algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
16°

Joan Lladó: «Som entre la sobirania i la paret. Els que apostin per la primera tendran el nostre suport»

Entrevista amb Joan Lladó, president d'Esquerra Republicana a Mallorca i secretari de vertebració nacional d'Esquerra Republicana

Heu anunciat que no vos presentareu a les eleccions al Parlament i al consells...

Esquerra serà present a les eleccions municipals i ha anunciat que donarà suport a aquelles forces que estiguin pel dret a decidir d'aquesta terra. Això és la decisió que varem prendre per unanimitat i ho hem fet perquè creiem que en aquests moments és allò que pertoca.

Quines són aquestes forces que considerau que donen suport en el dret a decidir o que són més sobiranistes?

Totes aquelles que ho manifestin i ho plasmin en el programa electoral, rebran el nostre suport. Nosaltres esperam que siguin moltes les que així ho facin. Nosaltres, de fet, hem tengut contacte amb diferents formacions polítiques durant aquest procés i veim que hi ha diverses forces que volem apostar per aquest marc. Crec que va ser molt positiu que a les eleccions europees, una tercera part dels votants optassin per forces que duien el dret a decidir en els seus programes i crec que això és el repte principal que tenen Mallorca, la resta d'illes i el conjunt dels Països Catalans. El nostre territori està entre la sobirania i la paret i optar per sobirania passa per un procés i aquest procés s'ha de posar en marxa en algun moment, no pot ser que posposem la qüestió del dret a decidir. Això no vol dir que per nosaltres sigui allò més important. Pensam que per optar pel dret a decidir hi ha una primera fase, que és desallotjar el partit més centralista i més espanyolista que ha governat aquesta terra, que és el PP actual de José Ramón Bauzá. En aquest sentit, la decisió que prenem, la prenem pensant en el país i la prenem per facilitar el canvi polític.

A mesura que s'acosti més la data de les eleccions concretareu aquesta demanda de vot?

Sí, volem facilitar que els electors sàpiguen què diu cada partit polític en relació al dret a decidir de les persones i dels pobles que per nosaltres, en aquest moment, és prioritari per donar sortida a les problemàtiques que tenen els ciutadans d'aquesta terra.

On sí que hi sereu presents, en diversos nivells i amb diverses formes, és a les eleccions municipals...

Si, nosaltres esperam que tant al Consell de Mallorca com al Parlament de les Illes Balears hi hagi gent d'Esquerra Republicana dins candidatures que estiguin pel dret a decidir, que participin i que decideixin en aquest espai polític també.

Esquerra serà present a una vintena de municipis i tenim capacitat de poder tenir en aquests moments representació a 8 o 9 municipis dels més importants de Mallorca i això també és un salt qualitatiu. No deixa de ser curiós que Esquerra, en un moment que té prop de mil afiliats, entre militants i simpatitzants opti per no presentar-se, quan sí que es va presentar quan només tenia una trentena d'afiliats. Això és perquè ara som una organització més madura.

Nosaltres som conscients que tenim experiències viscudes com a partit polític, sabem que passa quant hi ha un 4% o un 4,5% que queda fora del Parlament. Sabem que això beneficia al partit polític més votat en el sistema bipartidista espanyol i nosaltres amb això hem fet una passa de responsabilitat.

I a Palma, quina postura adoptarà oficialment Esquerra?

En la mateixa línia que a nivell de Mallorca. Intentam ser presents dins espais polítics que apostin pel dret a decidir, i en aquesta línia s'està fent feina. Aviat es concretarà quina serà la nostra posició específica, però segur que anirà molt en paral·lel amb aquesta decisió que estan prenent a nivell de Mallorca, de donar suport en aquelles formacions que prioritzin els valors republicans, que estiguin pel dret a decidir de les persones i els pobles i que puguin ajudar a propiciar el canvi polític.

Com heu viscut, tant a nivell personal com a nivell col·lectiu i de partit, aquest procés de ruptura amb MÉS i com pensau reconduir la situació?

Ho hem viscut de manera traumàtica, i no només des d'Esquerra, sinó també des de l'entorn del partit i també des de l'entorn de MÉS. Hi havia molta gent que apostava perquè aquest espai polític es compactàs. Crec que hi ha hagut manca de generositat per part de l'espai majoritari. Les coses no es varen fer bé en el seu moment. La gent que conformam aquest espai polític, que es circumscriu a aquestes organitzacions, però també hi ha un entorn de gent que no està físicament dins aquestes organitzacions, que demana que tenguem capacitat i flexibilitat per a poder arribar a acords.

Esquerra Republicana sempre hi ha estat disposada, fins i tot després de la ruptura i fins i tot així no ha estat possible. Nosaltres hem plantejat formules a nivell local en aquells municipis on havíem guanyat les primàries, per poder ser presents amb prioritat i cap d'aquestes formules, a canvi del nostre suport explícit, no ha estat possible. Des de MÉS ens ho han posat molt i molt difícil. És decebedor que, a vegades, aquest espai polític no tengui capacitat de prioritzar l'entesa amb els més pròxims, i en aquest sentit, varem viure unes primàries que per nosaltres varen ser decebedores. Però crec que això també és un episodi que forma part del passat. Ara els plors i laments s'han d'aparcar. Quan falten set setmanes per a les eleccions, gent que lluiti és el que cal.

I a nivell personal?

Em costa molt dissociar-me i fragmentar-me. La veritat és que també les vaig viure molt particularment, ja que es varen intentar focalitzar en la meva persona molts dels atacs i moltes de les actuacions internes dels aparells de partit a dins les primàries. Jo em dec a Esquerra Republicana, em dec a una militància i a uns simpatitzants.

Heu tengut la temptació de fer una passa enrere, i deixar pas a altra gent?

Jo particularment el que he fet és escoltar les bases del partit i fer allò que majoritàriament aquestes han reclamat. I ho hem fet de manera suficientment majoritària. Totes les decisions que hem pres d'ençà d'aquell moment, i la decisió de no presentar-nos i donar suport a aquest espai polític, ha estat presa per unanimitat dels membres de l'Executiva d'Esquerra. El suport a la direcció actual del partit a Mallorca és major que el que té Pedro Sanchez, Francina Armengol, José Ramón Bauzá i altres formacions, que tothom pot pensar que tenen unes direccions prou consolidades. En aquest sentit, nosaltres estam tranquils perquè crec que hem pres les decisions que havien de prendre en cada moment.

Quin balanç global feis d'aquesta lesgislatura?

Feim un balanç evidentment negatiu, però afegiria una cosa: tant negatiu pel Govern com negatiu per l'oposició. Crec que no s'estan donant respostes polítiques efectives per tal de fer sortir les illes Balears i concretament Mallorca, de la situació d'asfixia econòmica i social que viu.

Esquerra hauria estat més contundent al Parlament?

Pens que algú hauria de dir clar que la situació en la qual ens trobam no és perquè Governi el PP. És perquè ens governa Espanya, és perquè ens governa un territori que es queda el 48% dels nostres recursos econòmics, és perquè ens governa un territori que no té cap intenció de reconèixer la pluralitat que l'integra. Les persones que actualment estan al capdavant d'aquest Govern són el màxim exponent d'aquesta idea centralista del que ha de ser l'Estat espanyol i davant aquesta situació crec que només hi ha un camí a seguir. Quan les Illes Balears deuen vuit mil milions d'euros, que el deute d'aquesta Comunitat, un deute que s'ha duplicat i no precisament perquè tenguem millors serveis. Si hi ha un canvi polític en aquesta terra, això no variarà, no podrem pagar els vuit mil milions d'euros amb un simple canvi de formació política al capdavant de la comunitat autònoma, continuarem devent vuit mil milions d'euros i l'Estat espanyol continuarà enviant menys recursos dels que ha enviat fins ara, que ja són pocs. Quan estam a la coa d'inversions, a la coa de serveis socials, a la coa de Sanitat, a la coa d'Educació... en inversió per capita, i quan les comunitats mal anomenades autònomes són les que han de fer front als serveis prioritaris de la ciutadania, i no tenim aquesta capacitat política per fer-hi front, el que necessitam és capacitat política per tal de fer front en aquesta situació. Necessitam recapitalitzar les administracions i les institucions i això passa, de manera inexorable, per la sobirania.

Sense sobirania no hi ha solució...

Compartim aquesta petició generalista de participació i implicació de la ciutadania, però les nostres institucions necessiten sobirania per a poder-la fer efectiva. És necessari que aquest discurs sigui present, per això nosaltres animam a fer-lo i quan deim que donarem suport a aquelles formacions polítiques que tenguin en compte aquest fet, ho deim per intentar estimular aquesta resposta política que necessita Mallorca, que necessiten les Illes Balears, perquè sinó no hi ha solució. Mallorca no pot donar resposta només amb un canvi polític i això ho hem viscut, el pacte de progrés en els dos darrers anys va retallar en Educació i Sanitat. I eren d'esquerres. Però no tenien la caixa, no tenien els recursos que generam aquí, i sense això, és impossible.

Quin procés concret proposau coherent amb aquesta línia sobiranista per a les illes Balears? Una primera passa d'aconseguir el concert econòmic? Directament la independència?

Crec que és necessari un conflicte democràtic amb l'Estat, com el que s'ha duit a terme en el continent, en el Principat de Catalunya. El conflicte democràtic que s'ha de produir ha de partit de la base dels ajuntaments. No és casual que nosaltres ara intentem prioritzar aquest espai polític de cara a que, en un moment determinat, es puguin fer consultes populars no vinculants, però crec que en paral·lel amb això també hi ha d'haver una acció molt contundent pels nostres recursos, que ja no pot limitar-se a reclamar concerts econòmics i que ens tractin bé. No ens donaran allò que demanam, ho haurem d'agafar nosaltres. I crec que hi ha formules per fer-ho. Una formula que proposa Esquerra, i com més gent la vulgui fer seva millor, és que, en un moment determinat, s'ha d'agafar l'Agència Tributària de les Illes Balears i se l'ha de capacitar perquè pugui recaptar imposts. Això, a més a més, és legal, perquè existeix el concepte de finestreta única.

Qui ha de fer aquesta primera passa?

No proposam que siguin els ciutadans els que comencin el procés, sinó les institucions. El Govern, els consells i els ajuntament haurien de pagar els IRPF i l'IVA i els imposts estatals a l'agència tributària d'aquí. Hi hauria d'haver un acord polític al Parlament perquè aquests doblers ingressats el Govern els pugui usar mentre l'Estat no paga els deutes. El Parlament hauria de decidir que aquests doblers quedin a les illes Balears a compte de tots els doblers que ens deu l'Estat. Això és molt comprensible per a una majoria social i el fet d'arribar a aquest conflicte democràtic, ha de servir per despertar consciencies. És un camí molt concret. Que la votació al Parlament sobre aquesta qüestió ha de ser secreta? Que sigui secreta. Que sigui el Parlament, com a institució, el responsable d'aquesta decisió de que els doblers dels mallorquins quedin a Mallorca. El govern espanyol ens deu convenis ferroviaris, inversions estatutàries, incompleix lleis orgàniques. Té una capacitat d'incompliment espectacular. Només durant aquesta legislatura, s'han fet onze lleis que conculquen competències de les institucions Balears. Davant aquest menyspreu constant, hem de començar a prendre decisions unilaterals, hem de començar a actuar com un país.

Per acabar, parlem del procés sobiranista que es viu al Principat de Catalunya. Sembla que amb la signatura del Full de Ruta s'ha desencallat.

Sí, sembla que sí. Esper que el procés s'acceleri. És important per al conjunt de la nació. Tots estam pendents de l'epicentre del país. El tempo que marca el Full de Ruta és positiu. Fa que la gent pugui veure cap on anam. En aquest sentit, és evident que el 27-S serà una data clau.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per Mallorquí, fa mes de 6 anys

L´únic polític amb discurs d'aquesta terra. Supòs que per això desperta odis...

Valoració:8menosmas
Per miquel joan, fa mes de 6 anys

En Lladó va sempre directe i de cara no com els de MENYS amb les vostres covardes ganivetades per l'esquena, discurs ranci moderat regionalet de semprei candidats descafeinats però més creguts que un Jose Ramon Bauza.

Valoració:16menosmas
Per Aina, fa mes de 6 anys

Joan ben hora és que canviïs es discurs i que donis pas a noves gerenacions.En Joan Lladó no és ERC. ben hora és que marxis i deixis que es partit se renovi amb gent sana. Una persona com tu que necessita viure des cuento per que no té a von caure , no ha d'estar al davant d'ERC
Arruix ,arruix

Valoració:-10menosmas
Per Voltor Negre, fa mes de 6 anys

JOAN : MALLORCA and the BALEARIC Islands are not Catalunya and the inventen Pastissos Catalans..!!

Sempre Mallorquins, Sempre Balears .. Catalans mai ni de Conya...!!

Cap Amunt ses Nostres illes Balears sense pancatalanisme...!!! ARRUIX de Ca Nostra.. BARCO..!!

Valoració:-18menosmas
Per arg, fa mes de 6 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:0menosmas
Per Aina, fa mes de 6 anys

Joan Lladó .. ARRUIX. ARRUIX.!! de Ca Nostra sou tots uns mallorquins renegats, traïdors ,
a MALLORCA en Bon Mallorquí ..!!

Catalá a Catalunya.. Barco ..!!

Valoració:-18menosmas
Per Biodramina, fa mes de 6 anys

Pues vas a comer ladrillo hasta decir basta.
A hartar de muro, te vas.

Valoració:0menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 6 anys

@Jaumeco:


Estic totalment d'acord que s'ha de fer una constitució similar a la de la República d'Irlanda respecte del fet de permetre la possibilitat de la reunificació nacional. Si no es fa d'aquesta manera, serà, efectivament, una constitució regionalista, barretinaire, que consagrarà el secessionisme dins del nostre poble i si hi ha cap partit que hi consent se'l pot acusar perfectament d'haver comès un crim de lesa pàtria; sigui CDC, sigui ERC o un altre qualsevol. Esperem que quan arribarà el moment hi haurà seny.

Valoració:1menosmas
Per Jaumeco, fa mes de 6 anys

@DeSalsesaGuardamar, això està clar, qui pugui que marxi. La independència, per desgràcia i per errors passats, serà escalonada.
Ara bé, no s'ha d'oblidar la nació completa. La CUP és la única força que podríem dir, tot i que amb qualque "però", que no s'ha oblidat de la nació, per exemple en la Declaració de Sobirania.

Exemple: La Constitució de la República d'Irlanda deixa clar que Irlanda del Nord (o nord d'Irlanda, millor dit) forma part del país i deixa la porta oberta a la seva adhesió en un futur.
Si depèn de CDC i ERC la Constitució de la República Catalana serà una constitució que enterrarà els Països Catalans, com ja ho han demostrat acceptant (o no criticant) la proposta de Constitució del jutge Santiago Vidal, una Constitució del tot regionalista.

Si criticam els "blaveros" o "gonelles" també hem de criticar, més si cal, als regionalistes catalunyesos.

Salut!

Valoració:-3menosmas
Per Resum, fa mes de 6 anys

Poltroner cadiretes que juga amb immigrants.

Valoració:-9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris