nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín: 11°

Fundació Jaume III: "volem substituir el català estàndard pel mallorquí o el balear, això està per decidir"

Els membres del patronat, d'esquerra a dreta: Gabriel Lesenne (vocal); Pep Llorenç (vocal); Gabriel Barceló (tresorer); Andreu Rosselló (secretari); Josep Zaforteza (president); Joan Font (vicepresident); Sebastià J. Muñoz-Maldonado (vocal); Rafel Company (vocal) i Xavier Pericay (vocal).

18-11-2013 | Joan Torres

El vicepresident de la Fundació Jaume III, Joan Font, ha explicat que “volem substituir el català estàndard pel malloquí o el balear, això està per decidir”. Així ho ha defensat aquest dilluns Font, durant la presentació de la Fundació que s'ha fet al Club Nàutic de Palma. Font ha explicat que caldrà decidir com es denominarà el nou model que volem que substitueixi el català estàndard que es xerra a Mallorca.

El vicepresident d'aquesta entitat que vol defensar el mallorquí de tota la vida, enfront de les imposicions catalanistes que es porten patint a les Illes els últims anys, ha explicat que “en un any tindrem un model de mallorquí” i això es materialitzarà en un llibre d'estil que s'encarregarà de redactar el filòleg, Xavier Pericay, de “reconegut prestigi a tot l'Estat”.

Font ha defensat que encara hi ha “marge de maniobra perquè amb el que estableix el IEC (Institut d'Estudis Catalans)” es puguin respectar les modalitats balears que actualment, a parer seu, “no es respecten per desconeixement”. Segons el vicepresident “el català estàndard és un poc castrador i cal anar més enllà”.

A part del llibre d'estil, la Fundació començarà a elaborar ben aviat un informe sobre les adaptacions a les modalitats insulars dels llibres de text. El seu objectiu és fer una anàlisi de les adaptacions a les diferents modalitats i en cas que aquestes no es produeixin, aportar solucions perquè això canvii. A curt termini també es volen presentar mocions als ajuntaments, als consells i al Parlament per tal de què aquests organismes reconeguin les modalitats balears, tot i ja estar recollides de facto a l'Estatut d'Autonomia.

Conflicte educatiu
El vicepresident de Jaume III ha explicat que “la Fundació no entra en la guerra del TIL (Decret de tractament integrat de llengües)” i ha assenyalat que actualment no hi ha cap partit polític que estigui defensant el que nosaltres volem que es reconegui, "el mallorquí".

Font també ha tingut paraules per la Universitat de les Illes Balears (UIB) i per l'Obra Cultural Balear (OCB). De la UIB ha assegurat que “s'ha apropiat de competències que no li pertanyen, com opinar sobre el TIL” i és per això que ha advertit que “el Govern el dia que vulgui li pot passar les competències consultives a l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB)”. Ara bé, Font ha recordat que a la UIB, també hi ha professors com Jaume Corbera, “que s'ha mostrat sensible a les modalitats insulars”. Sobre l'OCB el vicepresident ha assegurat sentir-se, “disgustat”, perquè s'ha convertit en “l'Obra Cultural Catalana”.

De forma paral·lela a les seves iniciatives, la Fundació es reunirà amb el Govern, sindicats i diferents agents socials per tal de cercar la seva complicitat.

La immersió, una exageració
El president de la Fundació, Josep Zaforteza, ha defensat que “la immersió que venim patint ha arribat a exageracions que no podem patir més”. I ha afegit que “és necessari no consentir més aquests disbarats i començar a actuar”.

Zafortesa ha criticat també que “els doblers que s'han repartit en subvencions per governs, consells i ajuntaments han regat la immersió lingüística”. El també advocat ha afirmat que “el domini catalanista comença sent idiomàtic i vol acabar sent polític”.

La Fundació, que no rep subvencions i funcionarà amb fons privats, comptarà per exemple, amb el suport de la Fundació Barceló que els hi cedirà la seva seu perquè l'entitat pugui reunir-se. Una seixantena de persones, amb una mitjana d'edat de 70 anys, han assistit a aquest primer acte públic de l'entitat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 21
Siguiente
Per Bel, fa mes de 5 anys

Sigui benvinguda,
i ben arribada
sa gent de la Fundació Jaume III,

Es mallorquins mos resistim a perdre sa nostra forma de xerrar.!!

"Tira-li cocetes en es davantal
Tira-li cocetes en es davantal
No les tiris fortes que li faràs mal"
- Sa ximbomba ja no sona
Sona trista, la sentiu?
Li queda tan poc caliu
que ni escalfa sa OCB
"Tira-li cocetes en es davantal
Tira-li cocetes en es davantal
No les tiris fortes que li faràs mal"

Copeo, copeo, copeo traidor
per es catalanistes
Mallorquins renegats

Esclaramunda de Foix :
Demananu-li as meu homo, el Rei Jaume II de Mallorques, lo que ès es mallorquinisme, demanau-li a Jaume III, mort a sa batalla de LLuchmajor o a Cabrit i Bassa. Ja en podedu dir de mentides, que es Balears el tenim i tendrem sempre ben present lo que significa es catalanisme i es mal que mos ha fet.

Valoración:0menosmas
Per Jaume III, fa mes de 5 anys

Es naixement de sa Fundació Jaume III ha posat nirviosos an es sectors més catalanistes. Basta veure ses patètiques professions de fe mallorquinista d’aquests dies. Serà mala consciència? Ses acusacions són múltiples i de caire molt distint. En primer lloc, han cercat set cames en es moix en es vídeo promocional “A Mallorca, en bon mallorquí” (més de 17.000 visites només a You Tube) per concloure que és un espot “ignominiós” i manipulador. Pareix que es nivell de realisme i de matisos que s’exigeix an es nostre espot publicitari és es mateix que s’exigiria a una tesi doctoral. Ells, tan avesats a xerrar de registres, no són conscients que un anunci és un anunci i que lo que cerca no és exactament lo que persegueix un estudi més rigorós. S’espot ha estat un èxit, sa millor prova d’això són ets articles que s’han escrit arran de sa seva emissió.

Sa segona acusació són ses intencions ocultes i malignes que tendríem es promotors de sa Fundació Jaume III: “esquarterar” sa llengua catalana perquè acabi triomfant socialment es castellà, com si no hagués triomfat ja després de trenta anys de catalanisme a ses escoles. És una tradició típica, sobretot entre s’esquerra d’aquest país, cercar segones i terceres intencions amb s’únic objectiu de passar de puntetes per damunt sa vertadera voluntat des seus adversaris. Entenc aquesta reacció: es catalanisme, minoritari a ca nostra, no fa altra cosa que atribuir an ets enemics totes ses seves obsessions. Ser catalanista a Mallorca no ha estat, tradicionalment, massa ben vist i és per això que ha acabat interiorisant una manera de ser molt particular: amagar ses seves intencions –que no són altres que convertir-mos en sa quinta província catalana– baix una aparença culturalista i lingüística, o enganar es poble defensant es dogma de s’unitat de sa llengua quan en realitat lo que sempre han perseguit és sa seva uniformitat a través de s’estandarisació. De fet, se creuen ets amos de ses ametles, i clar, no toleren que se pugui defensar una llengua d’una altra manera de com ho fan ells. Per cert, amb resultats desastrosos.

Sa tercera acusació, i vet aquí on me voldria centrar, és tractar-mos d’ignorants, d’incultes, de dir “dois a balquena” perquè no entendríem sa definició d’un estàndar, d’un dialecte o d’un ideolecte. Segons ells, no entendríem es concepte de registres, de formalitat/informalitat, d’àmbits restringits/no restringits i d’altres berbes sociolingüístiques. N’hi ha, fins i tot, que mos acusen de no sebre escriure en català. No vaig tenir cap problema per treure-me es certificat C a sa primera i, quan tenia desset anys i cursava COU (en poden demanar informes an en Pere Rosselló Bover, professor actual de sa UIB i llavors de s’Institut Ramon Llull), en relació a llengua catalana, ningú me menjava sopes damunt es cap. Bé, me posaren una Matrícula d’Honor. Mirin, jo sé escriure perfectament català estàndar, no en faltaria d’altra!, si no hi escric és perquè, des de sa nostra fundació, presentam una esmena a sa totalitat en aquest estàndar perquè, torn repetir, no mos hi sentim identificats. Per això, sa nostra proposta és revisar-lo amb s’intenció que s’acosti an es mallorquí que xerram cada dia.

Deixant de banda anècdotes personals, anem a parlar de sociolingüística. N’hi ha que hem llegit, i de molt jovenets, Lluís Vicent Aracil, es pare de sa sociolingüística catalana. Aquesta disciplina, que no té res de científica més enllà de ses seves fàtues pretensions, no és altra cosa que un programa polític, ho reconeix es mateix Aracil. I a més, jo hi afegiria, un programa polític de caire lliberticida com ho és sa normalisació lingüística (linguistic planning, planificació lingüística, és es nom que rep a d’altres indrets del món, amb sa component estatalista que implica es verb “planificar”), una filla il·lustre d’aquesta disciplina. No insistiré en aquest punt perquè, durant anys, he consagrat bona part des meus articles a El Mundo-El Día de Baleares a desmuntar ses bondats d’aquesta fal·làcia. Com ho és tota aquesta parafernàlia que s’han inventat en relació amb sos registres (estàndar, dialecte, idiolecte…) i que molts s’han cregut com si fos sa paraula de Déu. Com deia Chesterton, d’ençà que no creuen en Déu, creuen en qualsevol altra cosa. Sa defensa des registres (formals, informals, àmbits generals/restringits, admissible, estàndar…) no és altra cosa que admetre que es català central (sa base de s’estàndar, no mos enganem, per molta “diasistematicitat” que hi volgueu introduir) és superior an es mallorquí, que mos hem de resignar a tenir un “dialecte”. Això és tot, sa teoria des registres és una bastimenta intel·lectual per fer creure an es balears que lo que hem xerrat durant segles i que hem denominat mallorquí, menorquí i eivissenc, no té categoría lingüística a cap àmbit formal, culte o acadèmic. Naturalment, jo, com n’Alcover o es primer Moll, som contrari en aquest plantejament. Jo crec que es mallorquí té tanta categoria com es català central, sa base de s’estàndar, per això som partidari d’un estàndar autònom per a ses Balears que reconegui unes particularitats lingüístiques que avui en dia no se reconeixen. I no se reconeixen per dues raons: per ses evidents limitacions d’un estàndar centralisador i unificador com es que tenim (s’assumpció d’un estàndar i sa seva diversificació suposa, sense remei, sa pèrdua de sa riquesa dialectal, ¡llegesquin Aracil!) i, no manco important, perquè es normalisadors, estandarisadors, escriptors i periodistes d’aquesta terra no volen treure tot es suc a sa normativa que permet s’IEC en relació a s’ús de ses modalitats insulars.

Es catalanisme, bé sigui per ses lògiques limitacions d’un estàndar concebut a Barcelona, bé sigui per s’incúria i sa poca voluntat des seus usuaris balears, no va de modalitats, i de ver que em sap greu perquè han tengut una oportunitat històrica, trenta anys de domini absolut en sa matèria, per tenir-les una mica en compte. I no han volgut!

I no facin passar per sensibilitat cap a ses modalitats insulars es fet que es mestres de català (o d’altres que fan assignatures en català) no utilisin s’estàndar (per exemple, s’article literari) a s’hora de dirigir-se an ets seus alumnes. Saben perfectament que si s’estàndar només s’ha implantat a sa llengua escrita i no a sa parlada és per por de fer es ridícul (ridícul a s’hora de parlar, però no per escriure!), no per cap altra raó. Si fossin coherents i seguissin sa mateixa teoria des registres que tant defensen sabrien (sí, sa mateixa classificació ortofònica fixada per sa normativa de s’IEC) que fer una classe a un col·legi té un carácter de formalitat abastament com per repudiar s’article baleàric, permès només per a usos col·loquials i registres informals.

Valoración:-5menosmas
Per Potxós, fa mes de 5 anys

Uep, com va

Cual mes no podra ningú,
Gosant es meus uis te miran,
I es meus cants amb tu s´inpiren
i tot plegats son per tu.

A Xalar

Valoración:-4menosmas
Per Potxós, fa mes de 5 anys

Uep, com va

I creu s´anima gosar,
Ses aures del Paradis,
Poguent dins tan bell Pais
Llengo tan dolsa escoltar.


A Xalar

Valoración:0menosmas
Per Potxós, fa mes de 5 anys

Uep, com va

Una amb s´altre vida se donen,
I amb sa riquesa mesclada,
una amb s´altra engalanada
per lo belles se confonen

A Xalar

Valoración:-1menosmas
Per Goriet, fa mes de 5 anys

En Popotxo és tan vell que recorda el nom que donaven els moros a Ciutat.
Però és tan CURT que diu que l'anomenaven "Ciudad de Mallorca".
Ara entenc tantes pardalades juntes, són els cadufos propis de tenir més de 800 anys.
Els GONELLES IGNORANTS sempre acaben mostrant el llautó.
Un pic més, Popotxo: CUUUUUUUUUUURT!!!!!!!!!

Valoración:3menosmas
Per Potxós, fa mes de 5 anys

Uep, com va

Aina, Aineta, tu saps que t´estim molt

A Xalar

Valoración:-15menosmas
Per Llibertat d'expressió? Segur?, fa mes de 5 anys

Dijous, 21 de novembre, es portaveu de sa Fundació Jaume III, Joan Font Rosselló, se posà en contacte amb so diari digital dbalears.cat per veure si li publicarien un article en resposta a ses múltiples columnes d’opinió on se critica sa nostra fundació. Primer, sa periodista C. Polls li va dir que sí, fins i tot demanà a Font Rosselló una foto que acompanyàs es text. L’endemà, divendres, sa mateixa periodista, després de “valorar-ne la seva publicació”, comunicava an es nostro portaveu que només li oferia publicar-lo com a “cartes del lector”, cosa a la qual es nostro portaveu se negà Aquí teniu reproduït s’article de Font Rosselló en resposta a s’enfilall de crítiques publicades a dbalears.cat i que aquest diari no ha volgut publicar en peu d’igualtat amb sos articulistes que abans l’havien criticat. http://www.jaumetercer.com/index.php/premsas/referencies-a-sa-fundacio/87-sa-sociolingueistica-o-es-pensament-totalitari

Valoración:-4menosmas
Per Bel, fa mes de 5 anys

Per què no podem escriure paraules com "noltros", "cotxo", "maldament", etc. que sí que estan recollides pes Diccionari Català-Valencià-Balear

Barco per tot es Pancatalanisme Ja !!!

Valoración:-1menosmas
Per Aina, fa mes de 5 anys

No veig es problema p'enlloc. Si aquesta gent diu tants de dois, si Mallorca vol ser catalana, i si tothom està tan d'acord amb aquest invent que escriviu per aquí... Per què dedicau tant d'espai i tanta fel a aquesta qüestió, voltros que sou tan cults, llegits, viatjats, doctorats, mel i sucre?

Mostrau es lluent cada vegada més.

Valoración:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 21
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris