algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

La UIB exigeix un canvi del seu model de finançament

20504

Bauzá i Huguet, ahir a la UIB.

P.Bota

La Universitat de les Illes Balears (UIB) exigeix un canvi del seu model de finançament per poder obtenir més recursos del Govern i assegurar-se el pagament del deute de l'Executiu, que actualment està en 23 milions d'euros. Així ho exposà ahir el nou rector de la UIB, Llorenç Huguet (Ferreries, 1952), durant el seu discurs en la presa possessió del càrrec que se celebrà al campus de Palma.

La UIB obté un 60% dels seus ingressos a través de la transferència nominativa que en fa el Govern, si bé la mitjana espanyola està en un 78%. A això cal sumar-hi que en els darrers quatre anys l'aportació de la CAIB s'ha reduït fins un 25%, mentre l'alumnat s'ha incrementat en un 10%. Això ha suposat que la transferència per estudiant hagi passat dels 4.962 euros el 2009, als 3.763 euros actuals. Això vol dir que en quatre anys es destinen 1.199 euros menys per a la formació de cada estudiant.

La proposta del rector per evitar que no s'inverteixi i això provoqui unes conseqüències "letals", com ell mateix advertí, passa per un nou model de finançament basat en quatre eixos. El primer d'ells és aconseguir un finançament per la UIB que s'iguali amb la mitjana espanyola. Com a segon punt, per ajudar a l'estabilitat econòmica de la institució; aposta per establir amb el Govern un contracte programa a quatre anys vista, "on es reflecteixin els compromisos acadèmics pactats, amb la corresponent partida pressupostària". El tercer punt a tenir en compte és el deute. Huguet aposta per "periodificar la recuperació del deute pendent, per poder satisfer també els deutes als proveïdors i regularitzar la gestió dels fons dels projectes de recerca". Per últim, la Universitat es compromet a assumir el compromís de la priorització i contenció de la despesa, així com el de la rendició de comptes.

Segons el nou rector, la seva proposta d'aquest nou model econòmic està feta des de la "raó i des de la necessitat". I afegí que "senyor president, us oferim lleialtat institucional, que només tindrà per límits la defensa de l'autonomia universitària i l'acompliment dels Estatuts".

Un discurs sense cap compromís
El president del Govern, José Ramón Bauzá, durant el seu discurs després de què Huguet hagués pres possessió del càrrec, destacà la relació entre l'educació i la realitat econòmica, laboral, social i empresarial que l'envolta. Així mateix explicà que el coneixement és "el motor econòmic més potent que existeix i, sobretot, el més sostenible" i incidí que l'educació és el "software" de la societat. Durant els sis minuts que durà la intervenció del president, en cap moment parlà de la situació econòmica de la UIB. Tot i que Bauzá no es mullà durant el seu discurs sobre la situació econòmica de la institució, fonts de la Direcció General d'Universitats confirmaren a aquest diari que no estan tancats a res i que veuen amb bon ulls la proposta del contracte programa.

Bauzá tingué un record per la rectora Montserrat Casas de qui assegurà que "que va ser una rectora intel·lectualment modèlica i d'un compromís ferm i valent amb la universitat".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Embafat, fa mes de 7 anys

Només de veure aquest engominat estirat ja et quedes ambafat.

Valoració:5menosmas
Per ianekin, fa mes de 7 anys

La UIB i la CAIB sencera necessiten un nou model de finançament. I aquest ase de'n Baussà amb els seus discursets monos però buits de tot contingut com sempre. Ai! Te feina el rector, pobre!

Valoració:6menosmas
Per pere pau, fa mes de 7 anys

Era necessari que a sa fotografia que il·lustra sa notícia hi aparegués s'annerot? Ja heu fet que es cafè me caigués emplomat

Valoració:8menosmas
Per jrbs, fa mes de 7 anys

I de veritat creis que Bauzà sap qui era Ramon Llull i el que representa a l'història d'aquestes illes?
Sempre pot consultar en Delgado i en Campos

Valoració:9menosmas
Per Concís, fa mes de 7 anys

És dificil per a una universitat créixer i consolidar-se si pertany a una comunitat que ha d'enviar bona part dels impost que paguen els seus ciutadans a fora perquè es mantenguin altres comunitats avesades al subsidi.

Valoració:17menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris