nubes rotas
  • Màx: 26°
  • Mín: 23°
20°

Camps (PP) acusa l'esquerra i els 'ultracatalanistes' de voler acabar amb les varietats dialectals de Balears

El diputat menorquí del PP Antoni Camps ha acusat aquest divendres els partits d'esquerres i els sectors 'ultracatalanistes' de pretendre «acabar» amb les varietats dialectals de Balears. «Volen una llengua uniformitzada, homogènia i monolítica, amb l'objectiu de catalanitzar-nos per a aconseguir els seus enyorats i inexistents Països Catalans».

Camps ha defensat, d'aquesta manera, la línia d'ajudes que, per un import de 70.000 euros, ha aprovat l'Institut d'Estudis Baleàrics, amb la finalitat de fomentar l'ús de les modalitats insulars als llibres de text.

«L'article 35 del nostre Estatut d'Autonomia diu textualment: «Les modalitats insulars del català de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera seran objecte d'estudi i protecció sense perjudici de la unitat de la llengua», ha indicat, remarcant que el Govern «tan sols compleix un mandat imperatiu dictat pel mateix Estatut, a més de complir amb el programa electoral del PP i el seny».

«Qui sinó el Govern té l'obligació i el deure de defensar, promoure i protegir les nostres pròpies modalitats?», ha preguntat Camps.

El diputat menorquí ha assegurat que el procés d'estandardització de la llengua pròpia de les Illes està «laminant i deixant en desús» moltes expressions i girs propis de Balears.

«Per què en les escoles s'han d'ensenyar expressions barcelonines quan aquí en tenim de pròpies que són igual de correctes, però que per un procés d'autoodi alguns les pretenen arraconar com si fossin de menor categoria?», s'ha preguntat.

En aquest sentit, s'ha mostrat sorprès que els que ara sol·liciten que es retiri la partida de 70.000 euros destinada a fomentar les modalitats lingüístiques de Balears «van aplaudir» els més de 4 milions «regalats» a l'Obra Cultural Balear, amb l'objectiu de «difondre i imposar» el català de Barcelona.

«És increïble sentir com alguns prefereixen defensar el català de Barcelona o de Vic enfront del català de Balears. El catalanisme militant ha quedat en evidència», ha conclòs.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per I jo també, fa mes de 7 anys

Jo també els acus, igual que as PP, qui, recordem, fins ara no havia fet res per ses modalitats.

Valoració:0menosmas
Per bonyoforat, fa mes de 7 anys

I tu Camps, que vols ser de major?

Valoració:-13menosmas
Per Es Jai de sa Barraqueta, fa mes de 7 anys

Venga, poden encollar aquest element amb en Camps "blavero". Pot ser li regali un "traque" i tot!

Duis el coble!

(Au va! Tots aquests que estimen "lo nostro": què és un coble? -vull suposar que no mirareu cap diccionari "catalanista"-)

Valoració:1menosmas
Per transcriptor, fa mes de 7 anys

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:1menosmas
Per mariona, fa mes de 7 anys

Camps, com es diu "Ves te'n a cagar!" en el una, qualsevol, varietat balear?

Valoració:5menosmas
Per mmmm@gmail.com, fa mes de 7 anys

Per la mateixa raó, els extremenys haurien de reivindicar ll´Extremeño, ja que els pan- castellàns volen fer desaparèixer la sevamodalitat Au, siau un poc valents i exposau la veritat de les vostrs intencións, i almanco quedareu com persones.

Valoració:5menosmas
Per arg, fa mes de 7 anys

-1289: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


-1309: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya..."


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.


-1418: "aquell fill d'Adam qui es assegut sots aquell arbre és de nació Cathalana e nat en la ciutat de Mallorques e ha nom fra Encelm Turmeda".

Valoració:9menosmas
Per Aquí, en català!, fa mes de 7 anys

Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.

Valoració:1menosmas
Per Burot, fa mes de 7 anys

T'equivoques, els que s'alimenten d'aqueixes baralles i divisions són els ultraespanyolistes.

Valoració:9menosmas
Per antifacha, fa mes de 7 anys

A que jode el termino ultra pos va a ser que si, que os lo habeis ganado a pulso algunos de vosotros que vais de progres y lo que sois ahora es ultrascatalinos, es decir, intransigentes, violentos , fachorros....si fachorros catalinos....eso es la denominacion que vais a tener en el siglo XIX .

Valoració:-6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris