algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

«No jugueu amb el futur dels nostres fills»

Les associacions de pares i mares d’alumnes de Menorca critiquen públicament el Tractament Integrat de Llengües (TIL) que impulsa la Conselleria

20156

Els pares volen preservar l'ensenyament com una clau de futur per als seus fills.

Miquel A.Cañellas

La mala maror evidenciada últimament entre els professionals de l'educació i els responsables polítics de gestionar aquesta àrea ha anat en augment, fins arribar a una situació en la qual és probable que el pròxim curs escolar comenci marcat per una aturada amb caràcter indefinit per part dels docents.

En tot aquest context d'enfrontaments, els pares no han mantingut una actitud asèptica. És cert que tot el curs ha estat marcat per una certa tensió als centres educatius, i ja des dels primers moments, nombrosos pares s'han involucrat en les assemblees dels centres, per voler saber amb més exactitud quins són els problemes que amenacen l'ensenyament que ha de convertir-se en una clau de futur per als seus fills.

En una línia continuista d'això, i amb l'entrada en escena del polèmic Decret de Llengües (TIL), de cada dia són més els progenitors que, a títol personal, o bé mancomunats al voltant de les assemblees de les associacions de pares i mares d'alumnes, deixen sentir els seus seriosos dubtes pel que fa a la conveniència de l'entrada en vigor en els actuals termes del projecte del trilingüisme.

Aquest és el cas de les APIMAs de Menorca, qui convocades per la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Menorca (FAPMA), han redactat un text exposant les seves valoracions sobre el TIL.

Un sistema contraproduent

Els pares menorquins consideren que el projecte que ara defensa la ciutadellenca Joana Maria Camps "banalitza l'aprenentatge de l'anglès", en el sentit que el nivell B2 que s'exigeix al professorat és "absolutament insuficient per fer una classe de qualitat". A més, opinen que és "contraproduent", perquè consideren que l'objectiu d'incrementar la competència lingüística dels alumnes "no depèn de més normes, sinó de més recursos".

Així mateix, valoren que el decret de llengües és fruit de la "improvisació" i, per tant, de la irresponsabilitat; a la qual cosa s'ha d'afegir que disminueix la presència de la llengua pròpia de les Illes.

"La major presència del català a les aules garanteix un aprenentatge igualitari del català i el castellà, com s'ha demostrat abastament. Disminuint les hores de català es perd aquesta garantia", consideren.

Fracàs escolar

Per als pares menorquins, el TIL és un decret "fet de cara a la galeria", i a més, no contribuirà a assolir l'objectiu que diu que persegueix i generarà més fracàs escolar.

La frivolitat reclama responsabilitat, i en motiu d'això, i ja que el propi TIL contempla la "participació" dels pares i mares, afirmen al document que la millor manera de minimitzar l'impacte del decret és donar suport als equips directius que proposin un projecte lingüístic basat en la via extraordinària prevista al famós article 20.

A més d'això, resulta d'utilitat expressar el rebuig al Decret en les successives consultes no vinculants que s'estan convocant als centres, així com acompanyar aquest rebuig d'un posicionament públic, en la línia del que han fet ja nombrosos centres d'arreu de Balears, en forma de comunicacions i cartes als mitjans o a la Conselleria.

També recomanen votar en contra, als consells escolars, de qualsevol projecte lingüístic que desplegui la via ordinària del TIL.

A més, les famílies posaran en marxa altres mesures -que anunciaran oportunament- de sensibilització i mobilització, per tal d'aconseguir "la retirada del decret i evitar que es jugui amb l'educació dels nostres fills".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per arg, fa mes de 7 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:1menosmas
Per hota, fa mes de 7 anys

Lo important es aorendre. La llengua es un vehicle, uns eine, pero no, els mestrets d avui estan hiperpolitizats per un sindicat radical catalibanizat i s han convertit en apostols del catala. I aixo a un territori que no es Catalunya. Es senzillament increible.

Valoració:-5menosmas
Per boixus, fa mes de 7 anys

A Eivissa, ja férem claustres, CCPs i reunions la setmana passada, i a molts centres hi hagué un suport majoritari a la vaga indefinida. En d'atres no tant si es feia ara en juny-juliol, però puntualitzaren que si es feia al setembre, en donarien més.

Per cert, a les Pitiüses, des de la plataforma Professorat Preocupat, estam intentant coordinar-nos amb els companys de la plataforma Crida de Mallorca –a través de correus, dels fórums educatius, del facebook, etc.– i encara a dia d'avui no hem rebut cap resposta. Per què?

Valoració:6menosmas
Per La veu del seny, fa mes de 7 anys

El pitjor que li pot passar a un tema és convertir-se en bandera partidista.

Ai, llengua nostra, per què t'ha tocat aquest paper desgraciat?

En sortirem a pesar dels partits polítics i dels polítics.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris