algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

Bosch diu que el seu decret no vol atemptar contra la llibertat de càtedra dels docents

Per contra, la diputada del PSIB Esperança Marí li retreu que s'ha «radicalitzat» i només «representa una minoria»

23928

El conseller ha recordat que els docents han de «coordinar la neutralitat ideològica amb la llibertat de càtedra».

T. AYUGA

El conseller d'Educació, Cultura i Universitats i portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha assegurat aquest dimarts que no té «cap intenció de limitar la llibertat de càtedra dels docents».

La polèmica per l'esborrany de l'avantprojecte de llei reguladora de la convivència escolar i de l'autoritat del professorat ha tornat a ser un tema recurrent al ple del Parlament, on Bosch ha admès que limitar la llibertat de càtedra no tindria «cap benefici sobre el sistema educatiu», i per això ha negat que aquesta sigui la intenció de l'Executiu balear amb aquest avantprojecte.

«Per a mi la llibertat de càtedra és sagrada», ha dit el conseller, qui, no obstant això, ha recordat que, segons dues sentències del Tribunal Constitucional, els docents públics de nivells inferiors a la universitat estan sotmesos també al currículum del centre i han de «coordinar la neutralitat ideològica amb la llibertat de càtedra».

Bosch també ha lamentat les crítiques de l'oposició sobre aquesta matèria i sobre el fet que els retreguin, tant si regulen aquestes matèries, com si no ho fan.

Per la seva banda, la diputada del PSIB Esperança Marí ha demanat al conseller la retirada d'aquest avantprojecte ja que, en cas contrari, el PP estarà demostrant que s'ha «radicalitzat» i només «representa una minoria».

Segons la socialista, el Govern ha realitzat aquest esborrany «ple de coses supèrflues per a emmascarar» aquesta limitació a la llibertat de càtedra.

Segons la seva opinió, «pretenen rebaixar a la mínima expressió la llibertat de càtedra» perquè estan «molests», ja que des de la comunitat educativa s'expressa un contundent rebuig a algunes mesures empreses per l'Executiu balear. "El que volem és una escola en línia amb la Unió Europea", ha rebatut Bosch.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Rasputin amb IVA, fa mes de 8 anys

Així, pel que fa a la despesa en mestres i professors i altre personal assignat a Educació, dels 520 milions d’euros de l’any 2010 es passà als 504 del 2012 i, ara, es preveuen 451 milions per al 2013, un 15% menys que el 2010, 69 milions menys, això sense comptar la inflació. És una bogeria. Si això són les autopistes de l’educació promeses pel senyor Bauzá, (crec que ara mateix anam per carreteretes secundàries plenes de sotracs) arreglats anam...

Valoració:10menosmas
Per Tià, fa mes de 8 anys


No trobau que en Bosch podria esser ben bé un personatge de tragèdia grega o shakespeariana? Abjecte, dominat pels fats però amb un alt grau de responsabilitat. Patètic, en suma. Abocat a un esdevenidor horrible i sense fer res per evitar-lo, ben al contrari, afegint-hi i pitjorant-lo.

M'agradaria veure, temps a venir, en quins termes es parlarà d'ell. I, més ençà, com acabarà la seva vida miserable.

Fa venir calfreds.

Valoració:6menosmas
Per Independència ja!, fa mes de 8 anys

Ja hi tornam a ser amb aquest "Foner Vermell"... però que en tens molts de catalans vivint dins ca teva?
Et record que ni Mallorca ni les Balears són propietat teva i que no et queda mé remei que compartir l'illa amb la gent tolerant... si no t'agrada aquest sistema fes-t'ho mirar.
Pensa que TOTS els illencs i illenques són qui decideixen què es fa o que no, però mai qui se n'ha d'anar ni qui pot venir. La tolerància i la convivència no s'han de veure pertorbades per si mos sentim ases o bèsties i l'autodeterminació no ha de ser motiu d'odi o exclusió i molt manco el fet de defensar la cultura i la llengua.
Només des de Madrid s'ha atacat sistemàticament la diversitat cultural i lingüística del regne borbó.

Valoració:11menosmas
Per rissaga, fa mes de 8 anys

En la guerra civil catalana del 1462-1472, Menorca actuà del costat de la Generalitat en la causa antitrastàmara contra Joan II, pare de Ferran el Catòlic. La revolta esclatà a Ciutadella al crit de "Visca Catalunya!"

Valoració:9menosmas
Per Puig, fa mes de 8 anys

Vicent Ferrer anomena Catalunya a la València de parla catalana, en predicar a la comarca dels Serrans (de parla aragonesa): "Vosaltres de la Serrania, que estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets un vocable castellà e altre català".

Valoració:-2menosmas
Per Vicent, fa mes de 8 anys

1392: Els regidors valencians s'adrecen als de Mallorca i s'hi planyen de la inseguretat que hi ha a la mar: "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?"

Valoració:2menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 8 anys

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:5menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 8 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat ara fa 50 anys)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:7menosmas
Per Biel, fa mes de 8 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

Valoració:7menosmas
Per transcriptor, fa mes de 8 anys

Fragment d'un discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló (Jocs Florals de Barcelona, 1873)


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris