nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

L'informe de la UIB constata que la igualtat entre llengües encara queda lluny

L'estudi que el sindicat STEI demanà a la Universitat de les Illes Balears, concretament al departament de Filologia Catalana, com a màxima entitat entesa en la matèria té una conclusió ben clara: la llengua catalana no ha assolit a les Balears el mateix grau d'ús social i oficialitat que l'altra llengua cooficial el castellà. Per tant, la conclusió de l'informe és que el procés de normalització lingüística no ha estat completat a l'Arxipèlag.

Per arribar a constatar aquesta realitat, els investigadors encarregats de l'estudi han treballat amb un munt d'indicadors, entre els quals n'hi ha que fan referència als usos interpersonals, i també a altres factors com són l'oferta d'oci i lleure i també de mitjans de comunicació que exerceixen la seva funció en la llengua pròpia de les Illes.

"L'apropiació d'una llengua, en el sentit d'esdevenir capaç d'usar-la per a comunicar-s'hi no depèn en exclusiva de l'escola. Aquesta és un factor més en un entorn social de predomini del castellà. Si es vol convertir tota la població en bilingüe per tal d'assegurar l'ús lliure i no condicionat, és necessari introduir factors compensadors, de reequilibri, i l'escola és un àmbit dels més adequats per a fer-ho possible", recull en un apartat l'informe de la UIB.

Aquestes explicacions topen de front amb el que fa la política educativa del Govern, que segons el treball ratifica i afavoreix la desigualtat. "Hi ha ciutadans que poden ser legalment monolingües -en castellà-, i en canvi altres han de ser bilingües per llei -a més de saber la seva llengua, tenen l'obligació de saber el castellà-".

Evolució en dades
L'estudi dels lingüistes de la UIB parla també recolzant-se en dades empíriques. Així, recorda una informació aportada pel CIS i relativa a 1998, en la qual es reconeixia que un 95% d'habitants de les Illes entenia, sabia parlar, llegir i escriure en castellà. Per contra, en català era només del 31 per cent.

Una altra enquesta similar, del 2010, mostra com la comprensió oral i l'expressió oral i escrita del castellà s'emmarcava en el 99 per cent de la població. Per contra, les dades del català illenc anaven del 89% en comprensió oral, fins el 50% de l'expressió escrita, manifestant així la distància entre els resultats d'ambdues llengües.

A més, els investigadors han afegit la dada de coneixement de llengües dels alumnes en arribar a la UIB. Aquí la diferència entre expressió oral catalana i castellana és de més de 16 punts a favor de la llengua forana. Pel que fa a l'escrita, varia del 78 per cent al 96.

"Qualsevol retrocés de la presència del català significaria un retrocés en la igualació d'ambdues llengües", conclou.

Altres indicadors
L'estudi incorpora a més diferents treballs d'observació amb valor indicatiu. Aquests mostren com en distints tipus d'establiments comercials no poden atendre una telefonada feta en català, i menys respondre-hi. Aquesta realitat és impensable en relació al castellà.

La realitat de la retolació de comerços i establiments o la relació entre mitjans de comunicació que treballen en castellà i en català a Balears són altres elements que, segons el departament de Filologia Catalana i Lingüística General, deixen clar que el camí per a la igualtat entre les llengües cooficials a les Illes encara no s'ha clos.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Carta a un ciutadà català,, fa mes de 7 anys

Benvolgut amic,Tu no em coneixes i jo tampoc et conec. Aquesta carta va dirigida a tu, com podria anar dirigida a un altre com tu. Si l’has rebuda tu, enhorabona, tota teva; et demano la facis arribar als altres.
Si et fixes, l’he escrita en la modalitat de català més principatina o més barcelonina, que és la que s’acosta més al “standard”, perquè ens poguem entendre millor, per si de cas els meus “dialectismes” et poden complicar la lectura, perquè el que més m’interessa és el fons del meu missatge, no la forma. De totes formes, el meu “dialecte” (antiga llengua amb gramàtiques i diccionaris propis, més antics que els de la teva) forma part de la teva llengua, o això diuen els científics-lingüistes, i no estaria malament que, com a mostra de respecte, com així fem nosaltres a vosaltres, i d’educació, fessis un esforç per entendre’l.
Però, amic català, no et preocupis, els mallorquins sempre ens hem sabut fer entendre i sempre ens hem amoldat a allò que feien els que venien de fora de Mallorca; suposo que és per l’hospitalitat que sempre ens ha caracteritzat, o per la bona educació, o pel motiu que sigui, però sempre hem sigut així.
Serveixi aquesta carta com a mitjà d’informació del que estem patint a les Illes Balears. I dic Illes Balears, com podria ir Balears o Arxipièlag Baleàric, perquè és el nostre nom. Vosaltres les coneixeu més com “Les Illes”, “les nostres Illes”, “Catalunya Insular” o “Part insular dels Països Catalans”. Et sona més així? Ens sitúes al Mediterrani? Doncs perfecte.
El que et deia: no sé si saps que a les Balears estem patint una cosa que es diu anexionisme, és a dir, que ens volen anexionar, com en Hitler va fer amb Àustria fa ja 70 anys més o manco, el famós Anschluss, com deien els alemanys “Heim ins Reich” (el poble dins l’imperi seria una traducció més o manco exacte), als “Països Catalans”. Com que la denominació és de “Països Catalans”, em suposo que deu tenir a veure alguna cosa amb vosaltres els catalans. Bé, vosaltres no sé, però si amb els vostres polítics al menys.
Em fixo que un parell de partits polítics de la vostra “nació” (m’he enterat de que sou nació, enhorabona) demanen integracions dins els Països Catalans, creació dels Països Catalans, etc. Fonamentalment, un d’ells, que nom “Esquerra Republicana de Catalunya”, d’ara a endavant “ERC”. Pel que pareix, aquest partit, també té una delegació a València, que nom “Esquerra Republicana del País Valencià”, però a Balears nom “E.R. de Catalunya”, és a dir, no ha canviat el seu nom pel de “E.R. de les Illes Balears”, per exemple. No ho entenc. Podries tu, ciutadà català anònim, fer la consulta al Sr. Carod-Rovira o al Sr. Puigcercós, si us plau? Jo no sóc cap il.lustrat en geografia, però crec que les Illes Balears no formem part, encara, de Catalunya, per tant, crec que una mica de respecte ens mereixem. Has d’entendre, estimat ciutadà català anònim, que això “canta” molt, o no?
Com anava dient, aquest partit demana la integració de les Balears dins els “Països Catalans” i dona una bestialitat de subvencions a la “Obra Cultural Balear”, OCB, també batiada a Mallorca com “Obra Castellera Barcelonina” ((c) Lluís Cerdó), “Obra Cultural Barcelonina” o “Obra Catalanista Balear”, per promoure la llengua i la cultura catalanes a Balears. És a dir, estimat ciutadà català anònim, en Carod-Rovira fa servir diners dels teus impostos per a subvencionar una quinta columna pancatalanista dintre de les Balears que demana l’anexió de les Balears als Països Catalans i ens proclama de cultura catalana. Ho saps això? Estaves enterat? Ah, no, que a Catalunya patiu una semi-censura informativa que no et permet enterar-te de segons quines notícies. Doncs, ara, ja ho saps, i espero que actuis en conseqüència.
També vull que sàpigues que un dels membres de dit partit, un tal Joan Puig (et sona?), va ésser el primer invasor institucional d’un territori balear des de fa més de 70 anys, quan el capità Bayo va intentar invaïr les Illes Balears a la Guerra Civil per incorporar-les a aquell “Estat Català”. És trist, però les darreres invasions sempre ens han vengut des de Barcelona. No sé si ens teniu mania o si voleu res de les Balears, o si ens estimeu moltíssim o què, però això ja cansa un poc. Crec que demanant les coses amb educació, potser, només potser, podríeu aconseguir alguna cosa de forma eficaç.Nosaltres no demanem, no com feu vosaltres, cap anexió de territori que abans havia sigut nostre. Primer, permet-me puntualitzar, les Balears MAI han format part de Catalunya. En canvi, territoris que vosaltres anomeneu “Catalunya Nord” i que reclameu com a vostres, SI QUE HAN FORMAT PART de l’antic Regne de les Mallorques, però no ens dediquem a demanar el seu retorn i la seva propietat baleàrica. Una mica d’història, estimat ciutadà català, et convé saber. Ah, no, que a vosaltres us tergiversen els llibres i us ensenyen una història manipulada, em sap greu. Demana responsabilitats ALS POLÍTICS QUE TU VOTES cada 4 anys, ells en són culpables d’això.Dic que espero que actuis en conseqüència, perquè si tu votes a la gent d’ERC i tenen poder, sigui al parlament de Catalunya, sigui al parlament a Madrid, això ens afecta a les Balears, i com que ens afecta, perjudica la nostra llibertat i la nostra autonomia dins l’Estat Espanyol. Així que, en nom de la nostra autonomia i de la nostra llibertat, i per RESPONSABILITAT, et demano que no votis a ERC i no els donis suport, perquè això ens afecta a les Balears i ens perjudica.Et faig responsable a tu i als teus, i us declaro culpables i com a tal, mereixedors de càstig (de qualsevol forma), si seguiu votant a ERC, i com a tal, mereixedors del meu despreci més absolut. Ara estic en contra dels (pan)catalanistes, i no mesclo catalans amb (pan)catalanistes, però si seguiu votant a ERC, sereu igual de còmplices, igual de culpables, i en sereu responsables igual que els membres del partit al que voteu.
Vosaltres sabreu el que feu. Preneu nota i espero que, per amabilitat i respecte entre nacions (nosaltres també som nació), aprecieu la meva carta i tengueu sentit de la responsabilitat i obreu en conseqüència i ens respecteu com a poble germà vostre que som. I entre germans, ens hem de comportar i saber respectar (com nosaltres, els baleàrics sempre hem fet cap a vosaltres).Espero me sàpigues disculpar si he comès alguna errada a l’hora d’escriure i acceptis les meves disculpes, i el meu apreci cap a vosaltres, com a poble emprenedor i treballador que sou, sempre intentant estar a la vanguàrdia de l’Estat Espanyol.Una aferrada.

Valoració:0menosmas
Per Biel, fa mes de 7 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

Valoració:0menosmas
Per MENTIDAS CATALANISTES., fa mes de 7 anys

MENTIDAS CATALANISTES.

Sa primera gramàtica d'es mallorquí se va púbblica a n'es 1835, no essênd fins 1918, vuytanta tres añs después, cuand es químic Pompeu Fabra va púbblica sa primera gramàtica de sa llengo catalana. Es mallorquí procedex d'es matex trónc llingüístic qu'es català, emb una gran similitud fonètica entre élls, d'aqui qu'ets habitans mallorquins y catalans s'entenguin.

Com molt bé demostra "El Llibre dels feyts del Rey en Jacme", (cronica de sa conquista), Jaume I se va entendre sensê necessidat de cap intérprete emb sa gent principal autòctona de Mallorca, es cuals li donaren tot es séu apoyo a s’assalt de sa ciutad de Palma en mans musulmanas. Per s’acord de sa Pau de Castellitx, sa pobblació judeo/cristiana de Mallorca no va lutxà contra s’invassó; al contrari se va alià emb éll per integra es réyne de Mallorca a sa cristiandat. Per lo tant es mallorquí no prove de sa llengo duyta p'es catalans. ¿O es que aquí domés se xerrava árabè, cuand resultava que sa pobblació musulmana éra minoría?, (Se li dona es nom de mallorquí a sa llengo perque esteym xerrand d'es réyne de Mallorca, titulació que va durà fins sa primera repúbblica española a n'es 1873. Avuy en día es més apropiad xerrà de llengo baléà, pues s’estructura llingüística es sa matéxa a totas sas Baléàs, a sa vegada molt diferent de sa catalana).

Valoració:-12menosmas
Per transcriptor, fa mes de 7 anys

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:-13menosmas
Per Vatua el món sagrant, fa mes de 7 anys

Mos volen fer creure que Mallorquins/Balears i catalans sempre hem estat "cul i merda" , però sa realitat va ser un altra, repasau s'historia, ambició, manipulació i invasió (armada,assassinat i extermini,batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349)).. som mallorquins.. som balears ...mai, mai catalans ni de s'invent d'es països (pastïssos) catalans, barco a tot pancatalanisme au a fotrerse catalanufots !!

Sa tesis de Mossen Alcover...¿QUIN DRET HO CATEGORIA LITERARIA TÈ ES CATALÀ DEMUNT ES BALEAR O ES VALENÇIÀ? ABSOLUTAMENT CAP.

http://img850.imageshack.us/img850/8339/noensrepresenta.jpg

Valoració:-6menosmas
Per Foner Vermell i Negre,, fa mes de 7 anys


Es deliri geogràfic que s'han inventat sota amb es nom de Països Catalans es una entelèquia imperialista imaginàriament configurada per sa Comunitat Valenciana, ses illes Balears, la franja oriental d'Aragó, part de Múrcia, es departament francès dels Pirineus Orientals, i l'Alguer italià (el que l'ideòleg del nacionalisme, Pere Màrtir Rossell i Vilar, va batejar en els seus escrits com «Imperi Català»). Perquè el catalanisme identifica llengua amb nació, en sospitosa sintonia amb aquell lema esgrimit per Adolf Hitler per justificar davant l'opinió pública internacional la seva invasió i annexió dels territoris germanòfons d'Àustria, Txecoslovàquia i els Sudets, poc abans de sa Segona Guerra Mundial: Eine Sprache, eine Nation ('una llengua, una nació')..coses de sa història, sa lluita per es poder. Catalans aneu a tocar els collons a ca vostra .. sempre ficant on no vos criden, aneu a porgar fum aquí a ses nostres illes està creixent un anticatalanisme cada dia mes gran per lo manipuladors que sou !! fora arruix tot pancatalanisme , Mallorca i Balears mai formarà part des vostro somni.. per que no ho sentim ni ho sentirem mai.. barco, Som Mallorquins Balears .. mai, catalanites aneu a tocar es collons a ca vostra. Au porgar fum..

Valoració:-2menosmas
Per arg, fa mes de 7 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:1menosmas
Per Somera Rossa, fa mes de 7 anys

Jo vull veure les pel·lícules d'IB3 en català i no puc. És més, fa dos anys podia fer-ho i ara no. I això que s'omplen la boca de dir que donen llibertat de triar. Ells, els que hi ha ara, els del PP, varen llevar l'opció de què la gent pogués triar en quina llengua volia sentir la pel·lícula. La universitat té tota la raó, es necessita ser curt de gambals per no veure-ho.

Valoració:-2menosmas
Per My taylor is rich, fa mes de 7 anys

Quan no tenen arguments es dediquen a escampar merda.
Aquests polítics són talibans. No creuen les evidències cièntifiques ni empíriques, però tenen la seva FE i això els hi basta.
I encara hi ha gent que els vota!!!

Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris