algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Mallorca i Eivissa surten avui al carrer per unir-se a la Via Catalana per la independència

Imatge del cartell de la convocatòria.

Mallorca i Eivissa surten avui al carrer per unir-se a la Via Catalana per la independència. Sota el lema “Som un sol poble, volem decidir”, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, l'Obra Cultural Balear i el Grup Blanquerna, organitzen aquest acte de solidaritat amb el Principat A Mallorca amb motiu de la gran manifestació prevista per la Diada a Barcelona.

L'acte d'avui es fa de forma simultània a Palma, Perpinyà i València. El motiu de la data és permetre que la gent de Mallorca, la Catalunya Nord i el País València que vulgui també assistir l'11 de setembre a Barcelona pugui fer-ho.

A Eivissa, Eivissa pels Països Catalans ha convocat aquest acte de suport al procés sobiranista al Principat “per realitzar un any més la via catalana per la independència des d'Eivissa, perquè som un sol poble i volem decidir”.

A les 19 hores al baluard de Santa Llúcia de Vila es farà l'acte que també vol ser posar en relleu la necessitat que des de la resta de Països Catalans “s'obri el debat per assolir la llibertat que ens va ser arravatada”, recorden des de l'entitat.

Vies catalanes a les Illes:

Palma- 6 setembre

Plaça Major

19 hores

Eivissa- 6 setembre

Baluard de Santa Llúcia de Vila

19 hores

Es Mercadal- 10 de setembre

De 16.30 a 18 hores

Cap de Barberia- 11 de setembre

18 hores.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 6 anys

Cap de Barbaria

Valoració:0menosmas
Per Transcriptor, fa mes de 6 anys

Si un que diu que és mallorquí (gentilici regional d'una part de la nació espanyola) se sent català (gentilici regional, d'una altre part de la nació espanyola) només pot esser o un ignorant o un renegat o un foraster inadaptat o un deficient mental

Valoració:-3menosmas
Per No hi ha anat ni el tato, fa mes de 6 anys

Recapacitau, no val la pena seguir amb aquesta lluita sense sentit: som balears, no catalans.

Valoració:-9menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 6 anys

«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume». Miquel Ferrà (1932)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:9menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 6 anys

"Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, [...], independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”


Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”


http://joancalsapeu.wordpress.com/2011/04/14/el-felanitx-republica-de-pere-oliver-domenge/

Valoració:7menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 6 anys

«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments». Antoni Salvà (1932)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:4menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 6 anys

«Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, si no estiguéssim lligats per un doble vincle de germanor i d'història, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som catalans. Com un qui negàs son pare, el delataria la fesomia que no es pot mudar fàcilment». Llorenç Riber (1909)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:3menosmas
Per Docente indecente, fa mes de 6 anys

somos fascistas y nos gustan las fronteras.

Animo la independencia cada vez esta mas cerca, he hablado con la bruja que explotaba Pujol (je je..no me ha cobrado los 300 euros) y me ha asegurado que en el 2314 tendremos otra oportunidad!!

Visca Pujol y Visca Catalunya!!

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 6 anys

"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:4menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 6 anys

Fragment del discurs, amb ortografia obsoleta, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873

"Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una
sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam, que açò se tany entre'ls
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n'hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s'era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vos-
altres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.
Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p'els avis mes qu'una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d'Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa: en lo Cançoner de París no s'hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d'Aragó que hi dexaren sos bells dictats; y fins Fra
Anselm Turmeda, qu'havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué, teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca, sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n'haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No, per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vullam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen, si son de gent nostra, y rebujem sens mirament tot lo
qu'entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p'el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament, com los aucells en l'aubada, la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris