lluvia ligera
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
19°

L'orgull d'un poble per l'educació

El centre de Palma ple a vessar de camisetes verdes en contra de la política educativa del Govern.

29-09-2013Miquel Martorell.

Quan una llei és injusta allò correcte és desobeïr-la. La frase de Mahatma Gandhi que recordava fa uns dies la respresentant de l'Stei, Maria Antònia Font, tornà a prendre força a Palma. Fa dues setmanes que pares, mares, professors i mestres ho demostren amb la vaga indefinida al centres educatius. Ahir capvespre la societat de les Balears ho demostrà als carrers. Ja no s'hi valen arguments de majories silencioses. La manifestació en favor d'una educació pública i de qualitat ha estat la mobilització més gran de la història recent de les Illes Balears.

Els organitzadors xifraven la participació en més de 90.000 persones, una dada que supera amb escreix les marxes contra la guerra d'Iraq, l'estatut d'autonomia del 1977, o la mobilització de l'any passat per la llengua. A les vuit i mitja del capvespre, els voluntaris de la Societat Balear de Matemàtiques i de la UIB encara contaven 'caps' dels manifestants damunt els seus faristols del carrer Jaume III. “No ens aturarem mentre continuï passant gent”, explicava un jove voluntari. Aquests situaven els assitents en de més de 80.000, mentre la delegació de Govern ho reduí fins als 70.000, després de fer una primera rectificació on apuntaven que n'érem 50 mil.

El qualificatiu de “històrica” era obvi. És més, feia dies que ja se'n parlava, i l'afal·lera per adquirir una camiseta verda n'era la gran demostració. Però malgrat ser-ne conscients, els sentiments es posaven a flor de pell quan a les cinc i mitja del capvespre era impossible donar passa per la plaça d'Espanya. La riuada verda feia estona que voltava pel centre de Ciutat, però en arribar els 166 busos de la Part Forana el centre es col·lapsà de cop. Els busos de la EMT també anaven carregats de “camisetes verdes”. Famílies senceres amb els seus infants, professores, mestres, i ciutadans anònims preocupats per l'educació d'aquesta societat. “No al TIL” (Tractament Integrat de Llengües), “Sí en Anglès però no així”, o “Bauzá dimissió” eren algunes de les proclames que es començaven a escoltar abans que començàs la històrica marxa.

Era tanta la concentració de gent a les avingudes, que la manifestació partí deu minuts abans de l'hora prevista. La pancarta que obria la marxa, portada per la comunitat educativa i pels pares i mares, es col·locà just davant l'encreuament entre les avingudes i el carrer de Sant Miquel. Fer-ho a la plaça d'Espanya era missió impossible per la gentada que s'hi havia concentrat.

A les sis, la gernació s'anava incrementant per minuts. Tant era així que els tres carrils de les Avingudes tallats per als manistants resultaren ridículs, i els ciutadans ocuparen per complet les avingudes. Es a dir, els sis carrils d'Alexandre Rosselló i Joan March de Palma eren plenes de gom a gom. “Això no s'havia vist mai!”, exclamaven alguns amb eufòria. Per contra, la polícia no havia fet bé els càlculs i no devia fer comptes que hi hagués aquesta riuada verda. En principi sols hi havia tancat al trànsit una part de l'avinguda, pel que arribà un moment que els cotxes que circulaven quedaren atrapats entre l'allau de manifestants. Malgrat això, no hi hagué cap incident. Tot anava segons les expectatives creades d'un poble en peu de guerra per defensar el futur educatiu dels seus fills i filles.

La marxa transcorria doncs amb normalitat, dins un ambient festiu, però sense deixar de banda les reivindicacions contra el decret llei de Bauzá amb el TIL com a tema estrella. Així ho recordava Noelia, natural de Santander i professora d'anglès a Palma. “Estic a Son Gotleu i faig classes a alumnes de primer d'ESO, el nivell a tot arreu és baixíssim. Els alumnes me demanen què vol dir father, com pretenen que estudiin matemàtiques o ciències naturals en anglès?”, em replicà en ser preguntada del per què s'havia manifestat. Però no s'aturà aquí: “Ens diuen irresponsables perquè fa dues setmanes que feim vaga. Però ningú parla de que si estic de baixa, la conselleria no enviarà ningú a substituir-me fins el dia 31 de la baixa”, remarca contundent.

I entre comentaris, salutacions, i tweets (que funcionaven molt malament), els manifestants s'anaven desplaçant cap a la plaça de la Reina, on s'havia de llegir el manifest. Els manifestants, en veure algú amb un bloc a la mà i prenent nota, s'atançaven i demanaven el mateix: “Ja ens has contat?” I és que tothom volia que la seva presència quedàs ratificada. Havia de ser una demostració de força social. I així fou.

A les sis i mitja, la capçalera de la marxa entrava al Passeig Mallorca, mentre a la cua encara ningú s'havia mogut de lloc. Això sí, la batucada de Binissalem entretenia els ciutadans que, sense agobiar-se, esperaven el torn per poder començar a caminar. Tothom sabia que passaria estona i lluïen orgullosos pancartes de tota casta: Bauzá manipulació, Gràcies mestres, Professors gràcies per lluitar pel nostre futur, No al TIL, o AMIPA son Serra amb els mestres, en són només un exemple dels centenars que hom pogué veure.

No fou fins a les 18:56 quan la capçalera de la manifestació arribà al catafal del passeig del Born per llegir el manifest enmig de les mamballetes dels primers marxaires, i el so de fons de l'Estaca. Havien fet el recorregut de 2,8 kilòmetres en poc més d'una hora entre càntics, reclames, i sobretot amb l'orgull de ser un poble unit en favor de l'educació. Val a dir que el degoteig de gent no s'aturà fins a les 21:10 hores quan el final de la manifestació arribà a l'indret, més de dues hores després que ho fessin els primers.

Així doncs, la manifestació havia estat tot un èxit. Però quedava saber què passaria l'endemà. Guillem Barceló, portaveu de l'Assemblea de Docents, recordava com la Conselleria “ha de moure fitxa”. “La vaga demà continua per tercera setmana, i nosaltres som els primers que volem que comenci el curs; pel que demanam que proposin alternatives concretes, que retirin el TIL i iniciin un nou projecte”, apuntava contundent. Biel Caldentey, de l'Stei, remarcava tres punts davant els mitjans de comunicació: “Retirar el TIL, retira la llei de símbols i retirar els expedients disciplinaris als directors”. Tota la comunitat educativa espera doncs propostes concretes de la conselleria de Joana Maria Camps. “O dimissió” d'aquesta com apuntaven alguns pares a crits.

El poble ha sortit al carrer: més de 90.000 persones a Mallorca; 10.000 a Eivissa; 450 a Formentera i altres 10.000 a Menorca. El que significa el 10% de la societat de les Balears ahir sortí al carrer per mostrar els desacord amb la política educativa (i de retruc lingüística) del Govern. Una xifra que no es pot considerar residual. Caldrà esperar què fa avui Bauzá, si escolta el poble o continua fent-se el sord.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per Observador, fa mes de 6 anys

Estarem d'acord que no tota la gent de la "Mani" com li diuen, estan censats per votar no?
Perque me fan gràcia els escrits que diuen que són més que els electors del PP.
Hem de ser una mica objectius i no tergiversar continuament.
Com a poc un 30% són menors.

Ses mentides sempre surten.

Valoració:11menosmas
Per Biel, fa mes de 6 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Joan Fuster, Blai Bonet, Josep Guia, Joan Guasp, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", etc.

Valoració:10menosmas
Per Visca el meu Poble!, fa mes de 6 anys

Aquest és el meu poble!. No els llepaculs amb sang d´horxata, que no saben d´on vénen, que només viuen per treure propines als quatre alemanots gats!

Valoració:4menosmas
Per Cántabro de La Línea de la Concepción, fa mes de 6 anys

"Los Hobbits son un pueblo sencillo y muy antiguo, más numeroso en tiempos remotos que en la actualidad. Amaban la paz, la tranquilidad y el cultivo de la buena tierra, y no había para ellos paraje mejor que un campo bien aprovechado y bien ordenado. No entienden ni entendían ni gustan de maquinarias más complicadas que una fragua, un molino de agua o un telar de mano, aunque fueron muy hábiles con toda clase de herramientas. En otros tiempos desconfiaban en general de la Gente Grande, como nos llaman y ahora nos eluden con terror y es difícil encontrarlos. Tienen el oído agudo y la mirada penetrante, y aunque engordan fácilmente y nunca se apresuran si no es necesario, se mueven con agilidad y destreza. Dominaron desde un principio el arte de desaparecer rápido y en silencio, cuando la Gente Grande con la que no querían tropezar se les acercaba casualmente, y han desarrollado este arte hasta el punto de que a los Hombres puede parecerles verdadera magia. Pero los Hobbits jamás han estudiado magia de ninguna índole y esas rápidas desapariciones se deben únicamente a una habilidad profesional, que la herencia, la práctica y una íntima amistad con la tierra han desarrollado tanto que es del todo inimitable para las razas más grandes y desmayadas".
Tolkien. 1937 (ringo rango)

Valoració:-2menosmas
Per Català de Mallorca, fa mes de 6 anys

"Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. ÉS com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral."
Blai Bonet, gener de 1981.

Valoració:11menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 6 anys

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya"


Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:9menosmas
Per Regne de Mallorca, fa mes de 6 anys

De Lérida a Barcelona y de Tarragona a Gerona....

Visca la Comunitat Autònoma de Catalunya!

Valoració:1menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 6 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:1menosmas
Per mallorquí, fa mes de 6 anys

català, a emprenyar a catalunya, porcarro.

Tu ets tan mallorquí com jo català....

Valoració:-11menosmas
Per Mallorquí i, per tant, nacional de Catalunya, fa mes de 6 anys

Catalunya, actualment i en el sentit nacional del terme -no en el de la legalitat de l'estat ocupant espanyol- vol dir "terra dels catalans". Per tant, els catalans conscients d'esser-ho i de les dimensions reals de la nostra pàtria, tant si som de les Illes Balears, com del Principat, com de València, o d'on sigui del territori nacional, sempre hem distingit i distingim els sentiments regionals dels nacionals -sentiments no incompatibles- i sabem que la terra dels catalans, Catalunya, no es redueix a la regió del Principat. D'aquesta manera els catalans -no ens confongueu amb els gonelles, els "blaveros" o els barretinaires- tenim el dret i l'obligació de defensar-nos mútuament a tot el territori de la nació catalana perquè en som els propietaris de la totalitat.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris