algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

MÉS planteja al Parlament que reclami la inconstitucionalitat del LAPAO

Just ahir la nova denominació de l'idioma de la Franja prengué estatus d'oficialitat

19946

Algunes famílies de la Franja amb camisetes reivindicatives on es llegeix 'continuo parlant català'

Aragó pel català

MÉS ha fet efectiu el seu registre d'una proposició no de llei per a demanar al Parlament balear que interposi un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües d'Aragó. Segons el parer del grup nacionalista, la nova norma no respecta «la denominació científica del català», ni tampoc la dignitat dels seus parlants.

La coalició ecosobiranista explicà fa uns dies que el seu propòsit amb aquesta iniciativa a la Cambra balear era «defensar els drets lingüístics i la dignitat de la llengua a tot el domini lingüístic català», davant l'entrada en vigor de la norma autonòmica que designa l'idioma de la Franja com a 'llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental' (LAPAO).

En la seva iniciativa, els econacionalistes subratllen que «la comunitat acadèmica internacional té establert que el català és la llengua parlada a les Illes Balears, la Franja d'Aragó, Catalunya, Catalunya Nord, l'estat d'Andorra, el País Valencià, la comarca del Carxe i l'Alguer».

Per això, també proposa que el Parlament balear insti al Govern central i a la Comissió Europea a «actuar per a garantir la protecció i la dignitat de la llengua catalana a l'Aragó i a tots els països de parla catalana».

Ja és oficial

Precisament ahir, prengué rang d'oficialitat la reforma de la llei de llengües de l'Aragó, que deroga la que va aprovar el 22 de desembre de 2009 el govern socialista de Marcelino Iglesias sobre l'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'aquell territori.

La nova llei es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del PP i el Partit Aragonès (PAR), tot i la ferma oposició de la resta de formacions polítiques i d'entitats acadèmiques i culturals de tot el domini lingüístic català, i ha generat mostres de rebuig a molts d'àmbits.

La reforma de la llei de llengües de l'Aragó entra en vigor un mes després de la publicació al Butlletí Oficial aragonès, el 24 de maig. Com a reforma legislativa, també va haver d'aparèixer al Butlletí Oficial de l'Estat, i ho féu el 10 de juny.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Do not visit Majorca, fa mes de 7 anys

Està mal plantejat la demanda, se ha demanar que li canviïn el
nom per "ribagorçà" a la llengua de la Franja,
i la altra llengua del Pirineu, se li pot donar el nom de "bearnès".

Els principals dialectes i subdialectes de la nostra llengua són:
alacantí, alguerès, andorrà, apitxat, barcelonès, capcinès, castellonenc, català, eivissenc, lleidetà, mallorquí, menorquí, pallarès, ribagorçà, rossellonès, salat, tarragonès, tortosí, xipellà.

Referent àl país que se anomena "Aragó", en principi està dins
la actual Navarra i actualment només seria la actual província
de Osca. Per tant Saragossa i Terol no són aragonesos.
Terol forma més part de Castelló que de la part de Castella,
encara que estigui més assimilada i envaïda per els castellans.

Valoració:0menosmas
Per Cabrit, fa mes de 7 anys

@això i Concís

Teniu raó. És una espècie d´impuls morbos que no puc evitar. Però és molt divertit.
De fet és el meu leiv motiv.
Domés prec a Deu que Db digital no desaparegui. La meva vida perdria tot el sentit.

Valoració:1menosmas
Per Mallorqui, fa mes de 7 anys

Benvolgut amic,Tu no em coneixes i jo tampoc et conec. Aquesta carta va dirigida a tu, com podria anar dirigida a un altre com tu. Si l’has rebuda tu, enhorabona, tota teva; et demano la facis arribar als altres.
Si et fixes, l’he escrita en la modalitat de català més principatina o més barcelonina, que és la que s’acosta més al “standard”, perquè ens poguem entendre millor, per si de cas els meus “dialectismes” et poden complicar la lectura, perquè el que més m’interessa és el fons del meu missatge, no la forma. De totes formes, el meu “dialecte” (antiga llengua amb gramàtiques i diccionaris propis, més antics que els de la teva) forma part de la teva llengua, o això diuen els científics-lingüistes, i no estaria malament que, com a mostra de respecte, com així fem nosaltres a vosaltres, i d’educació, fessis un esforç per entendre’l.
Però, amic català, no et preocupis, els mallorquins sempre ens hem sabut fer entendre i sempre ens hem amoldat a allò que feien els que venien de fora de Mallorca; suposo que és per l’hospitalitat que sempre ens ha caracteritzat, o per la bona educació, o pel motiu que sigui, però sempre hem sigut així.
Serveixi aquesta carta com a mitjà d’informació del que estem patint a les Illes Balears. I dic Illes Balears, com podria ir Balears o Arxipièlag Baleàric, perquè és el nostre nom. Vosaltres les coneixeu més com “Les Illes”, “les nostres Illes”, “Catalunya Insular” o “Part insular dels Països Catalans”. Et sona més així? Ens sitúes al Mediterrani? Doncs perfecte.
El que et deia: no sé si saps que a les Balears estem patint una cosa que es diu anexionisme, és a dir, que ens volen anexionar, com en Hitler va fer amb Àustria fa ja 70 anys més o manco, el famós Anschluss, com deien els alemanys “Heim ins Reich” (el poble dins l’imperi seria una traducció més o manco exacte), als “Països Catalans”. Com que la denominació és de “Països Catalans”, em suposo que deu tenir a veure alguna cosa amb vosaltres els catalans. Bé, vosaltres no sé, però si amb els vostres polítics al menys.
Em fixo que un parell de partits polítics de la vostra “nació” (m’he enterat de que sou nació, enhorabona) demanen integracions dins els Països Catalans, creació dels Països Catalans, etc. Fonamentalment, un d’ells, que nom “Esquerra Republicana de Catalunya”, d’ara a endavant “ERC”. Pel que pareix, aquest partit, també té una delegació a València, que nom “Esquerra Republicana del País Valencià”, però a Balears nom “E.R. de Catalunya”, és a dir, no ha canviat el seu nom pel de “E.R. de les Illes Balears”, per exemple. No ho entenc. Podries tu, ciutadà català anònim, fer la consulta al Sr. Carod-Rovira o al Sr. Puigcercós, si us plau? Jo no sóc cap il.lustrat en geografia, però crec que les Illes Balears no formem part, encara, de Catalunya, per tant, crec que una mica de respecte ens mereixem. Has d’entendre, estimat ciutadà català anònim, que això “canta” molt, o no?
Com anava dient, aquest partit demana la integració de les Balears dins els “Països Catalans” i dona una bestialitat de subvencions a la “Obra Cultural Balear”, OCB, també batiada a Mallorca com “Obra Castellera Barcelonina” ((c) Lluís Cerdó), “Obra Cultural Barcelonina” o “Obra Catalanista Balear”, per promoure la llengua i la cultura catalanes a Balears. És a dir, estimat ciutadà català anònim, en Carod-Rovira fa servir diners dels teus impostos per a subvencionar una quinta columna pancatalanista dintre de les Balears que demana l’anexió de les Balears als Països Catalans i ens proclama de cultura catalana. Ho saps això? Estaves enterat? Ah, no, que a Catalunya patiu una semi-censura informativa que no et permet enterar-te de segons quines notícies. Doncs, ara, ja ho saps, i espero que actuis en conseqüència.
També vull que sàpigues que un dels membres de dit partit, un tal Joan Puig (et sona?), va ésser el primer invasor institucional d’un territori balear des de fa més de 70 anys, quan el capità Bayo va intentar invaïr les Illes Balears a la Guerra Civil per incorporar-les a aquell “Estat Català”. És trist, però les darreres invasions sempre ens han vengut des de Barcelona. No sé si ens teniu mania o si voleu res de les Balears, o si ens estimeu moltíssim o què, però això ja cansa un poc. Crec que demanant les coses amb educació, potser, només potser, podríeu aconseguir alguna cosa de forma eficaç.Nosaltres no demanem, no com feu vosaltres, cap anexió de territori que abans havia sigut nostre. Primer, permet-me puntualitzar, les Balears MAI han format part de Catalunya. En canvi, territoris que vosaltres anomeneu “Catalunya Nord” i que reclameu com a vostres, SI QUE HAN FORMAT PART de l’antic Regne de les Mallorques, però no ens dediquem a demanar el seu retorn i la seva propietat baleàrica. Una mica d’història, estimat ciutadà català, et convé saber. Ah, no, que a vosaltres us tergiversen els llibres i us ensenyen una història manipulada, em sap greu. Demana responsabilitats ALS POLÍTICS QUE TU VOTES cada 4 anys, ells en són culpables d’això.Dic que espero que actuis en conseqüència, perquè si tu votes a la gent d’ERC i tenen poder, sigui al parlament de Catalunya, sigui al parlament a Madrid, això ens afecta a les Balears, i com que ens afecta, perjudica la nostra llibertat i la nostra autonomia dins l’Estat Espanyol. Així que, en nom de la nostra autonomia i de la nostra llibertat, i per RESPONSABILITAT, et demano que no votis a ERC i no els donis suport, perquè això ens afecta a les Balears i ens perjudica.Et faig responsable a tu i als teus, i us declaro culpables i com a tal, mereixedors de càstig (de qualsevol forma), si seguiu votant a ERC, i com a tal, mereixedors del meu despreci més absolut. Ara estic en contra dels (pan)catalanistes, i no mesclo catalans amb (pan)catalanistes, però si seguiu votant a ERC, sereu igual de còmplices, igual de culpables, i en sereu responsables igual que els membres del partit al que voteu.
Vosaltres sabreu el que feu. Preneu nota i espero que, per amabilitat i respecte entre nacions (nosaltres també som nació), aprecieu la meva carta i tengueu sentit de la responsabilitat i obreu en conseqüència i ens respecteu com a poble germà vostre que som. I entre germans, ens hem de comportar i saber respectar (com nosaltres, els baleàrics sempre hem fet cap a vosaltres).Espero me sàpigues disculpar si he comès alguna errada a l’hora d’escriure i acceptis les meves disculpes, i el meu apreci cap a vosaltres, com a poble emprenedor i treballador que sou, sempre intentant estar a la vanguàrdia de l’Estat Espanyol.Una aferrada.

Valoració:2menosmas
Per Concís, fa mes de 7 anys

@ Cabrit, dissimula molt bé aquesta indiferència que diu que té.

Valoració:1menosmas
Per Biel, fa mes de 7 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, etc.

Valoració:1menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 7 anys

psan.cat/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf


www.tot-catalunya.cat


"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya"

Valoració:-1menosmas
Per transcriptor, fa mes de 7 anys

Del blog de Joan Calsapeu:


Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, vindicador dels Països Catalans, independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”


Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”


http://joancalsapeu.blogspot.com.es/2011/04/el-felanitx-republica-de-pere-oliver.html

Valoració:1menosmas
Per transcriptor, fa mes de 7 anys

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:-1menosmas
Per això, fa mes de 7 anys

Cabrit: per vist que no et fa fred ni calor,comentes en tot el que fa referència al català.Una mica contradicotri,no troves?Les noticies sobre coses que no em fan ni fred ni calor,ni tan sols les llegeixo, i molt menys faig comentaris.

Valoració:7menosmas
Per Cabrit, fa mes de 7 anys

@Concís

Catalonia no em produeix cap sensació. Ni fred ni calor. Com si em xerren de Madrid, Oporto o Berlin. Exactament lo mateix. El que fa pena és la colla de mallorquins catalanofilics que han estudiat allà i els han menjat es capet. Com si un GC de Extremadura ve aqui i es pensa que això és ca seva. Lo mateix. Catalonia independent? Demà. M´en fot. Ara bé, ja podeu partir cap allà tots els menjaculs pancatalanistes. Fòbia? no, estimat. No sou tan importants.
Que tengui un bon fosquet.

Valoració:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris