algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

MÉS alerta que no exigir el català al concurs de trasllats perjudicarà el servei

20032

El diputat Antoni Alorda, amb el llaç al pit, parla en una de les seves últimes intervencions a l'estrada del Parlament.

MARCOS CARRERAS

La coalició MÉS qualificà ahir d'"inadmissible" que tot just un centenar de les 867 places que surten a concurs incloguin el requisit lingüístic del català. Segons el seu parer, no exigir el coneixement de la llengua pròpia per cobrir la immensa majoria dels llocs "perjudicarà la qualitat dels serveis públics oferts a la ciutadania, a més d'atemptar contra la igualtat de les dues llengües oficials del país".

Així, el diputat del Grup MÉS al Parlament illenc, Antoni Alorda, considerà que "el camí que ha encetat el Govern del PP de Bauzá només té un objectiu, que és eliminar progressivament la llengua pròpia de l'Administració pública de les nostres Illes".

Entre els llocs als quals no serà necessari acreditar cap tipus de coneixement de català hi ha els d'educadors infantils, telefonistes o fins i tot el cap de servei d'informació a la ciutadania, depenent de la Direcció General de Funció Pública, segons explicità la coalició.

Alorda no entén com es manté el setge a la llengua catalana mentre a la vegada el Govern ha considerat adequades relacions de llocs de feina municipals que incloïen el requisit de la llengua pròpia "per a totes les places". Fins i tot, recorden, hi ha hagut casos d'ajuntaments governats pel PP que s'han acollit a aquest règim respectuós amb el català.

Per tots aquests motius, el diputat instà l'Executiu a rectificar i a exigir el coneixement de les dues llengües oficials, en pla d'igualtat, a tots els treballadors públics de les Illes.

Coordinar equips

Des de MÉS apunten que cal tenir en compte que de les 867 places obertes a concurs, 387 són relatives a caps de servei, departament, àrea, o equivalents. Això implica que entre les seves funcions hi ha les de dirigir i coordinar un equip humà.

A aquestes places tampoc no hi exigeixen coneixements de català, de manera que els econacionalistes veuen clar que l'idioma original del país estarà de cada vegada més exclós de l'àmbit de l'Administració pública de les Illes.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per LLoguer de cadiretes, fa mes de 7 anys

Tots els funcionaris forasters ja han presentat la paperassa. La seva finalitat és que quan puguin torneràn concursar per la seva comunitat autónoma. De totes formes mols ja han après Català i ara el parlen i els gallecs ja son bilingües de Català i Gallec. Ha, ha, ha, ha!.

Valoració:-1menosmas
Per Tià, fa mes de 7 anys

Ni tan sols a Son Espases t'atenen en català! No respecten els nostres drets lingüístics, perquè ni podem parlar en català amb el personal d'atenció al públic. És lamentable el que permetem que facin a la nostra llengua i cultura!

Valoració:0menosmas
Per ja n'hi ha prou, fa mes de 7 anys

Aquests 767 funcionaris deuen haver de relacionar-se amb qualcú -altres funcionaris, p.e.-. Supòs que no serem tan beneits de, "per educació", consentir que ens obliguin ("en castellano, por favor") a usar-hi l'espanyol, ni activament ni passiva.

Valoració:0menosmas
Per S R, fa mes de 7 anys

Som MÉS cap de favas..!!

Valoració:-8menosmas
Per corc, fa mes de 7 anys

En BauSSa´ com en Wert cada vegada que obrin sa boca pixen fora des test, per
altre banda, he vist comentaris desfermats de tote casta, ofensius sense ironia (molts) insultants son els seus arguments rapetits un dia i un altra.
Pero n´he vist un que diu,un egpanyol aqui es un foraster, si, afegeisc ses primeres
onades eren "murcians" perque venian de Murcia.Foraster (de parla castellana) i per
tant es mallorquins que parlan castella´, son forasters.
Jo parl mallorqui, variant del catala´ m´he diven que som egpañol, jo no m´ho he cregut mai, cada dia que pasa manco.SALUD I REPUBLICA

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris