nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

El conflicte educatiu i lingüístic de Balears, present a l'Aplec del Pi de les Tres Branques

Sastre durant la seva intervenció.

Joan Puig

El conflicte educatiu i lingüístic de Balears ha estat present al XXXV Aplec del Pi de les Tres Branques que s'ha celebrat aquest diumenge al pla del Campllong a Castellar del Riu (Berguedà).

El professor i membre de l'Assemblea de Docents, Jaume Sastre, que es posà en vaga de fam el passat mes de maig, fou l'encarregat d'explicar als assistents tot el que ha passat aquest curs a l'arxipèlag i que el portà a posar-se en dejuni per reclamar canvis a l'executiu de José Ramón Bauzá. La presència del docent es produeix arran de la invitació de l'Ajuntament de Castellar del Riu perquè participés en aquesta jornada com a representant de les Illes.

En nom del País Valencià hi intervingueren David Garrido; del Principat, Roger Buch i en nom de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jaume Marfany (ANC).

L'ANC Berguedà aprofità l'Aplec per fer una 'V' de via, “voluntat, votar i victòria”, amb 1.500 persones als peus del símbol dels Països Catalans per dignificar el Pi de les Tres Branques després de l'atac de fa uns mesos. La V durant la trobada ha estat un 'assaig' per la gran V de l'11 de setembre.

El secretari d'Organització de CDC, Josep Rull, apel·là a la “capacitat de resistència, la fortalesa interiors dels catalans”. Si entenem que és una cursa complicada i llarga ens en sortirem segur, si som resistents, tindrà un final positiu, és a dir, votar i decidir en llibertat i independència.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per arg, fa mes de 6 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:1menosmas
Per Biel, fa mes de 6 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Xesc Bujosa, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, etc.

Valoració:0menosmas
Per Catalanadas y otras pancatalanadas, fa mes de 6 anys

És que arribarem a parèixer beneits , pareíx mentida i estic fart que hihagi gent asi a la meva terra .

Valoració:-5menosmas
Per Esteve, fa mes de 6 anys

Batuadell, aquest pájaro és es de sa huelga de hambre. Pues está ben gras!!!! Per mi menjava d'amagat

Valoració:-5menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 6 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:2menosmas
Per Visca Catalunya sencera!, fa mes de 6 anys

I doncs:


L'arbre representa tot Catalunya; les branques representen: una el Principat, una altra València i una altra les Illes Balears.

Valoració:8menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 6 anys

@Grupo d'Acció Baléà (G.A.B.)


"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:8menosmas
Per I doncs, fa mes de 6 anys

Jaume: Sento dir-te que no has sigut tu, el que m´ha convençut de la llnuïta per la nostra Llengüa, sinó que ho ha fet els del Siluro Balear amb la seva ràbia, i en Bauzà amb les seves prohibicións, imposicións i càstics de rei dolent de conte de bruixes enverinadores i dimonis disfrassats de cortessanes.

Valoració:3menosmas
Per JOAN, fa mes de 6 anys

y este señor ha estado un mes en huelga de hambre ? deberia darle verguenza y espero que se quede en su tierra : Cataluña

Valoració:0menosmas
Per ENHORABONA, JAUME!, fa mes de 6 anys

Jaume,
La millor prova que la teva feina és bona, justa, necessària i exemplar són els pets, les llufes, les fleumes verdes, les vomitades, les potadetes histèriques, els brams, els bramuls, els crits al cel i els escarafalls que fas fer a tot el feixistum foraster que arrossega el cul per Mallorca.
No afluixis!
Enhorabona!
VISCA MALLORCA LLIURE!

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris