algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
17°

Andreu Alcover: «Estam venent la comunitat autònoma per un plat de llenties»

El candidat pel PSIB –en segona posició a les llistes– al Parlament de les Illes Balears, Andreu Alcover, ha assegurat avui a Ona Mediterrània que el nou model de finançament aprovat fa unes setmanes per José Ramón Bauzá i Mariano Rajoy és «clarament insuficient». Concretament, ha dit que si aquest és el REB definitiu ningú no s'hauria «d'alegrar» perquè obvia aspectes clau, com són les inversions estatutàries o els vols entre illes. Ha fet referència a les condicions que planteja el nou REB presentat pel PP i ha assegurat que «estam venent la comunitat autònoma per un plat de llenties».

Segons apunta el candidat del PSIB, les Balears han deixat de percebre 1.000 milions d'euros aquesta legislatura perquè les inversions estatutàries no han arribat mai a la caixa del Govern Balear. Les inversions estatutàries són unes quantitats de doblers que estan vinculades a la reforma de l'estatut d'autonomia i que havien d'ingressar les Balears anualment, però que han quedat en paper banyat per mor dels plans d'austeritat. Precisament, el PSIB reclama el cobrament d'aquesta suma de doblers que correspon a les Illes Balears i es compromet a demandar el Govern espanyol durant la pròxima legislatura, sigui quin sigui el partit que el presideixi, si es torna a produir l'impagament dels 250 milions d'euros que corresponen a la comunitat autònoma segons l'estatut d'autonomia.

Alcover ha assegurat que un objectiu primordial del PSIB és aconseguir un règim fiscal que possibiliti la consecució de totes les mesures que tenen previstes. En aquest sentit, reclamen que a la balança fiscal de l'Estat espanyol hi predomini el «principi d'ordinaritat» –que estipula que qui més doblers aporta ha de ser qui més en rebi–, en contra de l'actual model de 'solidaritat' en el qual es prioritza el fet de compensar la desigualtat de recursos de les comunitats amb menys ingressos.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Biel, fa mes de 5 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

Valoració:-2menosmas
Per Joan de Porreres, fa mes de 5 anys

..... jo votaré el PI

Valoració:-2menosmas
Per arg, fa mes de 5 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:-2menosmas
Per mallorquí, fa mes de 5 anys

Els mallorquins no votam partits pancatalanistes.

Be, el 90%.
La resta... morralla renegada

Valoració:-11menosmas
Per Llum, fa mes de 5 anys

El futur passa per no votar PP ni Ciutadans. Això és clar, però també ho hauria de ser que votar el PSIB-PSOE no duu enlloc. No serem nacionalment més independents, ni més republicans ni més igualitaris. Recordau que els socialdemòcrates alemanys governen amb Merkel. QUe Hollande ha defraudat els seus votants. Recordau que hi ha presos polítics per culpa de lleis votades pel PSOE . I què ens uneix a personatges tan sinistres com Felipe González, Zapatero o el Sánchez de na Valeria?

Valoració:6menosmas
Per serni, fa mes de 5 anys

C´s i PP s´aliaràn per a conformar la segona dictadura contra el poble mallorquí.

El futur passa per no votar a cap d´aquests.

Valoració:7menosmas
Per unaperaqui, fa mes de 5 anys

Cap partit amb obediència a Espanya (entenent com Espanya l'autèntica de socarrel, la de fa més de 300 anys) ens pot treure mai un bon règim. O sigui, sempre serà "règim" (passarem gana) versus "nou model de nutrició".

El motiu principal: per això estam, per alimentar-los. Per això ens agafaren, és el seu dret de conquesta (igual que l'eliminar-mos la llengua i la identitat). No cerqueu que els llops cuidin les ovelles! Somia truites qui ho cregui.

Mentre no facem la nostra política des d'aquí i des d'aquí la duguem a Madrid a reclamar allò que ens correspon, anam arreglats, i només ens podem endeutar per viure un poc be fins que el deute sigui tan gros que ja no es pugui i torni a començar el mateix cicle (crisi-"benestar aparent"-crisi...).

Valoració:2menosmas
Per Llum, fa mes de 5 anys

No voteu partits monàrquics, neoliberals i espanyolistes com el PSIB-PSOE. No us deixeu convèncer pels qui venen fum. Recordau que varen ells els qui varen començar a retallar els drets dels ciutadans.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris