nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

«Bon Nadal i molt bon any de la Independència»

2751
La CUP d'Arenys de Mar desitja, en motiu de les festes d'aquests dies, un "bon Nadal i molt bon any 2014, l'any de la Independència".
 
Segons vaticina la representació de la Candidatura d'Unitat Popular a aquesta localitat del Maresme, el pròxim serà "l'any on els catalans i catalanes del Principat podrem exercir, perquè així ho volem, el dret a l'autodeterminació". Recordem que la CUP és una de les formacions que ha donat el seu suport incondicional a la consulta sobiranista del proper 9 de novembre.
 
Així, estan convençuts que el nou any que aviat comença serà "l'any de la radicalitat democràtica; serà l'any de tirar pel dret i fer la nostra; serà l'any del poble; serà l'any de la Independència per canviar-ho tot", afirmen. "La Independència del Principat serà la llavor de la revolució dels Països Catalans".
 
"Amb força, il·lusió, responsabilitat, coherència i fermesa la CUP esperem continuar fent el camí junts i, com sempre, tenim les portes obertes de bat a bat per participar junts en la construcció nacional i social dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per ., fa mes de 7 anys

Contràriament al que es pugui pensar, un bon sector d´andalussos donen suport a la independència de Catalunya i ja comencen a parlar també de la seva independència, que si treuen dafora quatre ricots explotadors també els podria rul.lar molt bé. Però s´imaginen els castellàns amb el pàs cap el Mediterrani i també cap a l´Atlàntic tancats?. Haurien de nedar díns un ribell de plàstic.

Valoració:2menosmas
Per "Casgtella mos roba", fa mes de 7 anys

Espanya ês un pseudònim de la maligna Castella.

Són els Països Castellans els dolents.

Valoració:3menosmas
Per emigrante, fa mes de 7 anys

Noticia que publica DB.

En un pueblito de Barcelona, una formación que contó con 500 votos, nos desea feliz navidad nombrando la independencia?

Valoració:0menosmas
Per Taltabull, fa mes de 7 anys

Ara mateix només hi ha dues opcions: emPPastifar-se amb els feixismes gonelles, o fer tot el contrari ; lluitar pel propi pais. Ser o no ser : TOTHOM HA DE TRIAR !

Valoració:6menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 7 anys

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:6menosmas
Per Emilia, fa mes de 7 anys

Por qué ponen a Baleares si nosotros no nos sentimos parte de esa entelequia?

Valoració:-1menosmas
Per Biel, fa mes de 7 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Benvingut Oliver i Esteller, Joan Estelrich, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver i Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Capellà, Joan Fuster, Blai Bonet, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", etc.

Valoració:3menosmas
Per Bartomeu S, fa mes de 7 anys

Arruuuuix .. de sa nostra Terra tots es Ayatholas pancatalanistes.. Intransigencia, totalitarisme, adoctrinament... !!! Barco JA !!

MALLORCA..BALEARS sense pancatalanisme !! fdp

Valoració:-15menosmas
Per A escola!, fa mes de 7 anys

@Guiem (sic):

Què saps tu?, si no saps ni escriure el teu nom.

Valoració:2menosmas
Per arg, fa mes de 7 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris