algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

El Govern deixa en no-res el requisit del català en el concurs de trasllat de funcionaris

El BOIB publica la convocatòria i les bases que permetran cobrir 867 llocs a través de la mobilitat interna dels funcionaris. Només en 100 places es demana el coneixement de la llengua pròpia

El Govern Bauzá deixa en no-res els requisits del català en el concurs de trasllats de funcionaris. Tal com publicà dissabte el BOIB, de les 867 places que surten a concurs només 100 tenen el requisit de la llengua pròpia, que passa a ser prioritàriament un mèrit.

Segons la convocatòria, d'acord amb la disposició addicional dotzena de la Llei 3/2007, afegit pel punt 9 de l'article únic de la Llei 9/2012, de 19 de juliol, de modificació de la Llei 3/2007, com a "norma general" no s'exigeix per participar en el procediment de provisió de llocs de treball cap requisit de coneixement de llengua catalana. Així només han de complir "el requisit" els funcionaris que vulguin optar als "llocs convocats" que si el tenen establert. Ara bé, la majoria de les places, entre les quals les que tenen més responsabilitat i dotació econòmica, no tenen cap requisit relacionat amb la llengua pròpia.

En total són 100 llocs que surten a concurs intrafuncionarial en els quals es demana el requisit. Es tracta de 4 places d'auxiliars de recepció i telèfon de diverses conselleries, en les quals s'hi demana un nivell A2; un auxiliar d'atenció al públic de la secretaria general, en la qual s'hi demana un nivell B2; un lloc de cap de secció de la la unitat d'Informació i Tramit de la UDIT, en el qual s'hi exigeix el B2, i set llocs d'auxialiars d'atenció al públic de la mateixa unitat, en els quals s'hi exigeix un certificat B2. També es requereix un certificat d'assessor lingüístic o nivell C2 de català per una plaça d'assessorament lingüístic de la conselleria de Salut, i certificats entre A2 i B2 per a 82 llocs administratius de diversos centres educatius.

Alhora, es requereix un certificat C1 per una plaça d'informador cultural de l'IEC i un llicenciat en filologia catalana o equivalent per una plaça de cap de secció del mateix consorci. El concurs també inclou una plaça d'administratiu del SOIB, en la qual s'hi demana el nivell B2; i, finalment, també es demana un nivell C2 per una plaça de cap d'assessorament del departament lingüístic de les illes.

Un mèrit
L'acreditació de nivells de coneixement de llengua catalana és considerada així, en la majoria dels casos, un mèrit. En aquest sentit, els punts que obtindran els funcionaris que acreditin els certificats oscil·laran entre el 0,5 per a l'A2 i els 2,5 per al nivell C2.

Entre les places que no requereixen cap requisit de català, criden l'atenció una plaça de tècnic superior del gavinet de presidència, en la què s'exigeix un bon nivell d'anglès i francès però no un bon nivell de català. A més, a la plaça de cap de serveis d'ensenyament de llengües estrangeres de la direcció general d'innovació, només se li exigeix el C1 d'anglès, sense fer cap referència a la llengua pròpia. Finalment, també destaca una plaça de cap de negociat de la conselleria de Turisme, en la qual s'hi exigeix un bon nivell d'anglès i d'alemany però no de català.

Segons el Govern, l'objecte d'aquesta convocatòria és proveir amb personal funcionari els llocs de treball de l'Administració vacants i dotats pressupostàriament. El concurs afecta a places funcionarials de la pràctica totalitat de les conselleries. Segons ja criticaren l'STEI-i i la resta de de sindicats aquest concurs de funcionaris provocarà "l'acomiadament de desenes d'interins".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Funalatac cuac, cuac, cuac!, fa mes de 7 anys

Amb aquest qualificatiu de "catalanufos" només queden malament els que hom escriuen: Enrevessar una paraula sense cao necssitat, només demostra agressivitat, retorçament, i a més d´això la incultura, ja que no ténen cap paraula al seu vocabulari un poc culta per aplicar, i la seva manca d´educació. Jo tenia un company de feina que era un poc "mallorquinistai dic que tenia, perque veient com es comporta aquesta gent ha vcomprès que anava errat i ara és dels nostros.

Valoració:-8menosmas
Per transcriptor, fa mes de 7 anys

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:-5menosmas
Per El Poble gros malloqui, fa mes de 7 anys

Carta per es catalanufos mallorquins renegats !!

Benvolgut amic,Tu no em coneixes i jo tampoc et conec. Aquesta carta va dirigida a tu, com podria anar dirigida a un altre com tu. Si l’has rebuda tu, enhorabona, tota teva; et demano la facis arribar als altres.
Si et fixes, l’he escrita en la modalitat de català més principatina o més barcelonina, que és la que s’acosta més al “standard”, perquè ens poguem entendre millor, per si de cas els meus “dialectismes” et poden complicar la lectura, perquè el que més m’interessa és el fons del meu missatge, no la forma. De totes formes, el meu “dialecte” (antiga llengua amb gramàtiques i diccionaris propis, més antics que els de la teva) forma part de la teva llengua, o això diuen els científics-lingüistes, i no estaria malament que, com a mostra de respecte, com així fem nosaltres a vosaltres, i d’educació, fessis un esforç per entendre’l.
Però, amic català, no et preocupis, els mallorquins sempre ens hem sabut fer entendre i sempre ens hem amoldat a allò que feien els que venien de fora de Mallorca; suposo que és per l’hospitalitat que sempre ens ha caracteritzat, o per la bona educació, o pel motiu que sigui, però sempre hem sigut així.
Serveixi aquesta carta com a mitjà d’informació del que estem patint a les Illes Balears. I dic Illes Balears, com podria ir Balears o Arxipièlag Baleàric, perquè és el nostre nom. Vosaltres les coneixeu més com “Les Illes”, “les nostres Illes”, “Catalunya Insular” o “Part insular dels Països Catalans”. Et sona més així? Ens sitúes al Mediterrani? Doncs perfecte.
El que et deia: no sé si saps que a les Balears estem patint una cosa que es diu anexionisme, és a dir, que ens volen anexionar, com en Hitler va fer amb Àustria fa ja 70 anys més o manco, el famós Anschluss, com deien els alemanys “Heim ins Reich” (el poble dins l’imperi seria una traducció més o manco exacte), als “Països Catalans”. Com que la denominació és de “Països Catalans”, em suposo que deu tenir a veure alguna cosa amb vosaltres els catalans. Bé, vosaltres no sé, però si amb els vostres polítics al menys.
Em fixo que un parell de partits polítics de la vostra “nació” (m’he enterat de que sou nació, enhorabona) demanen integracions dins els Països Catalans, creació dels Països Catalans, etc. Fonamentalment, un d’ells, que nom “Esquerra Republicana de Catalunya”, d’ara a endavant “ERC”. Pel que pareix, aquest partit, també té una delegació a València, que nom “Esquerra Republicana del País Valencià”, però a Balears nom “E.R. de Catalunya”, és a dir, no ha canviat el seu nom pel de “E.R. de les Illes Balears”, per exemple. No ho entenc. Podries tu, ciutadà català anònim, fer la consulta al Sr. Carod-Rovira o al Sr. Puigcercós, si us plau? Jo no sóc cap il.lustrat en geografia, però crec que les Illes Balears no formem part, encara, de Catalunya, per tant, crec que una mica de respecte ens mereixem. Has d’entendre, estimat ciutadà català anònim, que això “canta” molt, o no?
Com anava dient, aquest partit demana la integració de les Balears dins els “Països Catalans” i dona una bestialitat de subvencions a la “Obra Cultural Balear”, OCB, també batiada a Mallorca com “Obra Castellera Barcelonina” ((c) Lluís Cerdó), “Obra Cultural Barcelonina” o “Obra Catalanista Balear”, per promoure la llengua i la cultura catalanes a Balears. És a dir, estimat ciutadà català anònim, en Carod-Rovira fa servir diners dels teus impostos per a subvencionar una quinta columna pancatalanista dintre de les Balears que demana l’anexió de les Balears als Països Catalans i ens proclama de cultura catalana. Ho saps això? Estaves enterat? Ah, no, que a Catalunya patiu una semi-censura informativa que no et permet enterar-te de segons quines notícies. Doncs, ara, ja ho saps, i espero que actuis en conseqüència.
També vull que sàpigues que un dels membres de dit partit, un tal Joan Puig (et sona?), va ésser el primer invasor institucional d’un territori balear des de fa més de 70 anys, quan el capità Bayo va intentar invaïr les Illes Balears a la Guerra Civil per incorporar-les a aquell “Estat Català”. És trist, però les darreres invasions sempre ens han vengut des de Barcelona. No sé si ens teniu mania o si voleu res de les Balears, o si ens estimeu moltíssim o què, però això ja cansa un poc. Crec que demanant les coses amb educació, potser, només potser, podríeu aconseguir alguna cosa de forma eficaç.Nosaltres no demanem, no com feu vosaltres, cap anexió de territori que abans havia sigut nostre. Primer, permet-me puntualitzar, les Balears MAI han format part de Catalunya. En canvi, territoris que vosaltres anomeneu “Catalunya Nord” i que reclameu com a vostres, SI QUE HAN FORMAT PART de l’antic Regne de les Mallorques, però no ens dediquem a demanar el seu retorn i la seva propietat baleàrica. Una mica d’història, estimat ciutadà català, et convé saber. Ah, no, que a vosaltres us tergiversen els llibres i us ensenyen una història manipulada, em sap greu. Demana responsabilitats ALS POLÍTICS QUE TU VOTES cada 4 anys, ells en són culpables d’això.Dic que espero que actuis en conseqüència, perquè si tu votes a la gent d’ERC i tenen poder, sigui al parlament de Catalunya, sigui al parlament a Madrid, això ens afecta a les Balears, i com que ens afecta, perjudica la nostra llibertat i la nostra autonomia dins l’Estat Espanyol. Així que, en nom de la nostra autonomia i de la nostra llibertat, i per RESPONSABILITAT, et demano que no votis a ERC i no els donis suport, perquè això ens afecta a les Balears i ens perjudica.Et faig responsable a tu i als teus, i us declaro culpables i com a tal, mereixedors de càstig (de qualsevol forma), si seguiu votant a ERC, i com a tal, mereixedors del meu despreci més absolut. Ara estic en contra dels (pan)catalanistes, i no mesclo catalans amb (pan)catalanistes, però si seguiu votant a ERC, sereu igual de còmplices, igual de culpables, i en sereu responsables igual que els membres del partit al que voteu.
Vosaltres sabreu el que feu. Preneu nota i espero que, per amabilitat i respecte entre nacions (nosaltres també som nació), aprecieu la meva carta i tengueu sentit de la responsabilitat i obreu en conseqüència i ens respecteu com a poble germà vostre que som. I entre germans, ens hem de comportar i saber respectar (com nosaltres, els baleàrics sempre hem fet cap a vosaltres).Espero me sàpigues disculpar si he comès alguna errada a l’hora d’escriure i acceptis les meves disculpes, i el meu apreci cap a vosaltres, com a poble emprenedor i treballador que sou, sempre intentant estar a la vanguàrdia de l’Estat Espanyol.Una aferrada.

Valoració:-2menosmas
Per arg, fa mes de 7 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:-10menosmas
Per Ferran, fa mes de 7 anys

Això és un lingüicidi perfectament organitzat. La ideologia d'aquest Govern porta des de Felip V intentant acabar amb la llengua catalana i, ara, aprofiten la feblesa del pobre poble balear per fer el que volen. I la culpa... és dels balears per votar-los.

Valoració:-6menosmas
Per A. Gomila, fa mes de 7 anys

Jo visc a Dinamarque y me agrade sentí xarra Mallorqui ,no ia dret que cuant sintonis sa IB3 sent xarra en Catala,si jo vuig senti Catala poseria sa televissio Catalana,jo lo que vuig has que xarrin Mallorqui Baléá, lo que sempre emb xarrat a ses nostres estimades isles Baléás


http://www.youtube.com/watch?v=g-sjp1J69-Y&feature=youtu.be

Valoració:-18menosmas
Per Clareta, fa mes de 7 anys

Mallorquins, menorquins, evissencs i formenterencs, en anar a votar, hem de recordar aquells que no miren pels interessos de la nostra comunitat: ni els materials ni els culturals. Ho han ben demostrat.

Valoració:-2menosmas
Per z, fa mes de 7 anys


INDEPEDÈNCIA JA.

QUE PUTES HI FEIM A ESPANYYYYYA

HI HA NINGÚ MÉS BENEIT QUE ES MALLORQUINS ????

Valoració:-2menosmas
Per Rellotge-calendari, fa mes de 7 anys

Cada pic vos queda menys al poder. Tot el que avui destrossau es tornerà compondre demà. Tot menys la vostra repuitació, és clar. Tic, tac, tic, tac.

Valoració:1menosmas
Per xot, fa mes de 7 anys

Me parece mug bien la juzta valoracion qoe el Govern hace del Catalan. Pues no sirve hoy para poco mas que nada. Ya se dice, es una lengua "batin".

Valoració:-7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris