algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 12°
17°

Un rectorat estibat i enllaçat de verd dóna la benvinguda al curs universitari

Els docents i la Plataforma Unitària de Defensa de la Universitat Pública han reivindicat la seva disconformitat amb les reformes educatives del Govern.

dBalears.cat

El quart dia de la vaga indefinida de docents ha concentrat l'atenció en el campus de la UIB. Poc abans de les dotze del migdia 2.000 manifestants s'han tornat a aplegar per a realitzar una llaçada verda gegant davant l'edifici de Son Lledó, com a símbol del compromís amb l'educació pública i en contra de les reformes educatives del Govern.

Ni la consellera d'Educació, Joana Maria Camps, ni tampoc el president del Govern, José Ramón Bauzá s'han desplaçat a la seu universitària, però sí que hi han anat alguns representants de l'Executiu i també del Partit Popular. S'ha pogut veure per exemple al director general d'Universitats, Recerca i Transferència del Coneixement, Miquel Deyá, qui ha entrat a la sala on tenia lloc l'acte solemne amb tota la processó acadèmica, al marge dels polítics.

Just abans havien entrat la portaveu dels populars al Parlament, Mabel Cabrer, la portaveu adjunta Marga Prohens, i la presidenta de la Cambra, Margalida Durán. La seva entrada ha estat un dels moments on l'esbroncada i els crits dels congregats demanant 'dimissions', s'han fet més forts. Aquest missatge apuntava especialment al Secretari Autonòmic d'Educació, Guillem Estarellas, mentre altres crits reclamaven al rector Llorenç Huguet que sortís. El president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros, ha estat un altre dels assistents a la cerimònia.

Ambient festiu
El renou ha estat tota l'estona molt considerable, fins al punt que a l'interior del rectorat se sentia quasi més una batucada que no ha parat de sonar i els crits de la protesta que no les paraules dels assistents. Entre aquests han destacat alguns membres de la coral universitària, lluint a les solapes llaços quadribarrats i embuts verds, el símbol de la Plataforma Crida.

Abans d'aquest episodi algú ha penjat una camiseta verda de la Crida a la seu del rectorat, la qual cosa ha aixecat els aplaudiments dels nombrosos concentrats, entre docents i membres de la Plataforma Unificada per a la Defensa de la Universitat Pública de les Illes (PUDUP-Illes).

Parlaments
Un altre dels moments claus ha arribat de la mà de la professora de la Facultat de Filosofia i Lletres, Mercè Gambús, qui ha oferit la lliçó inaugural d'aquest període 2013-14. En les seves paraules, Gambús ha aprofitat per saludar primer als que hi havia a fora, protestant per la salvaguarda del model actual d'educació pública, i després ho ha fet a les autoritats presents a la sala.

Així mateix, la professora ha defensat com a tesi vàlida que la conservació del patrimoni d'una comunitat té molt a veure amb la defensa de la seva llengua, una tasca que fins el moment ha comptat amb el compromís de la institució universitària.

Posteriorment, la paraula l'ha presa el director general d'Universitats, Miquel Deyá, moment en el qual la intensitat de la protesta s'ha tornat a revifar, coincidint amb la sortida de dues desenes de doctors que s'han afegit a la marea verda. Deyá ha començat a parlar des del record a la rectora Montserrat Casas, fent palès que amb ella "vam estar d'acord en algunes coses, i en d'altres no".

"Ens ha tocat viure anys difícils, però és necessària la col·laboració entre institucions", ha dit el director general, afirmant que és dels homes que cerquen solucionar els problemes i no crear-ne. Així ha defensat la seva gestió al capdavant de la comunitat universitària, de la que ell també n'és membre.

Per acabar, el rector de la Universitat, Llorenç Huguet, ha recollit el micròfon i ha parlat en últim terme. Huguet ha afirmat que mediarà en la situació que marca en l'actualitat tot el món educatiu de Balears i ha afirmat que farà arribar la necessitat d'establir punts d'acord al Consell de Govern d'aquest divendres. Finalment, la Coral de la UIB ha tengut un últim detall amb els manifestants, sortint a cantar a la marea verda la Balanguera i el Gaudeamus Igitur.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per Xesc, fa mes de 7 anys

@||*||


Perquè no estam autocentrats nacionalment. N'hi ha molts que dormen i ni s'ho deuen haver plantejat. Per això, actuen com nacionals de la nació veïna, Espanya, en lloc de com a nacionals de la pròpia nació catalana.

Valoració:4menosmas
Per Quina paciència!, fa mes de 7 anys

I que sabràs tu de la Universitat?..

Valoració:8menosmas
Per 1mallorquí, fa mes de 7 anys

Fora catalanistes de sa nostra Universitat!!

Valoració:-11menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 7 anys

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013) i de la qual és el director:

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 7 anys

Fragment de la resposta dels mallorquins als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)


“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Valoració:-2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 7 anys

Del blog de Joan Calsapeu:


Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, vindicador dels Països Catalans, independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”


Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”

Valoració:4menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 7 anys

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873

"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.
Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:-2menosmas
Per Jaume, fa mes de 7 anys

Ja estéim amb els negatius!! podeu argumentar o dir quina mentida he dit o que no vos agrada envers de fer es beneit?
Diven que sa veritat fa mal però fa madurar.

El que tenc ben car és que aquesta vaga, de indefinida res. Els mestres ja tenen nervis perque sa pela és sa pela.

Valoració:-21menosmas
Per Jaume, fa mes de 7 anys

-Aquesta vaga porta carga política, per part dels radicals d'esquerre curtets que tenen odi a tot el que sona a PP.

-Tenen raó amb el TIL, no perque no estigui bé , sino en la forma d'aplicació, fa falta adaptar.ho.

-Els mestres tenen por al canvi per la seva poca preparació i perque estan massa ben acostumats.

-Fan mal les retallades, paga doble i més feina pel nombre de al.lots per aula.

-El que més ràbia me fa, els mestres juntament amb les APAS, manipulen l'informació per implicar als pares.

Valoració:-7menosmas
Per Pepet, fa mes de 7 anys

La majoria silenciosa són aquests 74 % de la població que no va votar PP. Per cert la majoria silenciosa ahir no va poder venir perque cerca feina

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris