nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

El PSM-IV-ExM considera una 'provocació' que el català deixi de ser un requisit

El diputat Antoni Alorda ha afirmat que la iniciativa del PP respon a la necessitat de crear una 'cortina de fum' entorn d'un 'fals problema'

25632

La coalició econacionalista ha criticat la postura del PP en relació al català.

Ferran Aguiló(P. Bota.)

El diputat de PSM-IniciativaVerds-Entesa, Antoni Alorda, ha asseverat que l'Avantprojecte de llei que estableix que el coneixement del català serà un mèrit i no un requisit per accedir a la funció pública és una "provocació que enterra, de forma unilateral, el consens en matèria lingüística." Alorda ha incidit que, en aquests moments, hi ha altres problemes molt més importants per als ciutadans de Balears, a causa de la greu crisi econòmica en la qual ens trobam i ha demanat al PP que retiri la modificació legislativa.

Alorda ha assenyalat en roda de premsa que la intenció d'aquest avantprojecte és la de "degradar" el caràcter oficial de la llengua catalana a les Balears i ha anunciat que el seu grup està treballant en una sèrie d'al·legacions en contra d'aquesta modificació.

Així mateix, el diputat ha afirmat que aquesta iniciativa del PP respon a la necessitat de crear una "cortina de fum", un debat entorn d'un "fals problema" per desviar l'atenció i acontentar una part minoritària del propi Partit Popular de les Balears perquè entén que dins dels populars "hi ha molta gent que aprecia els senyals d'identitat".

En aquest sentit, Alorda ha indicat que hi ha més d'una quinzena d'ajuntaments de les illes que han al·legat en contra d'aquest avantprojecte grups inclosos municipals en els quals el PP compta amb majoria.

Per això, la coalició ecologista i nacionalista ha recomanat al PP que se centri en crear ocupació i en lluitar contra la crisi econòmica, que segons la seva opinió, és el principal problema en aquest moment.

La castellanització dels topònims

D'altra banda, Antoni Alorda ha apel·lat al pragmatisme i ha explicat que "no creu que sigui sa" que cada vegada que canviï el govern, es canviïn els topònims.

"Parlarem de coses que durin", ha asseverat Alorda i ha afegit que totes aquests assumptes cal consensuar-los "per no fer de la ideologia una militància que converteixi cada decisió en una batalla". En aquest aspecte, el diputat ha recalcat que "no és per riure's que la castellanització dels topònims "hagi estat inclòs en una Llei de Funció Pública".

 

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Petrus, fa mes de 9 anys

Quants de segles han de pasar perque un dialecte es pugui dir llengua?. Crec que el que es parla aquí després de tans de segles d'evolucionar de forma distinta al català de catalunya ja te dret a anomanar-se llengo i no dialecte.

Valoració:-18menosmas
Per seuvatgi, fa mes de 9 anys

Per en Petrus

Al manco el catalá el pots apendra i forma part de l'ensenyament.

Digam a quina escola ensenyan el mallorquì o l'ivissenc o el menorqui o...el formentarenc i seré el primer en assistí a les clases.

No li fotis les culpes als d'allá, i reclama als que segú tu votes cada pic.

Bay bay may darling.

Valoració:4menosmas
Per Espardenya, fa mes de 9 anys

Els que sou llicenciats en Dret me podreu contestar, per que jo penso que aquesta mesura va contra la Constitució.

Valoració:6menosmas
Per Un de tants, fa mes de 9 anys

Des de quan el mallorquí és un idioma propi? Fins i tot duran el període franquista es tenia clar que aquí es parlava el català. Fins i tot en Fraga ho sabia i encara ho sap. Recordo un mapa d'Espanya dels anys 50 on sortien les diferents lléngües que es parlava a la península:

- El Castellano que abarcava gairebé tota la península
- El Vascuence que abarcava País Basc i part de Navarra
- El Gallego que abarcava Galícia i part d'Astúries
- El Catalán que abarcava Catalunya, el Regne de València (així es deia abans) i les Illes Balears
- El Potugués que abarcava el que era i és Portugal

Els feixistes ho tenien clar cosa que sembla a ser que molts demòcrates no hoten clar.

Valoració:5menosmas
Per Cati, fa mes de 9 anys

Petrus, la barbaritat que acabes de dir és equivalent a que una persona de Sevilla defensi que parla sevillà o andalús però no castellà. Per favor, tant mal d'entendre és que el català és simplement el nom de sa modalitat estàndard i de sa llengua en general, i està conformat pels diversos parlars de ses illes, es parlar del País València i el del Principat (conformat per molts alhora). Sa modalitat estàndard simplement és per unificar criteris a s'hora d'escriure perquè entendràsque amb tantes variants (si a cada poble se xerra diferent!!) seria un caos si no existís.
Ara bé, el que estan fent descaradement els del PP és eliminar lo que xerram aquí: sa llengua pròpia d'aquesta terra (diga-li català de Mallorca, Mallorquí, Pollencí, Binissalamer... ; com vulguis). Un funcionari públic no tendrà cap obligació d'entendre't si li xerres en mallorquí, cap ni una! No veus que aquesta actitut des PP només pot conduir-nos a sa desaparició de sa nostra llengua (un nouvingut, -que aquí n'hi ha molts- per què aprendrà a xerrar sa nostra llengua si no li servirà per res de res???). Només podrem dirigir-mos en castellà (llengua impròpia d'aquesta terra).

Per favor, unitat des que xerram sa llengua pròpia d'aquí!!! Si és que l'estimes una mica i t'agradaria que els teus néts o bisnéts la xerressin.
No mos hem de dividir entre noltros perquè sinó.... hi veig un final ben proper.

Valoració:4menosmas
Per Petrus, fa mes de 9 anys

Ja es ben hora de que es català deixi de ser un requisit. Aquí sa parla mallorquí o castellà.

Valoració:-16menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris