cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
17°

Un informe de 2010 aconsella ampliar el Parc Nacional de Cabrera

El signen investigadors del Govern balear, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i l’Institut Oceanogràfic

Un informe redactat l'any 2010 que no ha sortit a la llum fins ara i signat per quatre investigadors del Govern balear, el Consell Superior d'Investigacions Científiques i l'Institut Oceanogràfic recomana ampliar amb gairebé 9.000 hectàrees la superfície del Parc Nacional Maritimoterrestre de Cabrera. Ampliar el parc, argumenten els signants, permetria incloure-hi fons de coral·lígen (corall, anomenats forts), maërl (avellanó o magrana) i laminaria (coneguda com a herba de la col).

Qui ha destapat l'existència de l'informe és l'organització ecologista Oceana, segons la qual el document "s'encarregà fa ara tres anys, però mai no veié la llum. Ha anat passant d'una administració a l'altra sense que mai no s'hagi fet públic ni mencionat, a pesar de la nombroses peticions que s'havien fet des d'Oceana i altres organitzacions i institucions que reclamaven protegir més espai al voltant del Parc Nacional".

Els quatre investigadors que redactaren l'informe -pertanyents tots a institucions públiques, algunes de les quals molt prestigioses- aconsellaren engrandir el parc cap a Llevant i cap al sud. Suposaria la protecció de 8.800 hectàrees més. Atès que actualment en té poc més de 10.000, implicaria pràcticament doblar-la.

El principal motiu que esgrimeixen els investigadors és la "poca representativitat" que l'herba de la col, l'avellanó i els forts de corall tenen ara dins l'àrea protegida. Aquests tres ambients "han estat expressament protegits per la Unió Europea, la qual hi prohibí la pesca d'arrossegament -perquè malbarata irremeiablement els ecosistemes esmentats-. "L'ampliació del Parc Nacional a aquests tipus de fons seria una gran contribució balear a la preservació d'aquestes comunitats biològiques", diuen els investigadors.

"Veim que tots els especialistes confirmen la importància dels fons marins al voltant de Cabrera i, no obstant això, no s'ha fet cap acció política, a pesar que algunes de les espècies haurien de disposar obligatòriament de protecció, tal com exigeixen diverses legislacions europees", va declarar Xavier Pastor, director d'Oceana a Europa. "Per contra, la tolerància envers la pesca d'arrossegament il·legal sobre aquests fons ens ha obligat a reclamar-ho davant la Conselleria d'Agricultura", va sentenciar.

Fa dues setmanes, Oceana ja denuncià que barques de bou pesquen il·legalment i fan malbé els fons de corall impunement.

Una victòria ecologista

La declaració de l'arxipèlag de Cabrera com a Parc Nacional significà una victòria dels sectors ecologistes. Fou un procés llarg i ple d'entrebancs a causa de la utilització de l'illa com a camp de maniobres militars per part de l'Exèrcit espanyol durant gairebé 13 anys (entre 1973 i 1986).

El 1988, el Parlament balear va aprovar, per unanimitat, una proposició de llei que es va elevar a les Corts espanyoles per crear el Parc Nacional Maritimoterrestre de l'arxipèlag de Cabrera. Madrid no l'hi declarà fins al 29 d'abril de 1991. A part de Parc Nacional, Cabrera també està avui protegida com a LIC i ZEPA i forma part de la xarxa Natura 2000.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per amic, fa mes de 8 anys

Aquest esforç per la preservació del nostre tresor marítim i ambiental més desconegut pels ciutadans de Palma (cabrera és Ciutat) honora l'Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, el Govern de les Illes Balears i les insiucions de l'estat espanyol i la Unió Europea. Des de la societat civil de Ciutat, GRÀCIES!

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris