algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 14°
17°

El nou delegat d'Educació a Menorca serà un religiós

Es tracta del diaca ciutadellenc, Guillem Ferrer

Ferrer durant la seva ordenació.

SERGE CASES

El nou delegat de la Conselleria d'Educació a Menorca serà Guillem Ferrer Monjo (Ciutadella, 1970), un religiós ordenat diaca el passat 20 d'octubre.

Ferrer a part de diaca és exdirector de Cope-Menorca i professor. El passat 7 de juliol el bisbe Salvador Giménez de Menorca oredenà a Ferrer que deixés la parròquia de Sant Antoni Maria Claret i quedés adscrit a la Unitat Pastoral formada de les parròquies pel Roser de la Catedral i de Sant Francesc de Ciutadella. El diaca s’ocuparà, entre altres coses, de l’acompanyament espiritual de les activitats del Centre Catequístic de Sant Miquel i del Sant Crist de Ciutadella.

Conegut també com a 'Willy', el menorquí serà presentat demà a Maó com a nou delegat de la Conselleria i substiturà en el càrrec al professor d'institut Julián Hernández.

Hernández marxa abans de jubilar-se
Educació diu que Hernández a la primera reunió del nou equip de la Conselleria, celebrada el passat dia 2 de maig, ja va plantejar que volia deixar el seu càrrec per jubilar-se. Els membres de l'equip, encapçalats per la consellera Joana Maria Camps, varen acceptar la proposta d'Hernández, però el varen animar a continuar com a mínim, fins a final del curs acadèmic, com així ha estat.

Però el cert és que Hernández ha reconegut que la seva intenció primera era comunicar que deixava el càrrec aquest divendres, encara que els esdeveniments de les últimes 24 hores han motivat l'avançament d'aquest anunci. "No puc treballar així, les meves forces s'han acabat i no puc continuar en aquesta situació. Les coses no es poden fer d'aquesta manera", ha dit durant la seva intervenció.

Així mateix, ha indicat que aquest matí ha hagut de comunicar personalment als tres directors expedientats «el poc que sabia». «Ha sigut un dia dur», ha remarcat. Cal recordar que davant la delegació d'Educació a Menorca s'han concentrat més de 130 docents que han donat suport als seus companys dels instituts Pasqual Calbó i Caldés, Cap de Llevant i Joan Ramis i Ramis.

Hernández ha assenyalat que ha realitzat gestions per evitar la suspensió provisional de les funcions i el sou dels tres directors i fer una crida al diàleg, però ha remarcat que no s'ha tingut en compte la seva petició.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Camps té molta raó, fa mes de 7 anys


Som docent. El diputat Camps ha dir en un 90 % la vertitat : a cada centre, hi ha un grup de professors radicalitzats que habitualment controlen els equips directius, consells escolars, els representants dels alumnes i dels pares i mares, ... i que volen fer molta, molta política dins les escoles i instituts : que si retalls, que si català, que si bandera, que si Bankia, que si Aznar, que si Rajoy, .....

No entenen que a l'escola i a l'institut van a treballar i a ensenyar, no a fer política.

Es creuen que el centre és seu i poden fer lo que vulguin : no respecten la legalitat, es creuen que en un claustre poden parlar de qualsevol cosa (aliè a les funcions encomanades per llei), porten temes absurds a votació en els claustres, ... sempre amb la mateixa idea : fer politica.

Després no ens hem d'estranyar que els al·lots i al·lotes sàpiguen llegir i escriure justet justet .... amb uns resultats acadèmics nefastos i depriments.

Valoració:-6menosmas
Per Joan, fa mes de 7 anys

Tranquils, això no és adoctrinar....

Valoració:0menosmas
Per Pere, fa mes de 7 anys

Això na acaba d'estar clar. Si és religiós, per què no es di u a quin orde o congregació perteneix? Si simplement és diaca, pot esser casat i amb fills i amb aquest cas necessita guanyar-se la vida amb qualque feina civil. Si és un diaca no casat i aviat ha d'esser ordenat de prevere, trob que, amb sa manca que hi ha de peveres, de cap manera s'ha de dedicar a altres feines.

Valoració:5menosmas
Per Joan Benejam, fa mes de 7 anys

El delegat del govern a Menorca és militar, ara el d'educació religiós.... Torna el "Nacionalcatolicismo".

Valoració:-1menosmas
Per Optalidons i Amen, fa mes de 7 anys

I també te una farmàcia el religiós que han posat com a nou delegat d'Educació a Menorca?

Valoració:14menosmas
Per ianekin, fa mes de 7 anys

I com així? Sí estan tan en contra dels adictrinaments... no ho entenc!

Valoració:18menosmas
Per Biel, fa mes de 7 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, Joan Fuster, Josep Guia, Joan Guasp, etc.

Valoració:8menosmas
Per Panico, fa mes de 7 anys

Ese rostro mirando firme al horizonte,esa barbilla fuerte,esa mirada penetrante,esa frente amplia y despejada.Ese hombrecillo calvo,agazapado en la parte baja izquierda de la foto,su mentor. Sois unos incredulos,no creeis en los signos;es el hombre que conducira a las masas,hasta ahora maleducadas,al paraiso culto,cultivado,donde solo reinara una idea,la suya y en castellano,por supuesto.
Es la persona adecuada para poner paz en este proceloso mundo de la educacion y la cultura.Y dejarlo como un solar yermo y esteril.Como el caballo de Atila.

Valoració:10menosmas
Per aravadebò, fa mes de 7 anys

Sr. Bisbe Salvador:

Ja sabem que de tot hi ha ala vinya del Senyor i que cada un és com Déu l'ha fet.

Ara bé: Vostè va encarrergar al servent de Déu, diaca Guillem Ferrer Monjo el passat 7 de juliol, de prestar els seus serveis a la Unitat Pastoral de les parròquies del Roser, de la Catedral i de Sant Francesc de Ciutadella. Ocupant-se també de l’acompanyament espiritual de les activitats del Centre Catequístic de Sant Miquel i del Sant Crist de Ciutadella.

En primer lloc constatar que per manca de vocacions les nostres parròquies s'han d'agrupar en Unitats Pastorals, amb la conseqüent càrrega de feina afegida als responsables. Si va decidir que l'esmentat diaca donàs el seu servei a la comunitat de fidels d'aquesta Unitat Pastoral ¿Creu què podrà esser de molt ajut si accepta el càrrec polític que vol assumir?
¿Recorda Mateu 6,24-24: "Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner."?

Creu què permetent actuacions com aquesta portarà més segadors al sementer? A mi em sembla tot el contrari.

Creu què permetent actuacions com aquesta farà cap favor al missatge de renovació que el Papa Francesc vol transmetre a una societat que s'allunyat ja massa de la Bona Nova del Salvador?

Li prego que, tenint la potestat de la dispensa, l'executi si el diaca Guillem escolleix "l'altre senyor". Serà un bé per ell i per a l'Esglèsica de Menorca.

Valoració:16menosmas
Per arg, fa mes de 7 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:-8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris