algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

“El Dret Penal creix massa. Hi ha altres solucions”

Per mi, és bàsic saber que, si planteges un problema aplicant una sèrie de regles, s'arriba a una conclusió més o menys previsible”

122314

Miquel Arbona Femenia, advocat penalista.

Teresa Ayuga

El cas de l'ara misser Miquel Arbona és ben curiós, perquè no fa ni tan sols mig any encara exercia com a magistrat de la Secció Primera de l'Audiència Provincial, on, com ell mateix diu, "vaig acabar patint la síndrome del búrning. Arribà un moment en què el nivell i el volum de feina era massa elevat i sentia que no hi podia dedicar tot el temps que les coses merexien. Llavors, m'anava cremant, acumulava retard, em posava nerviós i vaig entrar dins una roda que tots coneixem. No és que estigués descontent amb la feina que feia, però sí amb la manera de fer-la. Per sort, em donaren l'oportunitat de fer un canvi".

Ara exerceix en el despatx Zaforteza & Morell, des d'on es dedica al Dret Penal, però des d'un altre vessant. "Són dos mons distints. Estic il·lusionat, perquè és una manera distinta d'aplicar les regles del Dret. Al despatx som dotze missers, però Penal només el fem Pep Zaforteza i jo". L'advocat reconeix que d'aquesta manera "ja no estic davant d'un ordinador redactant una sentència gairebé tot el dia, sinó que tenc més tracte amb els clients i amb les persones que em vénen a demanar consell. Això em suposa una ruptura amb el que feia abans i em va molt bé".

També afegeix que "és el primer cop que faig de misser". El seu número de col·legiat, però, no és dels darrers. "Fa uns mesos vaig anar a col·legiar-me. En el moment de donar-me d'alta, em digueren: no, aquest senyor ja tenia un número de fa 20 anys, el 2.216. Mai no l'havia utilitzat. I és que quan estudiava oposicions va córrer un rumor que havia de sortir una llei de col·legiació obligatòria i em vaig col·legiar com a misser no exercent. Només hi vaig estar uns mesos, després em vaig llevar".

Arbona, palmesà de la zona de Bons Aires, confessa que li agraden "els trens elèctrics, com un nin petit". El misser estudià a la UIB. "Als horabaixes feia Dret, i als matins Empresarials". Es llicencià al 1988 i, tres anys més tard, aprovà les oposicions per a jutge. "A quart de carrera vaig començar a tenir la idea. Pensava que seria la meva vida i ho ha estat durant 20 anys. No hauria pensat mai que fes una altra cosa. Pensava jubilar-me com a jutge".

Després de fer pràctiques uns mesos als Jutjats d'Inca, la primera destinació com a jutge fou Balaguer (Lleida), on va estar tres anys. Al 1995 tornà a Mallorca, un altre cop a Inca, on tothom en guarda un bon record. "Hi vaig estar fins al 1998, llavors eren quatre jutjats mixtos i fèiem un poc de tot". En partí quan ascendí a magistrat. "Em destinaren a les illes Canàries, on vaig estar dos anys, el mínim, fins que vaig poder tornar". Al 2000 "vaig posar en marxa el Jutjat Penal 8 d'Executòries, que es creà aquell mateix any. En vaig ser el primer jutge". Estigué tres anys i tres mesos executant sentències, per després passar a Penal 6, també als jutjats de l'avinguda Alemanya.
Al 2007, però, "vaig demanar anar a l'Audiència. Tot plegat si ho compten són 20 anys exercint com a jutge i magistrat".

Les normes

A Arbona el que més l'apassiona del Dret és "aplicar les normes. Crec que el nostre sistema de normes evita l'arbitrarietat i, per tant, ens hi hem d'adaptar. Potser som molt quadriculat o massa rigorista, però per mi és bàsic saber que, si planteges un problema aplicant una sèrie de regles, s'arriba a una conclusió més o menys previsible. No són regles tan estrictes com les matemàtiques, però són lògiques. I també, abans com a jutge, em donava molta seguretat, molta confiança el fet que la societat hagi estat capaç de construir un sistema per resoldre conflictes. És un sistema que es pot estudiar i que qui més el domina pot tenir l'avantage davant qui no el domini tant".

Miquel Arbona, tot i que ja no és jutge, encara prepara, amb el seu amic el magistrat Carlos Izquierdo, possibles nous jutges. "Preparam opositors com a privat. Aquests s'estan examinant". El nou lletrat guarda bon record del seu professor de Dret Gabriel Garcías. "Li estic molt agraït pel Dret Penal que em va mostrar. Ell explicava que el Dret Penal era la darrera ràtio, la forma més contundent que té l'Estat de reprimir una conducta, i que s'havia de reservar pels atacs més greus contra els béns més preuats de la societat: la vida, la llibertat, la determinació sexual...".

En canvi, diu, "cada vegada és més ampli i sembla que la societat vulgui que les coses se solucionin per via penal. Hi ha una tendència molt expansiva. La meva opinió, ara que no som jutge i ho puc expressar, és que el Dret Penal creix massa. Crec que hi ha altres solucions més fàcils i fins i tot més contundents des del punt de vista pràctic". Un exemple es podria trobar en seguretat vial on "abans l'Administració podia resoldre amb sanció, retirada de carnet, etc. A efectes pràctics, era més contundent que no convertir-ho en un delicte i dur el cas a un jutjat saturat on el temps va passant i al final la sanció que rep l'infractor és menor que si hagués seguit el procediment administratiu".

Preguntat per la judicialització de la vida política és contundent: "Per la meva experiència, crec que la Justícia a Mallorca no està polititzada i que cada dia els meus companys d'abans, i esper que companys encara ara, van a fer la seva feina sense pensar en cap moment en la política que existeix".

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris