nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
18°

El Govern insisteix que farà complir al peu de la lletra el Decret de llengües

«Ni els directors ni la resta dels docents poden estar per damunt de la Llei»

L'Executiu indica que l'amenaça de vaga no aturarà l'inici del curs 2013-2014.

M.À.C.

L'Executiu balear està decidit a no fer cap passa enrere en matèria educativa i mostra convicció a què el vinent curs escolar s'encetarà «amb normalitat», tot i l'amenaça de vaga del món educatiu. Igualment mantenen la intenció de fer complir estrictament el Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL).

En l'habitual compareixença davant els mitjans posterior al Consell de Govern, la portaveu Núria Riera ha destacat en relació a la controvertida destitució de tres directors 'rebels' en l'aplicació del Decret de llengües que «la llei està per sobre de les opinions personals dels docents».

«El Govern mantindrà la seva professió ferma», ha incidit. Així mateix, en el cas que els directors -als quals s'obrí un procés disciplinari- siguin cessats de forma definitiva, Riera ha confirmat que seran substituïts segons correspongui.

Riera considera que ni els directors ni la resta del personal docent «poden estar per damunt de l'establert per Llei» i ha descartat fer valoracions sobre hipotètics supòsits que puguin ocórrer el setembre, una vegada s'acosti la data del 13-S, quan es preveu que comenci l'aturada sectorial a les aules.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per Aquí, en català!, fa mes de 7 anys

DEDICAT @ Català dets orgues.


http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html

Valoració:0menosmas
Per Carta a un ciutadà català,, fa mes de 7 anys

Benvolgut amic,Tu no em coneixes i jo tampoc et conec. Aquesta carta va dirigida a tu, com podria anar dirigida a un altre com tu. Si l’has rebuda tu, enhorabona, tota teva; et demano la facis arribar als altres.
Si et fixes, l’he escrita en la modalitat de català més principatina o més barcelonina, que és la que s’acosta més al “standard”, perquè ens poguem entendre millor, per si de cas els meus “dialectismes” et poden complicar la lectura, perquè el que més m’interessa és el fons del meu missatge, no la forma. De totes formes, el meu “dialecte” (antiga llengua amb gramàtiques i diccionaris propis, més antics que els de la teva) forma part de la teva llengua, o això diuen els científics-lingüistes, i no estaria malament que, com a mostra de respecte, com així fem nosaltres a vosaltres, i d’educació, fessis un esforç per entendre’l.
Però, amic català, no et preocupis, els mallorquins sempre ens hem sabut fer entendre i sempre ens hem amoldat a allò que feien els que venien de fora de Mallorca; suposo que és per l’hospitalitat que sempre ens ha caracteritzat, o per la bona educació, o pel motiu que sigui, però sempre hem sigut així.
Serveixi aquesta carta com a mitjà d’informació del que estem patint a les Illes Balears. I dic Illes Balears, com podria ir Balears o Arxipièlag Baleàric, perquè és el nostre nom. Vosaltres les coneixeu més com “Les Illes”, “les nostres Illes”, “Catalunya Insular” o “Part insular dels Països Catalans”. Et sona més així? Ens sitúes al Mediterrani? Doncs perfecte.
El que et deia: no sé si saps que a les Balears estem patint una cosa que es diu anexionisme, és a dir, que ens volen anexionar, com en Hitler va fer amb Àustria fa ja 70 anys més o manco, el famós Anschluss, com deien els alemanys “Heim ins Reich” (el poble dins l’imperi seria una traducció més o manco exacte), als “Països Catalans”. Com que la denominació és de “Països Catalans”, em suposo que deu tenir a veure alguna cosa amb vosaltres els catalans. Bé, vosaltres no sé, però si amb els vostres polítics al menys.
Em fixo que un parell de partits polítics de la vostra “nació” (m’he enterat de que sou nació, enhorabona) demanen integracions dins els Països Catalans he,he., creació dels Països Catalans, etc. Fonamentalment, un d’ells, que nom “Esquerra Republicana de Catalunya”, d’ara a endavant “ERC”. Pel que pareix, aquest partit, també té una delegació a València, que nom “Esquerra Republicana del País Valencià”, però a Balears nom “E.R. de Catalunya”, és a dir, no ha canviat el seu nom pel de “E.R. de les Illes Balears”, per exemple. No ho entenc. Podries tu, ciutadà català anònim, fer la consulta al Sr. Carod-Rovira o al Sr. Puigcercós, si us plau? Jo no sóc cap il.lustrat en geografia, però crec que les Illes Balears no formem part, encara, de Catalunya, per tant, crec que una mica de respecte ens mereixem. Has d’entendre, estimat ciutadà català anònim, que això “canta” molt, o no?
Com anava dient, aquest partit demana la integració de les Balears dins els “Països Catalans” i dona una bestialitat de subvencions a la “Obra Cultural Balear”, OCB, també batiada a Mallorca com “Obra Castellera Barcelonina” ((c) Lluís Cerdó), “Obra Cultural Barcelonina” o “Obra Catalanista Balear”, per promoure la llengua i la cultura catalanes a Balears. És a dir, estimat ciutadà català anònim, en Carod-Rovira fa servir diners dels teus impostos per a subvencionar una quinta columna pancatalanista dintre de les Balears que demana l’anexió de les Balears als Països Catalans i ens proclama de cultura catalana. Ho saps això? Estaves enterat? Ah, no, que a Catalunya patiu una semi-censura informativa que no et permet enterar-te de segons quines notícies. Doncs, ara, ja ho saps, i espero que actuis en conseqüència.
També vull que sàpigues que un dels membres de dit partit, un tal Joan Puig (et sona?), va ésser el primer invasor institucional d’un territori balear des de fa més de 70 anys, quan el capità Bayo va intentar invaïr les Illes Balears a la Guerra Civil per incorporar-les a aquell “Estat Català”. És trist, però les darreres invasions sempre ens han vengut des de Barcelona. No sé si ens teniu mania o si voleu res de les Balears, o si ens estimeu moltíssim o què, però això ja cansa un poc. Crec que demanant les coses amb educació, potser, només potser, podríeu aconseguir alguna cosa de forma eficaç.Nosaltres no demanem, no com feu vosaltres, cap anexió de territori que abans havia sigut nostre. Primer, permet-me puntualitzar, les Balears MAI han format part de Catalunya. En canvi, territoris que vosaltres anomeneu “Catalunya Nord” i que reclameu com a vostres, SI QUE HAN FORMAT PART de l’antic Regne de les Mallorques, però no ens dediquem a demanar el seu retorn i la seva propietat baleàrica. Una mica d’història, estimat ciutadà català, et convé saber. Ah, no, que a vosaltres us tergiversen els llibres i us ensenyen una història manipulada, em sap greu. Demana responsabilitats ALS POLÍTICS QUE TU VOTES cada 4 anys, ells en són culpables d’això.Dic que espero que actuis en conseqüència, perquè si tu votes a la gent d’ERC i tenen poder, sigui al parlament de Catalunya, sigui al parlament a Madrid, això ens afecta a les Balears, i com que ens afecta, perjudica la nostra llibertat i la nostra autonomia dins l’Estat Espanyol. Així que, en nom de la nostra autonomia i de la nostra llibertat, i per RESPONSABILITAT, et demano que no votis a ERC i no els donis suport, perquè això ens afecta a les Balears i ens perjudica.Et faig responsable a tu i als teus, i us declaro culpables i com a tal, mereixedors de càstig (de qualsevol forma), si seguiu votant a ERC, i com a tal, mereixedors del meu despreci més absolut. Ara estic en contra dels (pan)catalanistes, i no mesclo catalans amb (pan)catalanistes, però si seguiu votant a ERC, sereu igual de còmplices, igual de culpables, i en sereu responsables igual que els membres del partit al que voteu.
Vosaltres sabreu el que feu. Preneu nota i espero que, per amabilitat i respecte entre nacions (nosaltres també som nació), aprecieu la meva carta i tengueu sentit de la responsabilitat i obreu en conseqüència i ens respecteu com a poble que som... ens hem de comportar i saber respectar (com nosaltres, els baleàrics sempre hem fet cap a vosaltres).Espero me sàpigues disculpar si he comès alguna errada a l’hora d’escriure i acceptis les meves disculpes, i el meu apreci cap a vosaltres, com a poble emprenedor i treballador que sou, sempre intentant estar a la vanguàrdia de l’Estat Espanyol.
Salut i Força

Valoració:-14menosmas
Per Aquí, en català!, fa mes de 7 anys

Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català o LEPE (Lengua Española Propia de España i del mundo mundial...). I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.

Valoració:5menosmas
Per Jaume III, fa mes de 7 anys

El verdadero enemigo
Los que ya rondamos el medio siglo recibimos nuestra educación en castellano. En mi caso particular en el colegio San Francisco, donde mi generación fue la primera en estudiar una asignatura en catalán, aunque no se introdujo en el plan de enseñanza hasta el último año lectivo, en el ya desaparecido COU. Por lo que estoy contando podría parecer que experimenté una inmersión absoluta en el idioma castellano. Nada más lejos de la realidad. El diálogo con los profesores se establecía de manera natural en mallorquín, e incluso en el bachillerato superior muchas clases se impartían en la lengua vernácula, aunque los libros de texto sí que estaban escritos en castellano.

No era un proceso forzado, sino una simbiosis perfecta entre los dos idiomas. En aquella época, tanto en Palma como en la Part Forana, el mallorquín era puro, el de siempre, el de toda la vida. El que nos habían enseñado nuestros padres y nuestros abuelos.

La invasión pancatalanista comenzó de forma muy sutil a comienzos de los 90. De repente quienes estudiaban Magisterio se sorprendían de que los profesores les insistieran en la pronunciación catalana. Al principio sólo fue eso. Pero llamaba la atención que quien seguía ese consejo tenía más facilidad para aprobar que quien insistía en mantener la fonética mallorquina.

Han pasado 23 años desde entonces. Más de dos décadas que el pancatalanismo no ha desaprovechado. Sus brazos armados se encargaron de transmitir que el principal enemigo del mallorquín era el castellano. Pero para empezar pronto hicieron desaparecer ese término. Mallorquín. Sonaba mal. Mejor català, que es más culto y según ellos más uniforme.

Invirtieron muchos esfuerzos y mucho dinero público en inculcar a una nueva generación que sus orígenes eran catalanes. Cualquier voz de protesta se acallaba rápidamente. A quien levantaba la mano le llamaban ignorante, y protegidos por partidos políticos interesados principalmente en mantener su cuota de poder fueron haciéndose fuertes. Tanto, que consiguieron hacer creer a muchos baleares que el catalán era la forma correcta de expresarse. El mallorquín era, digámoslo así, silvestre.

Ahora vivimos el mayor genocidio que ha sufrido nuestra herencia cultural en toda su historia. El siguiente paso de este proceso es suprimir todas las expresiones mallorquinas y sustituirlas por su correspondencia en catalán. Me cuentan que en la UIB se ha llegado a publicar una lista de palabras nativas calificadas como vulgarismos. Vergonzoso.

Personalmente también he sido víctima de esta agresión lingüística. Durante mi etapa como locutor de los partidos de Primera División en IB3 recibí muchas correcciones por parte del COFUC. Pretendían que cuando narraba sustituyera homo por home o nostro por nostre. Son sólo dos ejemplos. Hubo muchos más.

Pero en lo que más insistían era en la pronunciación. Catalán estándar. El de Barcelona, por supuesto. La pronunciación mallorquina no es que no fuera correcta. Es que no era "demasiado recomendable". Nunca les hice el menor caso.

Estamos en un punto crucial. Hay que revertir este proceso cuanto antes o el mallorquín habrá desaparecido para siempre en dos generaciones. Puede que incluso antes. Es por eso que cobra mucha importancia el paso hacia adelante que ha dado el Mallorca incluyendo en su página web tanto la bandera balear como la denominación del idioma mallorquín. Claro que eso no servirá de nada si no viene acompañado por una profunda remodelación de la redacción de sus textos descartando todas aquellas expresiones catalanas que sean susceptibles de ser sustituidas por otras nativas.

También me siento orgulloso de la valentía de dos ciudadanos ilustres como Don José Zaforteza y Don Gabriel Barceló, que no han vacilado en levantar la voz para denunciar el proceso de destrucción al que el pancatalanismo tiene sometido al mallorquín. Su ejemplo debe servir como germen para que el Govern actúe cuanto antes. Y sin dilación. No hay tiempo que perder.

Las nuevas generaciones viven engañadas. Les han hecho creer que el enemigo es el castellano. Falso. Quien pretende acabar con el mallorquín es la minoría pancatalanista. Ese es el verdadero enemigo

Valoració:0menosmas
Per Biel ||*||, fa mes de 7 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, Joan Fuster, Josep Guia, Joan Guasp, etc.

Valoració:3menosmas
Per Biel II*II, fa mes de 7 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, Joan Fuster, Josep Guia, Joan Guasp, etc.

Valoració:-14menosmas
Per biel, fa mes de 7 anys

Catalanistes, fora !!! adoctrinadors i manipuladors de sa història. se vos ha acabat es xollo. partiu cap a catalonia i no torneu !! Fora !

Valoració:-11menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 7 anys

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya"

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

www.tot-catalunya.cat

Valoració:-13menosmas
Per Mallorquí i, per tant, nacional de Catalunya, fa mes de 7 anys

Catalunya vol dir "terra dels catalans". Per tant, els catalans conscients d'esser-ho, tant si som de les Illes Balears, com del Principat, com de València, o d'on sigui del nostre territori nacional, sempre hem distingit i distingim els sentiments regionals dels nacionals -sentiments no incompatibles- i sabem que la terra dels catalans, Catalunya, no es redueix a la regió del Principat.

Valoració:5menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 7 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris