nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Matas ja és a la presó

Matas entrant a la presó. Captura de pantalla de La Sexta.

L'expresident del Govern balear i exministre de Medi Ambient, Jaume Matas, ingressà l'horabaixa del dilluns a la presó de Segòvia per complir la pena de 9 mesos de reclusió per tràfic d'influències a què va ser condemnat pel cas Palma Arena.

L'ingrés a la presó de Segòvia, situada al barri de Perogordo, es produí a les 16.40 hores, segons informaren fonts pròximes al centre penitenciari.

Jaume Matas entrà a la presó segoviana vestit amb roba esportiva i amb dues bosses, que ell mateix tragué del vehicle particular en què s'ha traslladat al centre penitenciari, menat per un dels seus fills.

Al juliol de 2013, el Tribunal Suprem va rebaixar a 9 mesos i 1 dia de presó la condemna de sis anys contra Matas en el primer cas jutjat de l'anomenat cas Palma Arena, per beneficiar fraudulentament amb diners públics al periodista que li escrivia els discursos, Antonio Alemany.

Amb anterioritat, l'Audiència de Palma l'havia condemnat a 5 anys, 3 mesos i 1 dia en qualitat d'inductor pels delictes de frau a l'Administració, falsedat en document oficial i mercantil, prevaricació i malversació, i 9 mesos i 1 dia de presó pel de tràfic d'influències, delicte que el va mantenir el Suprem.

L'Audiència Provincial va jutjar a Matas i Alemany, juntament amb l'exdirector de Comunicació del Govern Joan Martorell i l'empresari Miguel Romero, per falsejar un concurs per pagar al periodista per escriure discursos al president autonòmic i compensar més a través d'una subvenció a una agència de notícies que va fundar per beneficiar de fons públics.

Després de la rebaixa de les seves condemnes, l'Audiència de Palma va ordenar l'ingrés a la presó de Matas i Alemany i dos van sol·licitar al Govern el seu indult, el que va paralitzar l'empresonament fins que el passat dia 11 l'Executiu va rebutjar concedir-los la mesura de gràcia.

Llavors, el Govern va remetre la seva decisió al Tribunal Suprem, últim òrgan judicial en fallar sobre els sol·licitants, que al seu torn el va enviar a l'Audiència de Palma perquè posés en marxa l'execució de la sentència.

L'Audiència de Palma va rebutjar el passat dimecres una nova petició de Matas perquè se suspengués l'ordre d'empresonament dictada el divendres anterior.

Al seu torn l'Audiència de Madrid va donar trasllat a Matas perquè passés a recollir l'exhort remès per l'òrgan judicial homòleg de Palma, en què requeria l'ingrés a presó en un termini màxim de cinc dies.

L'expresident, al qual el Govern va denegar l'indult total, també va demanar l'indult parcial perquè la pena de presó es commutés per una multa o treballs a la comunitat, de manera que sol·licitava la suspensió de l'entrada a la presó fins que l'Executiu es pronunciés.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per El mal ve de baix, fa mes de 6 anys

Lo trist és que el partit franquista es podria permetre tornar-lo presentar el 2015 mateix i trauria igualment la majoria absoluta.
Aquí el mal ve de baix. Aquí la corrupció (si la fa la dreta espanyolista) té premi, molt de premi.

Valoració:3menosmas
Per Tomeu, fa mes de 6 anys

I l'espectacle que feren amb na Munar, filmant-la en directe, per què no el fan amb en Jaimito?

Valoració:3menosmas
Per Tolito, fa mes de 6 anys

Corrupció a Espanya

Govern de José María Aznar López (1996-2004)

Cas Zamora: iniciat en 1997 per investigar el presumpte finançament il·legal del Partit Popular a Zamora a través del cobrament d'un "impost" de dos milions de pessetes i el 8% de comissió per cada obra pública entre 1987 i 1991. Van ser imputades 33 persones, en la seva majoria polítics del PP i constructors, encara que el cas va ser arxivat en 2002.41

Cas del Lli: en 1999 la Junta de Castella-la Manxa va denunciar un presumpte cas d'ajudes irregulars al conreo lli i desviament de fons en favor d'alts càrrecs del govern popular, entre ells la ministra d'Agricultura Loyola de Palacio. Al juliol d'aquest mateix any, la Comissió de Recerca constituïda a sol·licitud del Grup Parlamentari Popular al Congrés dels Diputats, no va trobar cap irregularitat. No obstant això, el Fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo va redactar un informe denunciant l'existència d'un %o201Cfraude generalitzat%o201D. Després d'una instrucció de 6 anys a càrrec de Baltasar Garzón, el 23 d'abril de 2007 la secció quarta de la Sala penal de l'Audiència Nacional va absoldre per complet als 18 imputats, no trobant cap prova de frau o falsedat, i confirmant les conclusions de la Comissió de Recerca. Finalment, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va trobar en 2009 deficiències en el sistema de control de les ajudes al lli, i va condemnar a Espanya a retornar 129 dels 134 milions d'euros cobrats.43

Cas Sanlúcar: en 1999 membres del PSOE i alguns empresaris locals van tractar de subornar a un regidor del PP en Sanlúcar de Barrameda. Entre els 6 condemnats per suborn i tràfic d'influències en 2006 es van trobar els ex-alcaldes socialistes de Sanlúcar i Chipiona, Agustín Cuevas Batista i Luis Mario Parcer Fernández de Retana.44

Cas Vilallonga: presumpte tràfic d'influències del president de Telefónica, Juan Vilallonga, que es va enriquir mitjançant informació privilegiada en la compra d'opcions sobre accions de Telefónica.45

Cas Tabacalera: presumpte enriquiment il·lícit a través de la compravenda d'accions amb informació privilegiada per part de César Alierta, llavors president de Tabacalera, la seva dona i un nebot, en concret entre 1997 i 1998. En 2010 va ser absolt en considerar-se prescrit el delicte.46

Cas Forcem: presumpte frau en la Fundació per a la Formació Contínua (FORCEM), constituïda en 1992 per CCOO, UGT, CEOE, CIG i CEPYME per a la gestió de les subvencions per a la formació dels treballadors concedides per l'INEM amb fons de la Unió Europea. Algunes de les empreses receptores de fons realment mancaven d'activitat, empleats i alumnes. La Fiscalia va demanar el processament de 6 càrrecs d'UGT pel frau de 100 milions d'euros, i l'informe del Tribunal de Comptes remès al Congrés va detectar responsabilitats penals i civils en dues dels seus màxims responsables.47

Cas Gescartera: un forat patrimonial de 50 milions d'euros en aquesta societat d'inversió.

Cas Zarrafaya: en 2005 l'alcalde socialista d'aquesta localitat granadina, Salvador Zamora, va ser condemnat a nou mesos de presó i 2.160 euros de multa, juntament amb tres regidors -sentenciats a 7 anys de presó-, per un delicte de prevaricació administrativa, en autoritzar un complex hoteler en sòl rural no urbanitzable. El seu successor, el també socialista José Miguel Muñoz, va ser condemnat a nou mesos de presó per desobediència greu a l'autoritat en negar-se a paralitzar la construcció.49

Cas de la Ciutat del Golf: presumptes delictes de prevaricació, malversació de cabals públics i frau entorn de la construcció un complex de golf i xalets en una zona d'importància mediambiental. Tots els imputats van ser absolts.50

Cas Bolín: condemna de l'ex alcalde popular de Benalmàdena, Enrique Bolín, a vuit anys d'inhabilitació, així com al pagament d'una multa de 16.200 euros, per prevaricació urbanística, en concedir llicències d'obra il·legals (2008).51
Caso Salmón: En 2008, el president del PP de Canàries, José Manuel Soria, va ser imputat per suborn. El cas va ser arxivat al no trobar-se proves de delicte.52

Cas Sayalonga: en 2009 José Luis Navas (PSOE), ex-alcalde de Sayalonga, és condemnat a un any de presó i nou d'inhabilitat per un delicte contra l'ordenació del territori perpetrats en 2000.53
Cas Matsa: En 2009, la Junta d'Andalusia va atorgar una subvenció de 10,1 milions d'euros a l'empresa de mineria Matsa. L'oposició del Partit Popular i el sindicat Mans Netes van denunciar en dues ocasions que aquesta subvenció violava la llei d'incompatibilitats, ja que Paula Chaves, la filla del president andalús Manuel Chaves, treballava en Matsa. El Tribunal Suprem va arxivar les dues querelles presentades considerant que Chaves no havia incorregut en cap delicte.54

Cas Alzoaina: l'ex alcalde d'Alozaina, Antonio Blanco (IU) és condemnat en 2010 a vint anys d'inhabilitació per dos delictes urbanístics en 2002 i 2003.55
Cas Plasenzuela: presumpta Prevaricació, malversació, estafa i delictes urbanístics per part de l'alcalde socialista d'aquesta localitat cacereña, José Luis Villegas, imputat pel desviament de 4,4 milions d'euros de fons públics i apropiació d'altres 66.000 per una residència i un poliesportiu. També van ser imputats un regidor socialista, el secretari municipal, i l'alcalde del proper poble de Torremocha, Domingo Galà Alzina, del Partit Popular.56


Cas dels ERES falsos: una presumpta xarxa de corrupció política vinculada a la Junta d'Andalusia, que va saltar arran de la recerca del Cas Mercasevilla en 2011, on es van detectar prejubilaciones irregulars. El frau ascendiria a 1.400 milions d'euros i afectaria a 68 empreses. Els directors de la trama serien, presumptament, Antonio Rivas, delegat d'Ocupació a la província de Sevilla, i Antonio Fernández García, conseller d'Ocupació de la pròpia Junta d'Andalusia. El cas segueix sent ivnestigado per la justícia ordinària i el Tribunal de Comptes.58

Cas Riopedre o Renedo: al gener de 2011 l'exconseller d'Educació i Ciència del Principat d'Astúries durant el govern Vicente Álvarez Areces, el socialista José Luis Església Riopedre, és acusat de prevaricació, suborn, tràfic d'influències, fraus i exaccions il·legals i negociacions prohibides per a funcionaris per una suposada trama d'adjudicacions il·legals per valor de més de 14 milions d'euros.59
Caso Campió: una presumpta trama dedicada a captar subvencions il·legals para determinades empreses gallegues, que es va saldar amb la detenció del director i un sotsdirector de l'IGAPE. S'investiga la implicació dos diputats autonòmics socialistes, de l'alcalde socialista de Lugo, José López Orozco, i del convergent Oriol Pujol, fill de Jordi Pujol. La seva derivació més greu és l'acusació de suborn i tràfic d'influències per part del ministre de Foment i sotssecretari del PSOE José Blanco López, que es va reunir en una apartada gasolinera amb l'empresari Jorge Dorribo, que li hauria lliurat 400.000 %o20AC al cosí de Blanco canvio de subvencions.60


Cas Millet: presumpte desfalc de 35,1 milions d'euros del pressupost del Palau de la Música Catalana per part del president del seu patronat, Fèlix Millet, i altres col·laboradors -com Jordi Montull-, al llarg de 10 anys. Segons un informe policial, 12 milions haurien estat destinats al finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya.62

Cas Cambril: condemna a 15 mesos de presó i 7 anys d'inhabilitació de l'ex alcalde socialista d'aquesta localitat de Jaén, Agustín Cubillo per prevaricar en concedir dues llicències d'obra. Altres vuit implciados van ser condemnats a sis mesos de presó.63
Cas Porcuna: l'ex alcaldessa socialista d'aquesta localitat de Jaén, Ana María Moreno de la Cova, va ser condemnada a 21 anys d'inhabilitació i multa de 2.190 euros després d'admetre haver concedit tres llicències de construcció il·legals entre els anys 2004 i 2006. Tres regidors van ser condemnats a 14 anys d'inhabilitació i el pagament d'una multa d'1.460 euros.64
Cas Nova Rumasa: fallida i venda d'aquest grup empresariañ a causa de les presumptes irregularitats en la seva gestió per part de la família Ruiz-Mateos.65
Cas Nóos o Cas Urdangarin: derviación del cas Palma Sorra referent al frau fiscal realitzat per l'exjugador d'handbol i duc de Palma, Iñaki Urdangarin. Hisenda estima en més de 16 milions d'euros els diners recaptats per la trama d'empreses de l'espòs de la Infanta Cristina.66

Caso Tòtem: Detingut l'Alcalde, cap de la Policia Local i secretària de l'Ajuntament de Totana (Múrcia), entre uns altres.67
Operació Biblioteca: Detingut l'Alcalde d'Aledo (Múrcia) i uns altres.68
Cas Brugal


Govern de Mariano Rajoy Brey (2011-...)

Cas Emarsa: presumptes irregularitats comeses pels directius vinculats al Partit Popular de l'empresa Emarsa que es dedicava a depurar les aigües residuals de l'àrea metropolitana de València i la principal missió de la qual era la gestió de la planta depuradora de Pinedo. Els dos principals imputats són l'expresident de l'empresa, el popular Enrique Crespo, i Esteban Cuesta, gerent d'Emarsa, i exalcalde pedáneo de Benimámet nomenat per l'alcaldessa de València Rita Barberá.69
Operació Pitiusa: 88 detinguts -entre ells 15 empleats públics- en una xarxa de robatori i tràfic de dades confidencials de l'administració, amb centre a Barcelona i activitats esteses per 11 comunitats autònomes. La informació es venia a empreses privades, molt singularment bancs i operadores de telecomunicacions, a través d'agències de detectius privats.70
Cas Dívar: El president del Poder Judicial, Carlos Dívar, va pagar amb diners públics 30 viatges a la Costa del Sol, amb estades en hotels de quatre estels. Després de ser exonerat pels seus parells, i després de dues setmanes de forta pressió parlamentària i mediàtica, Dívar va presentar la seva dimissió, sent el primer president del Poder Judicial que deixa el càrrec.71
Cas de la cooperació: presumpte desviament de més de 6 milions d'euros en subvencions de la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania de la Generalitat Valenciana a través de sis organitzacions no governamentals, entre 2008 i 2010, en l'època de l'adreça del popular Rafael Blasco, principal implicat. Els fons, teòricament destinats a ajuda humanitària, van acabar gastats en habitatges de luxe a Miami.72
Cas Alcorcón: segons un informe del Tribunal de Comptes, l'Ajuntament d'Alcorcón -un dels més endeutats d'Espanya- va rebre -presumptament- sota el govern del socialista Enrique Cascallana crèdits il·legals per valor de 44 milions d'euros, amb l'aquiescència o deixadesa del llavors Ministre d'Economia Pedro Solbes. En l'actualitat s'esperen les al·legacions dels afectats.73
Cas Nóos: cas que emergeix al novembre de 2011 quan Iñaki Urdangarin, duc consort de Palma de Mallorca, va ser acusat de desviar fons públics per al seu propi benefici mitjançant l'Institut Nóos, el gestor del qual era el seu soci Diego Torres. A l'abril de 2013, la Infanta Cristina és imputada pel Jutge per presumpta apropiació indeguda de fons públics.74 La Fiscalia Anticorrupció diu que recorrerà aquesta imputació al no existir proves sòlides.75
Cas Bárcenas: El 18 de gener de 2013, El Mundo76 va publicar que Bárcenas «distribuïa cada mes sobris amb quantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris executius, càrrecs públics i altres membres de l'aparell», amb diners B procedent «de constructores, empreses de seguretat i donacions». La pràctica s'hauria estès durant 20 anys. El diari exculpa a Rajoy i Cospedal que no haurien cobrat aquestes comissions il·legals. segons el diari Rajoy va posar fi a la pràctica en 2009.77 78 Publicacions posteriors mostren dades que suggereixen que el president Rajoy, i altres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com Cospedal van cobrar dits sobresueldos i que aquests eren pagats per empresaris.79 Un informe de la Policia Nacional indica que els presidents de diverses empreses constructores van donar 3,5milions d'euros al PP, en quantitats superiors per les permeses per la llei, que van ser ingressats per Bárcenas com si es tractés de donacions anònimes. Les empreses d'aquests constructors van rebre contractes per valor de 12.281 milions des de governs del Pàg.80
Cas Amy Martin: al gener de 2013, sortia als mitjans de comunicació el cas Amy Martin, on la Fundació Idees, vinculada al PSOE, facturava a nom d'una persona inventada. Més tard es va descobrir que Amy Martin estava encarnada per la dona del director de la Fundació, Carlos Mules.

http://es.wikipedia.org/wiki/Corrupci%C3%B3n_en_Espa%C3%B1a

Valoració:7menosmas
Per Pancateto, fa mes de 6 anys

ERC rechaza crear una comisión de investigación sobre los Pujol.

La izquierda debemos combatir a los corruptos y a quienes desde el parlament les amparan y protegen.

PODEMOS Y debemos combatir el fascismo pancatalanista.

Valoració:0menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 6 anys

No entenc això, com pot cometre tals delictes
que únicament los poden cometre els
funcionaris:

"inductor per els delictes de frau, falsedat,
prevaricació, malversació, tràfic de influències,
falsejar un concurs, per pagar a un periodista,
subvencionar".

Aquest jutges prevariquen o no saben com funciona
la administració o lo més segur són incompetents
i han aconseguit el càrrec per la quota del Partido.

Valoració:-6menosmas
Per Voro, fa mes de 6 anys

Que les quedé claro:
No hablamos catalán!,

Donç si no parles català, explica'ns que collons fas ací opinant d'una llengua que no és la teva, caradura!
Se't veu el llautó, el que defenses és que parlem castellà si o si. T'ho diré en "Balenciá" que dius tu... aneu-se'n a fer la mà... ara cerca-ho al diccionari... quina colla...

Valoració:10menosmas
Per Jaimito, fa mes de 6 anys

En dos dies el veurem passajar-se per Madrid, no m'equivocaré gens.

Valoració:8menosmas
Per No hablamos catalan, fa mes de 6 anys

Compatriotas:

Que los fascistas pancatalanistas
no nos impongan el catalán
estándar subvencionado por el
partido corrupto de los Pujol.
( con el dinero de todos eso sí)

Que les quedé claro:
No hablamos catalán!,

La Pllataforma No Charrem
Catalá ba naixe a Fraga l’11 de
chuñ de 2008. Está conformada
per entidáts, tan polítiques
coma de diberses tendencies
moderades coma no polítiques
que tenen tamé coma obetibo
defendre la cultura, lo
patrimoni y les llengües de cada
Comunidat Autónoma
(aragonés, balenciá, catalá,
aranés y balear) de l’antigua
Corona d’Aragó, a l’igual que la
llengua que les bincule, lo
catellá u español, rechazán
totalmén l’imperialismo nascut
a través del concepto de Paísos
Cataláns que pretén formá un
territori de parla estándar
catalana y que actualmen
promocionen intentán formá
partíts politics pancatalanistes
de diversa tendencia política
inclluída la extrema dreta. Lo
mobimén e tamé conegut coma
Pancatalanismo, un mobimén
que trate de rescriure la historia
de la Corona d’Aragó.

Valoració:0menosmas
Per Aquí en català!, fa mes de 6 anys

Compatriotes:

Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), també conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia.

*S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són un menyspreu a la llengua castellana ni tampoc als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (28-7-2014), continuen anomenant el català com -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental).

**Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar aquesta fórmula per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.

Valoració:21menosmas
Per bartolo, fa mes de 6 anys

Dejad sitio en la carcel que pronto llegaran los Pujol...y son muchos!!

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris