L'estudi que el sindicat STEI demanà a la Universitat de les Illes Balears, concretament al departament de Filologia Catalana, com a màxima entitat entesa en la matèria té una conclusió ben clara: la llengua catalana no ha assolit a les Balears el mateix grau d'ús social i oficialitat que l'altra llengua cooficial el castellà. Per tant, la conclusió de l'informe és que el procés de normalització lingüística no ha estat completat a l'Arxipèlag.
Per arribar a constatar aquesta realitat, els investigadors encarregats de l'estudi han treballat amb un munt d'indicadors, entre els quals n'hi ha que fan referència als usos interpersonals, i també a altres factors com són l'oferta d'oci i lleure i també de mitjans de comunicació que exerceixen la seva funció en la llengua pròpia de les Illes.
"L'apropiació d'una llengua, en el sentit d'esdevenir capaç d'usar-la per a comunicar-s'hi no depèn en exclusiva de l'escola. Aquesta és un factor més en un entorn social de predomini del castellà. Si es vol convertir tota la població en bilingüe per tal d'assegurar l'ús lliure i no condicionat, és necessari introduir factors compensadors, de reequilibri, i l'escola és un àmbit dels més adequats per a fer-ho possible", recull en un apartat l'informe de la UIB.
Aquestes explicacions topen de front amb el que fa la política educativa del Govern, que segons el treball ratifica i afavoreix la desigualtat. "Hi ha ciutadans que poden ser legalment monolingües -en castellà-, i en canvi altres han de ser bilingües per llei -a més de saber la seva llengua, tenen l'obligació de saber el castellà-".
Evolució en dades
L'estudi dels lingüistes de la UIB parla també recolzant-se en dades empíriques. Així, recorda una informació aportada pel CIS i relativa a 1998, en la qual es reconeixia que un 95% d'habitants de les Illes entenia, sabia parlar, llegir i escriure en castellà. Per contra, en català era només del 31 per cent.
Una altra enquesta similar, del 2010, mostra com la comprensió oral i l'expressió oral i escrita del castellà s'emmarcava en el 99 per cent de la població. Per contra, les dades del català illenc anaven del 89% en comprensió oral, fins el 50% de l'expressió escrita, manifestant així la distància entre els resultats d'ambdues llengües.
A més, els investigadors han afegit la dada de coneixement de llengües dels alumnes en arribar a la UIB. Aquí la diferència entre expressió oral catalana i castellana és de més de 16 punts a favor de la llengua forana. Pel que fa a l'escrita, varia del 78 per cent al 96.
"Qualsevol retrocés de la presència del català significaria un retrocés en la igualació d'ambdues llengües", conclou.
Altres indicadors
L'estudi incorpora a més diferents treballs d'observació amb valor indicatiu. Aquests mostren com en distints tipus d'establiments comercials no poden atendre una telefonada feta en català, i menys respondre-hi. Aquesta realitat és impensable en relació al castellà.
La realitat de la retolació de comerços i establiments o la relació entre mitjans de comunicació que treballen en castellà i en català a Balears són altres elements que, segons el departament de Filologia Catalana i Lingüística General, deixen clar que el camí per a la igualtat entre les llengües cooficials a les Illes encara no s'ha clos.
Benvolgut amic,Tu no em coneixes i jo tampoc et conec. Aquesta carta va dirigida a tu, com podria anar dirigida a un altre com tu. Si l’has rebuda tu, enhorabona, tota teva; et demano la facis arribar als altres.
Si et fixes, l’he escrita en la modalitat de català més principatina o més barcelonina, que és la que s’acosta més al “standard”, perquè ens poguem entendre millor, per si de cas els meus “dialectismes” et poden complicar la lectura, perquè el que més m’interessa és el fons del meu missatge, no la forma. De totes formes, el meu “dialecte” (antiga llengua amb gramàtiques i diccionaris propis, més antics que els de la teva) forma part de la teva llengua, o això diuen els científics-lingüistes, i no estaria malament que, com a mostra de respecte, com així fem nosaltres a vosaltres, i d’educació, fessis un esforç per entendre’l.
Però, amic català, no et preocupis, els mallorquins sempre ens hem sabut fer entendre i sempre ens hem amoldat a allò que feien els que venien de fora de Mallorca; suposo que és per l’hospitalitat que sempre ens ha caracteritzat, o per la bona educació, o pel motiu que sigui, però sempre hem sigut així.
Serveixi aquesta carta com a mitjà d’informació del que estem patint a les Illes Balears. I dic Illes Balears, com podria ir Balears o Arxipièlag Baleàric, perquè és el nostre nom. Vosaltres les coneixeu més com “Les Illes”, “les nostres Illes”, “Catalunya Insular” o “Part insular dels Països Catalans”. Et sona més així? Ens sitúes al Mediterrani? Doncs perfecte.
El que et deia: no sé si saps que a les Balears estem patint una cosa que es diu anexionisme, és a dir, que ens volen anexionar, com en Hitler va fer amb Àustria fa ja 70 anys més o manco, el famós Anschluss, com deien els alemanys “Heim ins Reich” (el poble dins l’imperi seria una traducció més o manco exacte), als “Països Catalans”. Com que la denominació és de “Països Catalans”, em suposo que deu tenir a veure alguna cosa amb vosaltres els catalans. Bé, vosaltres no sé, però si amb els vostres polítics al menys.
Em fixo que un parell de partits polítics de la vostra “nació” (m’he enterat de que sou nació, enhorabona) demanen integracions dins els Països Catalans, creació dels Països Catalans, etc. Fonamentalment, un d’ells, que nom “Esquerra Republicana de Catalunya”, d’ara a endavant “ERC”. Pel que pareix, aquest partit, també té una delegació a València, que nom “Esquerra Republicana del País Valencià”, però a Balears nom “E.R. de Catalunya”, és a dir, no ha canviat el seu nom pel de “E.R. de les Illes Balears”, per exemple. No ho entenc. Podries tu, ciutadà català anònim, fer la consulta al Sr. Carod-Rovira o al Sr. Puigcercós, si us plau? Jo no sóc cap il.lustrat en geografia, però crec que les Illes Balears no formem part, encara, de Catalunya, per tant, crec que una mica de respecte ens mereixem. Has d’entendre, estimat ciutadà català anònim, que això “canta” molt, o no?
Com anava dient, aquest partit demana la integració de les Balears dins els “Països Catalans” i dona una bestialitat de subvencions a la “Obra Cultural Balear”, OCB, també batiada a Mallorca com “Obra Castellera Barcelonina” ((c) Lluís Cerdó), “Obra Cultural Barcelonina” o “Obra Catalanista Balear”, per promoure la llengua i la cultura catalanes a Balears. És a dir, estimat ciutadà català anònim, en Carod-Rovira fa servir diners dels teus impostos per a subvencionar una quinta columna pancatalanista dintre de les Balears que demana l’anexió de les Balears als Països Catalans i ens proclama de cultura catalana. Ho saps això? Estaves enterat? Ah, no, que a Catalunya patiu una semi-censura informativa que no et permet enterar-te de segons quines notícies. Doncs, ara, ja ho saps, i espero que actuis en conseqüència.
També vull que sàpigues que un dels membres de dit partit, un tal Joan Puig (et sona?), va ésser el primer invasor institucional d’un territori balear des de fa més de 70 anys, quan el capità Bayo va intentar invaïr les Illes Balears a la Guerra Civil per incorporar-les a aquell “Estat Català”. És trist, però les darreres invasions sempre ens han vengut des de Barcelona. No sé si ens teniu mania o si voleu res de les Balears, o si ens estimeu moltíssim o què, però això ja cansa un poc. Crec que demanant les coses amb educació, potser, només potser, podríeu aconseguir alguna cosa de forma eficaç.Nosaltres no demanem, no com feu vosaltres, cap anexió de territori que abans havia sigut nostre. Primer, permet-me puntualitzar, les Balears MAI han format part de Catalunya. En canvi, territoris que vosaltres anomeneu “Catalunya Nord” i que reclameu com a vostres, SI QUE HAN FORMAT PART de l’antic Regne de les Mallorques, però no ens dediquem a demanar el seu retorn i la seva propietat baleàrica. Una mica d’història, estimat ciutadà català, et convé saber. Ah, no, que a vosaltres us tergiversen els llibres i us ensenyen una història manipulada, em sap greu. Demana responsabilitats ALS POLÍTICS QUE TU VOTES cada 4 anys, ells en són culpables d’això.Dic que espero que actuis en conseqüència, perquè si tu votes a la gent d’ERC i tenen poder, sigui al parlament de Catalunya, sigui al parlament a Madrid, això ens afecta a les Balears, i com que ens afecta, perjudica la nostra llibertat i la nostra autonomia dins l’Estat Espanyol. Així que, en nom de la nostra autonomia i de la nostra llibertat, i per RESPONSABILITAT, et demano que no votis a ERC i no els donis suport, perquè això ens afecta a les Balears i ens perjudica.Et faig responsable a tu i als teus, i us declaro culpables i com a tal, mereixedors de càstig (de qualsevol forma), si seguiu votant a ERC, i com a tal, mereixedors del meu despreci més absolut. Ara estic en contra dels (pan)catalanistes, i no mesclo catalans amb (pan)catalanistes, però si seguiu votant a ERC, sereu igual de còmplices, igual de culpables, i en sereu responsables igual que els membres del partit al que voteu.
Vosaltres sabreu el que feu. Preneu nota i espero que, per amabilitat i respecte entre nacions (nosaltres també som nació), aprecieu la meva carta i tengueu sentit de la responsabilitat i obreu en conseqüència i ens respecteu com a poble germà vostre que som. I entre germans, ens hem de comportar i saber respectar (com nosaltres, els baleàrics sempre hem fet cap a vosaltres).Espero me sàpigues disculpar si he comès alguna errada a l’hora d’escriure i acceptis les meves disculpes, i el meu apreci cap a vosaltres, com a poble emprenedor i treballador que sou, sempre intentant estar a la vanguàrdia de l’Estat Espanyol.Una aferrada.