algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

El Govern grava l’aigua corrent i les begudes, i fa una ecotaxa per a rent a cars

La dificultat per retallar més el du a aplicar l’impost de patrimoni als rics, que no volia i que eliminarà abans d’eleccions

24116

El vicepresident econòmic anuncià ahir la reforma fiscal.

Ferran Aguiló - Joan Torres.

El Govern torna a fer allò que havia dit que no faria: apujar imposts. Per quadrar uns pressuposts amb poc marge per a retallar més, l'Executiu de José Ramón Bauzá opta per crear tres tributs nous, incrementar-ne dos més i recuperar-ne un altre que mantenia a zero. Crea un impost nou sobre envasos de begudes, que acabarà repercutint sobre els consumidors; s'inventa una ecotaxa per als cotxes de lloguer i aprova el tribut anunciat per a grans superfícies comercials. Però també augmenta el cànon que grava l'aigua corrent del grifó i els imposts que es paguen en comprar un pis usat i fer la hipoteca. I recupera l'impost de patrimoni per als més rics, que es negava a aplicar. El Govern, que ven la reforma fiscal com a mediambiental i defensa que afecta poc la majoria, l'aplicarà l'1 de gener i vol recaptar 135 milions d'euros.

L'impost més novedós i que, previsiblement, afectarà més gent és el que grava els envasos de begudes no retornables. S'aplicarà sobre el comerç minorista i cobrarà entre mig cèntim i vint cèntims per envàs en funció del material amb què estiguin fets. El plàstic pagarà més que el vidre. I els envasos retornables en quedaran exempts. Una llauna de beguda de 33 centilitres, per exemple, pagaria dos cèntims, però si l'envàs fos de vidre no retornable, en pagaria mig. És de preveure que el comerç carregui l'impost sobre el consumidor. El Govern el ven com a mediambiental, però en realitat no incentiva el reciclatge. Preveu recaptar 35 milions l'any.

L'altre impost amb afectació és el cànon de sanejament d'aigua, que paguen les llars en la factura de l'aigua corrent. Ara es pagarà més com més es gasti, sempre que el consum sigui superior als sis metres cúbics al mes. Per sota d'aquest mínim, l'impost no augmenta. En cas de finques amb diversos habitatges i un únic comptador, el mínim dels sis metres cúbics es multiplicarà pel nombre d'habitatges. El Govern preveu recaptar 12 milions i manté que afectarà grans consumidors (hotelers, indústries, piscines).

Un altre impost innovador és el que s'aplicarà a les empreses de lloguer de cotxes sense conductor. La intenció és gravar-los amb un tribut d'entre dos i cinc euros per dia per compensar el dany mediambiental que generen. Els vehicles més contaminants pagaran més, els híbrids pagaran menys i els elèctrics n'estaran exempts. Aquesta mena d'ecotaxa fa comptes recaptar 15 milions.

Per l'impost de grans superfícies, que ja s'havia anunciat, es recaptaran 8,5 milions que, en part, es destinaran a polítiques per afavorir el petit comerç.

Però la mesura que més recaptarà serà la que augmenta l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Tothom qui compri un pis o cotxe usat i faci una hipoteca pagarà més. Es passa d'un 7% a un 8% el tipus que grava la compra d'immobles de menys de 300.000 euros i també s'apuja la tributació en els més cars. Les hipoteques passen de gravar l'1% a l'1,2%. Es recaptaran 24,7 milions per l'increment del primer impost i 15 milions pel del segon. En total, 39,7 milions més.

Finalment, el Govern recupera un impost que s'havia negat a aplicar malgrat les contínues exigències de l'oposició. Provisionalment i per dos anys, és a dir, fins a les eleccions, aplicarà l'impost de patrimoni, que grava entre un 0,2% i un 0,5% patrimonis de més d'un milió (700.000 de mínim exempt i 300.000 de l'habitatge habitual). Balears, l'única comunitat amb Madrid que no l'aplicava, recaptarà 24,8 milions.

La retallada del pressupost recau en Salut i Educació

Tot i l'increment d'ingressos pels nous imposts, per segon pic en els darrers anys la Comunitat perd pressupost. L'Executiu disposarà per a l'any vinent de 3.574 milions, 101 menys que enguany (un 2,7% menys). La major part de la retallada, 67 milions, sortirà de les dues conselleries més potents i més socials: Salut i Benestar Social retalla 43 milions, i Educació, 24 més.

Així ho preveuen els pressuposts que ahir aprovà el Govern i que presentà el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló. La previsió es basa en un context de lleuger creixement per a 2013, del 0,3% del PIB, en contraposició a la caiguda estatal.

Però en aquest context, i malgrat l'increment d'imposts, no creixen els ingressos. Al contrari. El sistema de finançament farà que el Fons de Suficiència passi dels 357 milions negatius d'enguany als 624 milions que deixarà d'ingressar la Comunitat l'any vinent. Un 74,8% més. Això, sumat al menor endeutament, perquè es passa dels 922 milions de crèdits d'enguany a 692, expliquen el marc sobre el qual es mou una despesa que just pot superar un 0,7% els ingressos. El dèficit serà, per tant, de 188 milions, el màxim permès.

Els comptes continuen la política de retallades, tot i que menys potent per la dificultat de mantenir el ritme. Per capítols, baixen les despeses de personal perquè es continuarà acomiadant gent. També baixen les inversions (un 12,9%), que just seran de 106 milions. I cauen les despeses d'amortitzacions un 11%, per la renegociació feta per tornar deute a més llarg termini. Amb tot, s'hauran de tornar 504 milions. En canvi, creixen i molt els interessos del deute (un 43%). L'any vinent s'hauran de tornar 303 milions en interessos a causa del mecanisme de pagament a proveïdors. En total, el Govern pagarà 807 milions als bancs. Així mateix, es crea un fons de cinc milions per a imprevists.

Per conselleries, el gruix de la retallada afecta Salut i Educació, encara que percentualment són de les que menys cauen perquè són les més grans. La rebaixa a Educació s'explica per la forta caiguda en l'arribada de fons estatals al Servei d'Ocupació, que passa de tenir un pressupost de 55 milions a 37. A Salut, el Govern no aclareix encara si la retallada inclou el tancament dels hospitals General i Joan March

Les àrees més polítiques pateixen més l'ajust. Presidència perd una quarta part i reduirà subvencions (d'ella depenen les cases regionals). En canvi, Turisme creix perquè pressuposta les despeses pel descompte marítim i Agricultura aguanta perquè ha de gastar a mantenir les depuradores. Les empreses públiques continuen reduint-se. El seu pressupost baixa un 4,5%, molt menys que el 35% d'enguany.

Aguiló destacà que el 80% del pressupost es destina a les àrees socials, que es garanteixen els serveis essencials, que es manté la "racionalització" i que es fomenta la reactivació econòmica "sense subvencions".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per Masoca, fa mes de 8 anys

Jo pagaré gustós qualsevol impost que imposi el Sr. Bauzá, no faltaria mes. Jo vull ser mes español que ningú, només aspir al retorn de la grandeza de España, l'universalització dels Toros, el català a les catacombes, el flamenco simbol universal, Perejil español!
Tots hem de treballar pel retorn de la casta de hidalgos, el grandes de Espanña, i començem per declarar Baleares colonia oficial española. Comunitat autònoma a la merda!
Ens espera un gran futur com a cambrers i camareres de pisos!!
ENDAVANT!!

Valoració:2menosmas
Per Pep, fa mes de 8 anys

Ara que posen una nova ecotaxa esper veure les campanyes pagades per en Fluxà i altres cacics dels que tenim per aquí com varen fer fa 10 anys en contra del mateix impost que va instaurar el primer Pacte de Progrés. Per coherència, si és que coneixen aquesta paraula.

Valoració:3menosmas
Per JRBS, fa mes de 8 anys

Cierto que se pagan muchos impuestos en Baleares, para esto es lo que es: Una provincia, ni comunidad autonoma ni gaitas. Es normal que si la capital de la Nación necesita dinero, page la periferia, y Baleares es muy periferia, nunca ha sido CaSTILLA!

Valoració:-2menosmas
Per EMBAFADA, fa mes de 8 anys

M'estic repassant la França revolucionària i madame la Guillotine ...

Valoració:9menosmas
Per .., fa mes de 8 anys

Ecotaxa?. O son ecologistes, per poder aplicar aquesta taxa?.

Valoració:5menosmas
Per L´amo del cafè, fa mes de 8 anys

Hauriem de tornar fer "una trobadeta dels quatre o cinc que no ens agrada aquest govern", per demanar la dimisió.

Valoració:2menosmas
Per ianekin, fa mes de 8 anys

L'únic bo d'aquesta notícia és que finalment han rebut els que primer haurien de rebre: els més rics. Quina barra que es quedin tan amples a reconèixer que només volen croixir el pobre de classe mitjana. I si és mallorquí, idò encara més!

I fixau-vos: pagarem més però serà perquè ens puguin espoliar milloooor, caputxetes. Que hem de fer surar Espanya, i alerta que si el Principat s'independitza, l'haurem de fer surar tots sols.

Ai, fins que no facem noltros la nostra política, ens ben sucaran i croixiran.

I totalment d'acord amb que haurien de començar per demanar als principals lladres (Matas i companyies) que tornàssin allò que han robat... Ara que, ben pensat, per regalar-ho a Madrid... millor esperar a que si ho tornen ens ho poguem quedar aquí per resoldre assumptes d'aquí.

Valoració:13menosmas
Per Do not visit Majorca, fa mes de 8 anys

@Juan
Pareix que no me has entès, lo que
dic ès que se posi una taxa an els estrangers extracomunitaris
que resideixen a Balears.
Cada principi de any se cobra aquesta taxa de 16.000 euros,
que són uns 45 euros per dia que ès aproximadament lo que
costa per viure a Balears.
Si no pot pagar l'estranger extracomunitari se li dona tres dies de hospitalitat cristiana, però no més, i repatriar-lo cap a ca-seva.

Valoració:-6menosmas
Per siurell, fa mes de 8 anys

Ara ecotaxa? pensava que ecotaxa=dimoni cucarell...au venga! panda de pocavergonyes. Cada vegada teniu manco credibilitat...

Valoració:15menosmas
Per Patriotes Associats, fa mes de 8 anys

@Demanador, fa temps que els Patriotes Associats ens ho demanam. I, per començar, pesam que feim malament anar separats, discutir constantment sobre el sexe dels àngels (que si nacionalisme... que si independentisme... que si autonomisme...que si regionalisme...), en lloc de mirar allò que tenim en comú, unir forces i pactar aquest denominador comú. Ens ha faltat, idò, sentit pràctic.


També hem fet malament deixar que s'identificàs, a les Illes Balears, nacionalisme no espanyol amb l'esquerra. Hi ha molta de gent sensible a la defensa dels interessos de les Illes Balears (identitat, economia, patrimoni material i immaterial...) que no és d'esquerres. La realitat els dóna la raó ja que el socialisme rarament ha encertat a trobar solucions als problemes i progrés.

Des del nacionalisme no espanyol polític de les Illes Balears s'ha participat en la típica dicotomia DRETA o ESQUERRA, que no fa créixer ni progressar més que al pp o al psoE a ca nostra. Són els grans beneficiaris.

Seria absolutament urgent, per rompre aquesta dinàmica nociva, que el gruix de la població entengués que es tracta de triar entre CENTRALISME ESPANYOL o DEFENSA DELS INTERESSOS PROPIS (autocentrament).

Mentre el nacionalisme no espanyol (en forma de regionalisme, autonomisme, independentisme... o similars) tregui a les eleccions minories, caldria NO pactar com a frontissa amb pp ni amb psoE (en cas que aquests ho necessitin, és clar) a canvi de quatre cadires coixes. S'hi han de pactar temes, i sempre a favor de les Illes Balears. Si només s'ocupen àrees de poder, es gestionen aquestes més o menys bé i el partit majoritari fa i desfà, el nacionalisme no espanyol no creix a les Illes Balears sinó que es desprestigia dia a dia. Es fa odiós o invisible. I, a més, és coresponsable de polítiques contràries als interessos de les Illes Balears.

Bon dia!

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris