nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

El PP no vol “atacar” la unitat de la llengua

Els populars diuen que només cerquen “conservar” les modalitats davant una “estandardització que no és nostra”

20842

Jeroni Salom, president del PP de Mallorca.

Arxiu

Jeroni Salom, president del PP de Mallorca, assegurà ahir que "ningú no vol atacar la unitat de la llengua", sinó "conservar i protegir les modalitats insulars" davant "una estandardització que no és la nostra". Aquestes declaracions es produeixen després de la polèmica generada per l'anunci del Govern Bauzá que subvencionarà amb 70.000 euros els llibres de text en modalitats balears.

El dirigent popular asseverà que des del partit "no s'entén tant d'enrenou", ja que des del "primer minut" el PP ha defensat la "potenciació i preservació de les nostres modalitats lingüístiques, una cosa que s'ha de fer des del Govern balear, que és el que en té competències, i sense, per suposat, pretendre lluitar contra la unitat de la llengua".

"Els mallorquins, eivissencs, menorquins i formenterencs que ja tenim una edat coneixem expressions, vocables propis de les nostres illes, que ja no coneixen gaires joves i que són perfectament correctes. Si no els protegim, d'aquí a 50 anys aquí no es parlarà en cap d'aquestes modalitats, sinó un català propi de Barcelona, que no és el nostre", assegurà Salom. Com a exemples, el dirigent popular enumerà, entre d'altres, els mots ‘batle', ‘capell' , ‘ca', ‘doblers', ‘vesí', ‘fillet', ‘nin' i ‘boix'.

"Espanyolisme"

"Molts volen fer creure que nosaltres som més espanyolistes que regionalistes, però el PP no s'ha mogut ni un dit, i la defensa de les modalitats lingüístiques és a l'Estatut i en el nostre ideari", indicà Salom. "En moltes ocasions, la defensa de la llengua amaga un debat territorial", afirmà el dirigent conservador, i afegí que la llengua "és l'excusa per defensar posicionaments nacionalistes i independentistes, que només cerquen la ruptura de l'Estat".

"En aquest tipus de debat no ens hi trobaran. Defensam, sense cap dubte, la nostra llengua pròpia i la llibertat de cada ciutadà de poder viure amb la seva llengua oficial sense impediments ni entrebancs, sense imposicions ni obligacions", etzibà Salom.

Finalment, el dirigent popular, que es referí a la gramàtica de Francesc de Borja Moll, afirmà que el seu partit "creu i defensa" l'Estatut d'Autonomia davant la interpretació que altres en fan "com més els convé".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 8
Siguiente
Per Joan Josep Llull, fa mes de 7 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat fa devers 50 anys)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:-7menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 7 anys

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca."

Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya"

Valoració:2menosmas
Per orgull balear, fa mes de 7 anys

Es complexe d'inferioritat des catalanisme a Balears està causat per una sèrie de punts que ara resumiré aquí. Jo entenc que, haver de viure de mentides i més mentides, i que, aquesta necessitat de manipular i re-interpretar s'història, vé d'un complexe d'inferioritat notori, producte d'una sèrie de "putadetes" que s'història els ha reservat.
Aquí van aquesta sèrie de punts:
- que es "seu" nom de Catalunya surt per primer pic documentat a un llibre que tracta sobre es mallorquins i una croada pisana (Liber Maiolichinus), quand es nom de Balears vé d'un nom que mos donaren es fenicis
- que mentres es catalanistes estan obsessionats amb s'arribada des grecs a Ampúries com un fet de que sa civilisació arribàs a ells, es fenicis ja mos havien batiat amb so nostro nom actual: Baleyaroh - Balears
- que mentres ells mai, mai, mai han estat independents, noltros hem estat regne independent, i, a sa mateixa època, "ells" eren un grupet de comtats
- que mentres Barcelona no tenia ni port, perquè tot era una platja (com bé documenten ses cròniques pisanes de 1118), noltros teníem mig Mediterrani aterrorisat per ses ràzzies pirates i es port de Mdina Mayurqa tenia un tràfic marítim impresionant
- que mentres "ells" mai han posseït territoris nostros, noltros sí que hem posseït territoris seus (per exemple, sa Corona de Mallorca tenia com possessió part de s'actual Catalunya)
- que mentres "ells" mai foren província romana, noltros sí que ho fórem
- que mentres n'Alí el Mallorquí conquistava el nord d'Àfrica (Bugia, Tunis, etc), ampliant es territoris des regne almoràvid de Mallorca-Balears, allà per final des S. XII, a sa Península, ses assemblees de pau i treva, fixaven,de forma indirecta, es límits geogràfics de Catalunya entre Salses, Tortosa i Lleida (aquesta encara no hi formava part), ès a dir, ni tenien fronteres fixades ni hi estaven d'acord entre ells a l'hora de fixar-les
- que mentres "ells" varen anomenar Rei d'Aragó a un rei de Castella, cosa que amaguen, es soldats des Regne de Mallorca lluitaren pes drets des llegítim rei
- que mentres "ells" varen anomenar rei de Catalunya a un rei francès, es soldats de Balears varen lluitar, un altre pic, pes rei llegítim
- que mentres a s'antiguitat es nom des foners balears era, arreu del món civilisat, conegut com un símbol de bravura, duresa, honor i coratge, de Catalunya no tenim absolutament res. Important recordar que es foners balears, en no esser ateses ses seves peticions de pagament per tal de formar part de s'exèrcit cartaginès, posaren setge a sa ciutat de Cartago, setge que aixecaren en aprovar-se dites demandes
- que es lingüistes i folòlegs més importants de sa "llengua catalana" han estat i són balears: Mossèn Alcover, Francesc de Borja Moll i Joan Veny.
- que "ells" no saben quand salar ni quand lalar i noltros sí, i per això se volen carregar es nostro (sí, ara ja nostro) article salat, renegant d'ell i volent marginar-lo a ses escoles i a sa vida habitual
- que mentres se creuen que dir-mos gonelles ès un insult, per noltros ès un adjectiu possitiu, som ets autèntics i reals continuadors de sa feina d'en Pep Gonella. Si tan patètic ès esser gonellista o gonella, Mn. Alcover, que no seguia s'ortografia de s'IEC, o en Pere d'Alcàntara Penya, que considerava es parlar de balears es més autèntic, què deuen/devien esser?? (i això que ells foren "anteriors" a en Pep Gonella)
- que catalans con Mn. Griera o en Jordi Quingles reconeixien/reconeixen que es soldats d'en Jaume I no dugueren es català a ses Balears
- que mentres en Jaume I mai va esser rei de Catalunya (cosa que, després de Corbeil, pogué fer perfectament i no va fer), sí que va crear es regne cristià de Mallorca, amb dinastia pròpia
- que mentres ells mai varen tenir una dinastia real pròpia, noltros sí que la tenguérem
- que es fill d'en Ramón Berenguer i na Petronila va baratar es seu nom de "Ramon" per "Alfons" i es seu llinatge per "d'Aragó", posant fi an es casal de comtes de Barcelona per via "barcelonina"
- que se creuen que ells varen afegir Aragó an es comtat de Barcelona, quand realment ets aragonesos varen guanyar una sortida a la mar, però d'això no s'han temut
- que fins i tot, es "catalaníssim" Pere el Cerimoniós, reconegués que es títol principal era de rei d'Aragó i que ses coronacions se seguirien fent a Saragossa
- que s'han de basar amb en Ramon Muntaner per dir que ells, es "cathalanesch", mos repoblaren, un senyor que data malament (i per uns anys de diferència!!) es naixement d'en Jaume I i que diu que va voure sa conquista de Múrcia p'en Jaume I, quand devia tenir (en Muntaner) 1 any d'edat!!
- que en Ramon Llull fos mallorquí, i no català, com pretenen
- que ses 4 barres (millor dit, pals) foren preses per n'Alfons (fill d'en berenguer i na Petronila) i que sa teoria de ses barres d'en Ramon Berenguer no tenga per on aguantar-se (es segells d'en Berenguer no mostren barres, com sí ho fan es de n'Alfons)
- que sa bandera més antiga del món sia sa mallorquina, des Regne de Mallorques, atorgada pel Rei Sanç expressament pes regne, i no ses "barres" catalanes (que de catalanes, res de res)
- que noltros fórem regne independent amb sos moros almoràvids i també després de sa mort d'en Jaume I per 1276, mentres que sa generalitat no té existència segura i "certificada" fins 1359 després d'unes corts celebrades a.... Montsó!!!
- que a sa guerra civil volgueren invaïr-mos per sa zona de Manacor per incorporar-mos an es nefast "Estat Català" i sa jugada els va sortir de pena, havent de morir molta gent sense culpa


I tantes i tantes més que podria fer un llistat inacabable, però aquestes són ses fetes principals que els causen un sentiment i un complexe d'inferioritat tan gros que mos volen annexionar per tal d'apropiar-se de sa nostra història i sa nostra cultura.

Me sap greu, s'article d'avui no vol mostrar coses noves i vol ser cap punt de referència ni res de tot lo fet fisn ara; només ès un "recordatori" de perquè tenen es catalanistes aquest sentiment de sentir-se inferiors a noltros i que necessiten tenir-mos com "seus".

Pobrets,pena me fan.

Valoració:-3menosmas
Per Biel, fa mes de 7 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

Valoració:2menosmas
Per corc, fa mes de 7 anys

molt be Elisa Pons no afluxis, aquest tolito , es un d´aquuets "bravos" que presumeix
de lo que l´hi manca.

Valoració:0menosmas
Per transcriptor, fa mes de 7 anys

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:-2menosmas
Per Concís, fa mes de 7 anys

Si no vol la atacar, que no l'ataqui.

Valoració:1menosmas
Per Paula, fa mes de 7 anys

Ajudem el CORRELLENGUA DE MALLORCA
http://www.totsuma.cat/projecte/1013/correllengua-mallorca-2013

QUÈ ÉS EL CORRELLENGUA?
El Correllengua és una gran trobada que es duu a terme a l’illa de Mallorca amb l’objectiu de promoure i defensar la llengua catalana. L’activitat, organitzada per Joves de Mallorca per la Llengua, consisteix en una cursa de relleus no competitiva, en la qual, els diversos participants es van passant la flama, símbol de la vitalitat i l’inapagable esperit del català.

Joves de Mallorca per la Llengua organitza enguany la setena edició d’aquesta multitudinària cursa que, edició rere edició, aconsegueix ajuntar tota la població, amb gent de diferents edats, sexe, condició social o orígens, units amb un mateix objectiu: la legitimació del català com a llengua pròpia de Mallorca i la seva defensa i promoció.

QUAN I ON ES DURÀ A TERME?
El Correllengua 2013 es durà a terme entre el 15 d'abril i el 4 de maig. Al llarg de tres setmanes, la flama de la llengua travessarà l’illa en dues columnes que duran l’esperit del Correllengua a tots els municipis de Mallorca.

En el marc del Correllengua es farà arribar la flama de la llengua a la Universitat i a tots els instituts, a més dels pobles i llogarets de l'illa. Així mateix, s'organitzaran nombrosos actes culturals, entre d'altres activitats.

Valoració:2menosmas
Per arg, fa mes de 7 anys

-1289: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


-1309: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya..."


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.


-1418: "aquell fill d'Adam qui es assegut sots aquell arbre és de nació Cathalana e nat en la ciutat de Mallorques e ha nom fra Encelm Turmeda".

Valoració:11menosmas
Per Cosi, fa mes de 7 anys


Insumisión catalana a la prohibición de la segregación de alumnos
15 COMENTARIOS Á. J. M.
El modelo de inmersión lingüística impone el catalán como única lengua vehicular en la escuela. Si un niño pedía las clases en español se le apartaba. El TSJC tumba la norma.


El sistema de imposición lingüística en Cataluña segrega a los alumnos que quieren aprender en español de los que quieren catalán. Los primeros son apartados del aula para dar de forma individual la clase. Una medida que defiende la Generalitat y las plataformas regadas con el dinero público y que ayer, con diez interlocutorias tumbó el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña.
El Gobierno de CiU, presidido por Artur Mas, ya ha afirmado que no acatará la sentencia y ha presentado un recurso ante el Tribunal Supremo, el mismo que hace unas semanas sentenció que si un alumno pide aprender en español algunas asignaturas, y no solo la propia de Lengua, el resto de la clase deberá también aprender en español. Una medida que impide la separación de los alumnos por razón de lengua.
La consejera de Enseñanza, Irene Rigau, aseguró ayer que "no es viable aplicar estas medidas porque, por un caso en particular, no se tienen en cuenta los derechos de los otros padres". En este sentido, ha afirmado "no contemplamos ejecutar la resolución en los términos en los que está planteada porque confiamos que el recurso nos será favorable, la historia nos permite pensar esto".
La plataforma Somescola, que quiere mantener el actual sistema de imposición, ha mostrado en un comunicado "su profunda indignación" ante las diez interlocutorias del TSJC, que "obliga a todo el grupo a recibir la clase en castellano si un alumno lo pide por vía judicial". Asimismo, afirma que el TSJC trata de "desestabilizar y crear sensación de conflicto discriminatorio en las escuelas". En este aspecto, ha asegurado que "no hay conflicto lingüístico en las aulas", pese a que la plataforma Convivencia Cívica Catalana ha presentado en el Supremo más de 400 casos por este motivo.
Así, da por buenos los datos ofrecidos por la Generalitat, que dice que solo 17 familias han pedido la escolarización en español para sus hijos. No obstante, se ocultan más de 1.000 casos. Por otro lado, indica que "el catalán, como método pedagógico, es la lengua vehicular del aprendizaje, la lengua común dentro de nuestros centros educativos", dando de lado al español, que también es lengua vehicular, como marcan distintas sentencias de las Audiencias Provinciales, el TSJC, el Supremo y el Tribunal Constitucional.
"Imposición del interés de unas familias"
Según la plataforma, imponer el catalán es válido pero hacer un modelo bilingüe es perjudicial. "El TSJC quiere la imposición del interés de unas familias por encima de las demás y la idea de que el español es una lengua que lleva asociada una prevalencia de derechos basándose en la doctrina que el español es una lengua de rango superior a la catalana, por encima, si es necesario, de las leyes y la voluntad de la sociedad".
Por último, la asociación se muestra convencida de que los profesores "no aplicarán" la interlocutoria. "En conclusión, -añade- ante esta situación que sobrepasa todos los límites de un país que quiere vivir en libertad, Somescola llama a la desobediencia y reitera la voluntad de defender nuestro modelo de escuela sin más concesiones".

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 8
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris