nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

“En els pobles un traficant petit du 10, 15 o 20 grams”

Es denuncia gairebé tot i per no res. Si fos malaltia, acabaria en itis, litigitis, com otitis i apendicitis”

31008

Antoni Albertí Caimari, advocat penalista.

Jaume Morey

El misser Antoni Albertí va néixer a Caimari, però viu a Inca des que té quatre anys. En aquesta ciutat, capital del Raiguer, començà a exercir i té despatx. "Vaig començar amb Vicente Autonell, que ja s'ha jubilat. Ara estic amb el seu fill Vicens, que fa Civil". Únic misser de la família, Antoni acabà batxillerat al col·legi Sant Tomàs d'Aquino i partí a Madrid a fer preuniversitari i després Dret a la Complutense, del 1966 al 1971. "Vaig tornar, en acabar, per fer la mili a Intendència, que llavors era al costat de Son Banya. Ja més tard, el 1974, em vaig col·legiar. Tenc el número 679". Gran aficionat als toros, Albertí fou present a la darrera corrida a la plaça de La Monumental de Barcelona, on veié José Tomás. "A l'avió devien ser uns 80 mallorquins, molts eren coneguts".

Com a lletrat veterà, ens fa partícips d'una norma deontològica que encara és vigent, afirma. "El primer que fas quan has de quedar amb un altre advocat i no el coneixes és mirar en el llibre del Col·legi si és més jove o més vell que tu. Si és més vell, per respecte l'has de telefonar o anar a visitar-lo abans. En canvi, entre els penalistes, és diferent. Som menys i ens coneixem tots". De tota manera, diu, rialler: "Jo ja vaig a pocs llocs". Albertí remarca que el que més li agrada de la feina "és aquella emoció que alguna vegada encara tens. Ho pots trobar a qualsevol cas, des d'un abús sexual fins a un tema de drogues. Encara queden casos interessants".

El misser reconeix, així mateix, que a Inca el tracte amb el client és diferent. "Ve molta gent que et coneix o ha sentit parlar de tu. Saben que ets en Toni que fa anys que ets aquí i que segurament ja els has portat algun tema". També són diferents els jutjats: "Antigament, n'hi havia uns que es deien comarcals a sa Pobla i que han desaparegut. A Inca hi havia els de Districte, i després els mixtos, de Primera Instància i Penal. El funcionament distava molt dels de Palma. Sempre hi havia col·lapse. Un mateix jutjat podia dur violència de gènere, judicis civils de Primera Instància i judicis penals i de faltes. Era un autèntic caos. Afortunament, a principi d'any, s'han separat. Han quedat 5 jutjats de Primera Instància i 3 d'Instrucció.

Però encara hi ha molts casos endarrerits. Pots anar un dia a un jutjat d'aquí que ara sigui d'Instrucció a atendre un detingut i la jutgessa, al cap de mig hora, tal vegada se'n va al seu despatx a dictar una sentència sobre una herència. Això encara passa". Aquí, apunta el lletrat, "els magistrats han de saber de tot. Parteixen esgotats, però aprenen molt. A més, és habitual que siguin joves, perquè Inca acostuma a ser la primera o segona destinació".
La relació entre jutges i missers també té el seu joc de relacions i privilegis. "Un misser jovenet no gosaria fer un cafè amb un jutge d'aquí i un de la meva quinta, sí. Quan jo començava, ells eren grans i jo, jovenet. Ara és a l'inrevés". Els temps canvien, diu Albertí. "Ara és molt comú el tema de les conformitats, però abans no existia". Hi havia judici sí o sí. "Malgrat que ho tinguessis malament, havies de fer el paperot. En canvi, ara, quan veus que ho tens perdut, allò habitual és que et proposin una conformitat. És positiu, perquè afavoreix també que no hi hagi tanta paperassa ni que tot s'allargui tant".

Moltes converses es fan amb un café a les mans. "Tots els d'aquí -jutges, missers- anam al bar Miquel, sobretot els funcionaris dels jutjats que hi han estat tota la vida". Hi ha gent de tot perquè "el partit judicial és molt gran. No sols és Inca", apunta Albertí. "Quan estic de guàrdia al torn d'ofici duen gent de la zona de Pollença i Alcúdia". A més, afegeix que, "en lloc d'asseure'ns a una taula perquè ens avisin, els funcionaris tenen el nostre mòbil i ens telefonen a ca nostra. Jo visc a 200 metres del jutjats".

Litigitis

Albertí adverteix que actualment "es denuncia gairebé tot i per no res. Si fos malaltia, acabaria en itis, litigitis, com otitis i apendicitis. Hi ha moltes ganes de posar denúncies i querelles". Pel que fa als delictes, el misser diu que hi ha de tot, però que darrerament a Inca es nota bastant el tema de "drogues, tot i que no amb tanta quantitat i organització com a Palma. Als pobles un traficant petit duu 10 grams, 15 o 20. La meitat, per consumir i la meitat, per vendre. La nova llei del Codi Penal els afavoreix. Abans et trobaves que podia tenir la mateixa pena un amb 300 grams de droga dura que un amb 3 grams. Ara ja ha canviat".

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris