Zarzuela. Després d’assabentar-se pel Rei de la insultant provocació d’Iglesias, qualsevol hauria esperat que Pedro Sánchez recordés que representa un partit amb 140 anys d’història i més de 20 anys de govern durant aquesta democràcia i engegués el petimetre populista a dida. Però no: el que es llegeix en les cròniques del dia és que “va agrair al líder de Podemos la seva oferta de govern de canvi”, va afegir: “els electors no entendrien que no ens entenguéssim”, i li va proposar de parlar durant el cap de setmana. Mala consellera, l’ansietat.
Van haver de passar diverses hores perquè els grans de casa seva li fessin veure que no li havien fet una oferta seriosa de govern, sinó que li havien escopit a la cara davant de tot el país. I només l’endemà va emetre una nota oficial, confusa i profusa, fent-se l’ofès però també el sol·licitat, no fos cas.
Acte tercer: Rajoy a Zarzuela. Estrany país aquest en el qual tothom se sorprèn quan algú fa alguna cosa de sentit comú elemental. O sigui, que Rajoy havia de deixar-se anar voluntàriament al martiri al Congrés per ser picat durant diverses sessions, que li recordessin 17 vegades (tantes com oradors a la tribuna) el “Luis, sé fuerte” o li passessin pels nassos la recent imputació del seu partit, que tornessin a dir-li indecent i a tractar-lo com un residu de l’era de les cavernes i finalment el derrotessin dues vegades per majoria absoluta de vots negatius. Doncs no, miri: aquest senyor registrador de Pontevedra té moltes deficiències, però entre elles no hi ha la idiòcia ni el masoquisme.
El seu plantejament és impecable en la lògica d’una democràcia parlamentària: jo tinc 123 vots a la Cambra, ni un més. Però aquí hi ha un senyor que en té 90, a qui li acaben d’oferir públicament 71 més de Podemos i IU (161, per començar) i que presumeix que en pot sumar molts més en un aplec general anti-PP en el qual cabrien des d’Albert Rivera fins a Arnaldo Otegi. Doncs bé, sisplau, passi vostè davant, el país crema en desitjos de conèixer el programa d’aquest govern.
Quin article de la Constitució obliga al sacrifici a qui no té cap possibilitat de ser elegit?
Que Mariano ha jugat a fer-se el despistat? Esclar, com tots. El problema no serà seu, sinó dels que s’han deixat despistar. El Rei ha fet el que havia de fer, obrir una segona ronda de consultes. Però si hagués estat obligat a proposar un candidat, amb les dades que tenia divendres sobre els possibles suports de cada un, hauria estat més lògic presentar Sánchez que no Rajoy.
En la seva reacció eixelebrada davant d’una maniobra de llibre que no ha olorat i li ha desbaratat el pla, el PSOE afirma en el seu comunicat que Rajoy tenia l’“obligació constitucional” de presentar-se a la investidura. Dono per fet que aquest disbarat no ha passat per les mans de cap jurista. Quin article de la Constitució obliga al sacrifici a qui no té cap possibilitat de ser elegit?"

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris